Cicle a la Filmoteca dedicat a Berlanga i Fernán Gómez

La Fil­mo­teca dedica ara un Cicle con­junt a dues de les figu­res cab­dals del cinema espa­nyol del segle XX, amb els seus retrats mordaços i esperpèntics de la soci­e­tat: Luis García Ber­langa i Fer­nando Fernán Gómez, dues figu­res impres­cin­di­bles del cinema espa­nyol del segle XX que hau­rien fet cent anys aquest 2021. Les seves car­re­res tenen alguns punts de con­tacte: Ber­langa va debu­tar en la direcció (amb Juan Anto­nio Bar­dem) a Esa pareja feliz (1953), pro­ta­go­nit­zada per un ja con­sa­grat Fernán Gómez. Tots dos no van tor­nar a coin­ci­dir a la pan­ta­lla fins al 1987 amb Moros y cris­ti­a­nos, però les seves tra­jectòries han estat paral·leles. De fet, l’empremta ber­lan­guiana, mar­cada per una mirada irònica i esperpèntica de la rea­li­tat a patir de l’herència neo­re­a­lista, és ben palesa en alguns dels títols més emblemàtics de Fernán Gómez com a direc­tor, com La vida por delante (1958) o El extraño viaje (1964), rea­lit­zada a par­tir d’una idea de Ber­langa.

La retros­pec­tiva arrenca el dia 5 de desem­bre amb les veus dels dos cine­as­tes en pri­mera per­sona, a través de les entre­vis­tes que els va fer Joaquín Soler Ser­rano (febrer i agost de 1980) al mític pro­grama de Tele­visió Espa­nyola A fondo. Del direc­tor valencià no hi fal­ta­ran alguns dels films que en ple fran­quisme van bur­lar la cen­sura, comèdies cos­tu­mis­tes amb un rere­fons amarg i de crítica social com ¡Bien­ve­nido, Mr. Mars­hall! (1952), Plácido (1961) o El ver­dugo (1963), sovint amb la impres­cin­di­ble com­pli­ci­tat del guio­nista Rafael Azcona. Amb Azcona també col·labora en pro­jec­tes més per­so­nals i inti­mis­tes, com Tamaño natu­ral (1973), i con­ti­nua con­re­ant la sàtira mordaç amb històries corals ja en el post-fran­quisme, com a La esco­peta naci­o­nal (1978), La vaqui­lla (1983) o Moros y cris­ti­a­nos (1987).

A banda d’obres clau del Fer­nando Fernán Gómez autor, com El mundo sigue (1963), El extraño viaje (1964) o El viaje a nin­guna parte (1986), el cicle inclou algu­nes mos­tres de la seva extensíssima fil­mo­gra­fia com a actor, que l’ha con­ver­tit en un dels intèrprets més res­pec­tats, admi­rats i pre­mi­ats del cinema espa­nyol: Vida en som­bras (Llo­renç Llo­bet Gràcia, 1948); Ana y los lobos (Car­los Saura, 1973); El espíritu de la col­mena (Víctor Erice, 1973); El ana­co­reta (Juan Estel­rich, 1976), Os de Plata al millor actor al Fes­ti­val de Berlín; Feroz (Manuel Gutiérrez Aragón, 1983) i Belle Époque (Fer­nando Tru­eba, 1992).

El cicle rebrà una visita espe­cial, la de David Tru­eba per pre­sen­tar el retrat directe i sin­cer que va fer de Fernán Gómez a La silla de Fer­nando (16 desem­bre) i Esa pareja feliz (17 desem­bre), lla­vor del vin­cle entre els dos cine­as­tes que ha pro­pi­ciat aquesta retros­pec­tiva con­junta. Les apor­ta­ci­ons com actor, escrip­tor i direc­tor de Fernán Gómez són a bas­ta­ment cone­gu­des. Amb tot, només uns pocs pri­vi­le­gi­ats van poder gau­dir de la seva genial eloqüència dis­cur­siva. A La silla de Fer­nando mos­tra el do fas­ci­nant del còmic per la paraula i per què ha estat defi­nit com “l’últim gran con­ver­sa­dor”. A Esa pareja feliz els som­nis i les il·lusi­ons d’un jove matri­moni asset­jat per la modèstia econòmica sem­blen con­ver­tir-se en rea­li­tat per un dia, en gua­nyar un dels molts con­cur­sos radiofònics que tant van pro­li­fe­rar a l’Espa­nya dels anys cin­quanta.