Òmnium celebra la absolució en el cas sobre la bandera de l’entitat

El pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, ha cele­brat que l’Audiència de Bar­ce­lona hagi rati­fi­cat la sentència que absol l’enti­tat en el cas de l’agent de la Guàrdia Civil que va denun­ciar que es vul­ne­rava el seu dret a la imatge en un vídeo emès per Òmnium durant el Judici a la Democràcia. “Aquesta victòria en la defensa de la lli­ber­tat d’expressió ens referma a tor­nar-ho a fer i fer-ho millor”, ha decla­rat Cui­xart, que ha denun­ciat que “la repressió de l’Estat no s’atura”. Aquesta nova sentència se suma a la que va eme­tre un altre jutge fa un any, en què es donava la raó a Òmnium i es feia pre­val­dre el dret a la infor­mació per sobre del dret de la pròpia imatge del poli­cia. Ara, després que l’agent hagi recor­re­gut, és l’Audiència de Bar­ce­lona qui deses­tima el recurs i deixa clar que no ha que­dat acre­di­tada cap lesió al dret a la pròpia imatge de l’agent de la Guàrdia Civil. A més, la sentència defensa que, en tot moment, Òmnium Cul­tu­ral va fer ús del seu dret a la lli­ber­tat d’expressió, un dret fona­men­tal que “cal pro­te­gir”. Segons Cui­xart, que va haver de decla­rar en el judici com a tes­ti­moni, “la presó ense­nya que tot, abso­lu­ta­ment tot, s’ha de llui­tar”. I asse­gura: “Mai no renun­ci­a­rem a exer­cir drets fona­men­tals en defensa de l’auto­de­ter­mi­nació”.

Amb aquesta dar­rera reso­lució, l’Audiència de Bar­ce­lona també adver­teix: “No estem davant d’una demanda de pro­tecció del dret a l’honor”. I pre­cisa: “la crítica al ‘poder’, que inclou els actes i les acti­tuds dels indi­vi­dus que l’encar­nen, ja siguin auto­ri­tats, agents de l’auto­ri­tat o fun­ci­o­na­ris, en tant que ser­vi­dors públics, i l’emissió del lliure pen­sa­ment, és l’essència de la democràcia”. De fet, els magis­trats argu­men­ten que, si la tesi del deman­dant fos certa, és a dir si fos delicte uti­lit­zar la veu d’algú que ja ha estat publi­cada ofi­ci­al­ment, no es podria fer cap pro­grama d’humor, ni cap crítica ni “cap recull amb fina­li­tat his­to­ri­cista”. El tri­bu­nal també rati­fica que, amb el vídeo, Òmnium no tenia cap fina­li­tat publi­citària ni comer­cial, sinó infor­ma­tiva i de denúncia. “La infor­mació és veraç, d’interès públic, se’n fa un trac­ta­ment no ofen­siu”. I afe­geix: “Voler fer trans­mu­tar en una acti­vi­tat mer­can­til capi­ta­lista l’actu­ació d’Òmnium Cul­tu­ral, exclu­si­va­ment pel fet que apa­re­gui la lle­genda ‘fes-te’n soci’ al final del clip infor­ma­tiu, implica des­conèixer la rea­li­tat d’una enti­tat que fun­ci­ona gràcies als socis i exclu­si­va­ment per les seves apor­ta­ci­ons. Fer-se soci d’Òmnium Cul­tu­ral és només una crida a par­ti­ci­par en les acti­vi­tats de l’enti­tat i en la pròpia vida de l’enti­tat, és una de les for­mes de donar vida a la cen­tra­li­tat que el fet asso­ci­a­tiu volun­tari i no lucra­tiu repre­senta en el marc de la soci­e­tat cata­lana con­tem­porània”.