Jordi Llort-Figuerola dona una segona vida als residus de les platges a “Distopies del plàstic”

L’artista Jordi Llort-Figue­rola ha fet con­ver­gir la seva pro­fessió i el seu acti­visme medi­am­bi­en­tal en els tre­balls que es mos­tren a l’expo­sició “Dis­to­pies del plàstic”, per fer evi­dent la con­ta­mi­nació del lito­ral. Ha uti­lit­zat com a matèria prima pre­ci­sa­ment les evidències, els resi­dus, que el mar ha dipo­si­tat a les plat­ges de Tar­ra­gona com a mate­rial de les obres que es poden veure fins al 28 de febrer al CRAI cam­pus Cata­lu­nya. Aquesta és la pri­mera expo­sició que impulsa l’Aula d’Art de la URV després de dos anys atu­rats per la pandèmia.

L’expo­sició és fruit de qua­tre anys de tre­ball mul­ti­dis­ci­pli­nar, en què Jordi Llort-Figue­rola ha apro­fi­tat aquells plàstics que no poden arri­bar a reci­clar-se per encap­su­lar-los en una obra. S’estruc­tura en qua­tre àrees, de les que en des­taca una rein­ter­pre­tació d’El tapís de Tar­ra­gona, de Joan Miró i Josep Royo, fet amb l’assem­blatge de resi­dus de les vuit cales de la ciu­tat de Tar­ra­gona. El que de lluny és un tapís de plàstics, de prop és una màquina del temps: a través d’espi­ells que s’il·lumi­nen es poden veure dio­ra­mes en mini­a­tura de les esce­nes de la vida de Joan Miró que van ins­pi­rar la cre­ació de l’obra ori­gi­nal, com ara l’acci­dent de cotxe de la seva filla.

El que en apa­rença és una expo­sició desen­fa­dada té un gran subs­trat de crítica, com ho demos­tra l’àrea de La Càpsula del Temps. Si bé hi ha plàstics que aca­ben reduïts a pols i con­for­men aque­lla con­ta­mi­nació menys evi­dent, n’hi ha d’altres que ni tan sols són reci­cla­bles, petits objec­tes que, per la seva sin­gu­la­ri­tat, Llort-Figue­rola ha petri­fi­cat en mot­lles de resina i pig­ments ultra­vi­o­lats, que bri­llen en la fos­cor. Són res­tes arqueològiques de la vida con­tem­porània. Per pri­mera vegada també exposa l’obra Petroli Humà, una com­po­sició feta amb pèl·lets de plàstic mig fosos que pen­gen del sos­tre amb fils de nylon i con­fi­gu­ren una mari­o­neta amb forma humana. Es tracta d’una escul­tura mòbil que reu­ti­litza els resi­dus reco­llits i docu­men­tats per l’orga­nit­zació Good Karma Pro­jects, que orga­nitza nete­ges ciu­ta­da­nes a les plat­ges. Només en la dar­rera, al 13 de novem­bre, van reco­llir 15,5 qui­los de pèl·lets a la platja de La Pineda. Aques­tes reco­lli­des de resi­dus comp­ten sovint amb l’alter ego de Jordi Llort-Figue­rola, Plas­tic Hun­ter, el super­he­roi que l’artista porta dins i que ense­nya a caçar les dei­xa­lles del lito­ral. Així en deixa constància a l’expo­sició amb la mos­tra dels ves­tits que ha uti­lit­zat al llarg del temps, una sèrie de vídeos divul­ga­tius de Tik Tok i una vitrina amb els estris que uti­litza i la lli­breta on docu­menta les tro­ba­lles i esbossa les obres que en farà. “Dis­to­pies del plàstic” ha supo­sat la represa de l’acti­vi­tat de l’Aula d’Art de la Uni­ver­si­tat després de l’atu­rada que ha supo­sat la pandèmia.