Joana Moll tanca el centre Santa Mònica, en el marc d’una acció artística sobre el canvi climàtic
El projecte 16/2017, de Joana Moll, forma part de l’exposició actual del Santa Mònica ‘Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar’, i té com a objectiu reduir la despesa energètica del centre d’art al 50% en els quatre mesos que dura la mostra. Es tracta d’una intervenció artística que incideix directament en l’edifici i les persones que l’acullen, i proposa la necessitat d’articular les activitats humanes al voltant de recursos energètics limitats, un exercici necessari per afavorir nous rituals culturals més coherents amb les condicions climàtiques contemporànies.
El director del Santa Mònica, Enric Puig Punyet, destaca que “els centres d’art, per la seva escala i funció, són edificis amb una gran despesa energètica i, si volem treballar amb continguts crítics, hem de començar a adoptar nous comportaments respecte a la despesa que generem”, i afegeix: “Així com la majoria de centres culturals aborden aquestes qüestions únicament des dels continguts, el Santa Mònica s’està deixant creuar pels canvis comportamentals i estructurals que proposa aquesta peça. S’està deixant transformar pels discursos crítics que acull”. “Aquesta obra no només és una crítica a totes les mesures que no s’estan aplicant pel canvi climàtic, sinó una manera que la institució, en aquest cas un centre d’art, s’impliqui i faci aquests canvis”, afirma l’artista Joana Moll. “Que l’obra d’art no quedi només en una crítica, sinó que es filtri i provoqui canvis, pràctiques i maneres de fer en la institució”, afegeix. “Tancar el Santa Mònica una setmana respon justament a aquesta idea, que no només els museus s’omplin de bones intencions, sinó que apliquin mesures que puguin afavorir crítiques, solucions o mètodes per mitigar el canvi climàtic”.
Amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu proposat de reduir a la meitat la despesa energètica, el Santa Mònica ha decidir tancar les seves portes una setmana, del 20 al 26 de desembre. Aquesta decisió, motivada per la mateixa obra d’art, neix de la necessitat d’estalviar energia suficient per a poder obrir el centre amb les condicions climàtiques òptimes pels treballadors i els visitants en ple hivern, durant les dues darreres setmanes de l’exposició, i arribar a l’objectiu fixat. La peça de Joana Moll demostra que és possible actuar contra el malbaratament energètic: no només visibilitza sinó que fa que tot un museu introdueixi noves pràctiques i canviï la seva manera d’operar, i obliga no només a fer un canvi de mentalitat sinó a actuar en conseqüència. Una exposició similar al Santa Mònica al 2019, durant el mateix temps que l’actual, tenia un cost energètic total de 178.726 kWh, l’objectiu ara és fer servir la meitat, o sigui: 89.363 kWh.