L’AMB necessitarà 237.000 habitatges en els propers 20 anys

La Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social, del Departament de Drets Socials, ha organitzat unes Jornades territorialitzades, adreçades als municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada. Aquestes Jornades volen incidir en els aspectes més concrets i específics de cada territori per tal que el PTSH pugui atendre la diversitat. El PTSH divideix el territori en àrees que configuren els àmbits d’actuació i que són: les àrees de demanda residencial forta i acreditada, les àrees preferents, les àrees no preferents i les àrees rurals. L’àrea de demanda residencial forta i acreditada està formada per 163 municipis que suposen el 82,7% de la població i que són els que tenen l’obligació de complir amb l’objectiu de la solidaritat urbana, que vol dir que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials. La definició d’aquests municipis i la seva divisió en dos subtipus d’àrees de demanda residencial forta i acreditada s’ha realitzat atenent a la seva rellevància territorial i pes demogràfic. En l’Àmbit Metropolità hi ha 91 municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada, on hi viu el 97% del total de la població de l’Àmbit Metropolità de Barcelona. Aquests municipis resten subjectes a l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins assolir com a mínim el 8% del total del parc d’habitatges principals del municipi al final del 30 de juny de 2042.

Hi ha 13 municipis de l’AMB que formen part de les àrees urbanes preferents. En aquests municipis hi viu el 2% del total de la població de l’AMB. Aquests municipis han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,8% i a més, hauran de promoure quinquennalment nous habitatges amb protecció oficial de compravenda, de tinences intermèdies o de lloguer social a raó de 7 habitatges per cada 1.000 habitants. Hi ha 8 municipis que formen part de les àrees urbanes no preferents on hi viu el 0,5% del total de la població de l’Àmbit Metropolità de Barcelona i han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,4%. Aquests municipis són: Sant Pere de Vilamajor, Collbató, Sant Esteve de Palautordera, Vallromanes, Aiguafreda, Castellterçol, Sant Llorenç Savall i Ullastrell. La resta de municipis, 19, formen part de les àrees rurals on hi viu el 0,4% del total de la població de l’Àmbit Metropolità de Barcelona. Aquests municipis han de complir amb l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins a assolir com a mínim el 1% del total del parc d’habitatges principals del municipi i seran objecte d’un dels plans específics que contempla el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge a desenvolupar, el pla específic de les àrees rurals. A Catalunya hi ha 163 municipis que aglutinen més del 80% de la població i seran els que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials en el termini de 20 anys. L’estimació és que serà necessari obtenir 300.000 habitatges destinats a polítiques socials en les àrees de demanda forta i acreditada. Així mateix, caldrà incrementar el parc de lloguer social, que actualment està format per uns 54.000 habitatges, per arribar als 202.000 necessaris per assolir l’objectiu del 7% d’habitatge de lloguer social.