Màxim històric d’ocells aquàtics hivernals al delta de l’Ebre

Aquest hivern s’han comp­ta­bi­lit­zat 317.425 ocells aquàtics, cor­res­po­nents a 96 espècies, en el cens anual del Parc Natu­ral del Delta de l’Ebre. Ho han expli­cat el direc­tor del parc, Fran­cesc Vidal, i el coor­di­na­dor del cens, Toni Curcó, que han qua­li­fi­cat la xifra de màxim històric. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (181.333 exem­plars, 57,1% dels efec­tius), repre­sen­tat sobre­tot per l’ànec coll­verd Anas platyrhync­hos (105.157 exem­plars), i l’ànec culle­rot Spa­tula cly­pe­ata i el xar­xet comú A. crecca, ambdós amb valors força simi­lars (29.889 i 29.740 exem­plars, res­pec­ti­va­ment). Glo­bal­ment, aquest grup ha mos­trat un valor molt supe­rior (+51%) en com­pa­ració amb la mit­jana del període de referència (2005 – 2010), moment en el que la inun­dació hiver­nal dels arros­sars era màxima. Bona part de les espècies (ànec culle­rot, xar­xet comú, ànec gri­set) han mos­trat incre­ments força nota­bles, supe­ri­ors al 20%, i des­taca el valor excep­ci­o­nal­ment alt de l’ànec coll­verd (+84%). Altres espècies, en canvi, han pre­sen­tat pobla­ci­ons hiver­nals molt per sota: morell de cap roig (-69%), xibec Netta rufina (-38%) i ànec cua­llarg A. acuta (-25%). La fotja vul­gar, per la seva banda, amb 18.621 exem­plars, ha pre­sen­tat un valor força baix (-34%), molt allu­nyat de les 30.000 – 40.000 fot­ges que es van recomp­tar entre 2010 i 2017.

Els limícoles cons­ti­tu­ei­xen el segon grup d’ocells aquàtics millor repre­sen­tat, amb 73.069 exem­plars (23% del total). En ter­mes gene­rals, la població glo­bal durant aquest hivern ha estat supe­rior (+13%) al nivell de referència. Mal­grat tot, hi ha una gran vari­a­bi­li­tat entre espècies. La majo­ria de limícoles que mos­tren una mar­cada pre­ferència pels aigua­molls natu­rals han pre­sen­tat valors nor­mals o molt alts, com ara el ter­rit vari­ant Cali­dris alpina (37.939 exem­plars, +39%) o el bec d’alena Recur­vi­ros­tra avo­setta (3.591 exem­plars, +219%), men­tre que les més depen­dents dels arros­sars inun­dats han mos­trat decre­ments molt sig­ni­fi­ca­tius, com ara la fre­de­luga Vane­llus vane­llus (-51%, amb 7.242 exs.) o la dau­rada grossa Plu­vi­a­lis apri­ca­ria (-55%, amb 1.750 exs.), fet que s’ha anat repe­tint en els dar­rers anys.

La població d’ardeids (6.470 exs.) ha pre­sen­tat un con­tin­gent molt baix (un 50% per sota del nivell de referència) i ha afec­tat les espècies més abun­dants a l’hivern, com l’esplu­ga­bous Bubul­cus ibis (-73%), el mar­ti­net blanc Egretta gar­zetta (-64%) i el ber­nat pes­caire Ardea cine­rea (-51%). Altres dades nota­bles cor­res­po­nen a les xifres bai­xes de corb marí gros Pha­la­cro­co­rax carbo, amb sola­ment 2.011 exem­plars (-46% en relació al nivell de referència). En sen­tit con­trari, s’han produït rècords de tota la sèrie històrica de capó reial Ple­ga­dis fal­ci­ne­llus (amb 11.358 exem­plars) i de fla­menc Pho­e­ni­cop­te­rus roseus (21.146 exem­plars). L’asse­ca­ment hiver­nal dels arros­sars cons­ti­tu­eix una mesura de lluita con­tra el car­gol poma, eina imple­men­tada des del 2011 al delta de l’Ebre, i que ha com­por­tat la pèrdua de la inun­dació hiver­nal com a mesura agro­am­bi­en­tal des del Pro­grama de Desen­vo­lu­pa­ment Rural 2014 -2020. Així i tot, la superfície anual inun­dada durant aquests dar­rers anys ha fluc­tuat molt (15,5-100%), inclo­ent-hi hiverns en els que fins i tot s’han inun­dat grans exten­si­ons amb aigua marina.