L’Arxiu Nacional ingressa el fons de Manuel Ibáñez Escofet

Aquesta setmana s’ha celebrat l’acte de lliurament de l’arxiu personal del periodista Manuel Ibáñez Escofet a la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu que es conservi i difongui des de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Han participat en l’acte la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez; els fills i nets d’Ibáñez Escofet; la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i el director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada. L’acte ha estat un reconeixement públic del Govern a la categoria professional d’Ibáñez Escofet i significa l’inici del procés de formalització legal de la donació d’un fons format per 22 capses de documentació, que ingressa a l’Arxiu Nacional com a fons Manuel Ibáñez Escofet | ANC1-1365.

La consellera Garriga ha afirmat que l’Arxiu Nacional custodiarà “com mereix aquest llegat imprescindible per a Catalunya” d’un “referent amb majúscula del nostre periodisme”. El fill de Manuel Ibáñez Escofet, Fèlix Ibáñez Fanés ha agraït al Departament de Cultura, i a l’Arxiu Nacional, perquè “des del començament ha estat molt interessat” en el llegat i això ha estat “un estímul per a la família”. El fons documental tenia en el moment del seu lliurament a l’Arxiu Nacional, abans de la seva instal·lació definitiva, un volum de 2,2 m (22 capses de format estàndard). Es tracta de l’arxiu conservat per la seva vídua Maria Fanés Guasch, morta el mes de juny de 2021, dispers fins ara a les cases familiars de Barcelona i Capmany (Alt Empordà) i recuperat finalment pels fills del periodista. Ha estat objecte d’una primera descripció per part de la família dipositant i confiem que ben aviat pugui ser accessible a totes les persones interessades a través del portal del Sistema d’Arxius de Catalunya. Cronològicament, el fons abasta pràcticament tota la vida professional d’Ibáñez Escofet, des de començaments de la dècada dels anys quaranta fins a la seva defunció, el 15 de desembre de 1990; per tant, des de les temptatives literàries inicials de postguerra, recorrent tots els estadis de la seva vida professional, fins als anys finals de La Vanguardia. A més, inclou també la correspondència adreçada a la seva vídua per raó del traspàs d’Ibáñez Escofet, i la de premis atorgats i homenatges dedicats posteriorment a la defunció a la premsa i en actes específics. Pel que fa a les relacions externes, el fons aplega tres capses de cartes a col·laboradors professionals i personalitats rellevants d’àmbits tan diferents com el literari (Espriu, Pla, Fuster, Francesc B. Moll, J.V. Foix o Montserrat Roig), a personalitats polítiques de tots els àmbits (amb una particular intensitat amb el president Tarradellas, abans i després de l’exili); de la societat civil (Lluís Carulla, Montserrat Trueta, Manuel Ortínez o Josep Andreu i Abelló); religioses, artístiques o acadèmiques; de l’àmbit periodístic, destaquen les relatives a La Vanguardia, amb els col·laboradors del diari sobre la inserció d’articles, el director Manuel Aznar i amb els Godó, la família propietària de l’empresa periodística. També inclou dues capses amb la correspondència rebuda amb motiu de les distincions i els nomenaments al llarg de l’activitat periodística i la correspondència rebuda dels lectors, que mostra el sentir i el tarannà de determinats sectors del país.