Màxim històric d’ocells aquàtics hivernals al delta de l’Ebre

Aquest hivern s’han comptabilitzat 317.425 ocells aquàtics, corresponents a 96 espècies, en el cens anual del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Ho han explicat el director del parc, Francesc Vidal, i el coordinador del cens, Toni Curcó, que han qualificat la xifra de màxim històric. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (181.333 exemplars, 57,1% dels efectius), representat sobretot per l’ànec collverd Anas platyrhynchos (105.157 exemplars), i l’ànec cullerot Spatula clypeata i el xarxet comú A. crecca, ambdós amb valors força similars (29.889 i 29.740 exemplars, respectivament). Globalment, aquest grup ha mostrat un valor molt superior (+51%) en comparació amb la mitjana del període de referència (2005 – 2010), moment en el que la inundació hivernal dels arrossars era màxima. Bona part de les espècies (ànec cullerot, xarxet comú, ànec griset) han mostrat increments força notables, superiors al 20%, i destaca el valor excepcionalment alt de l’ànec collverd (+84%). Altres espècies, en canvi, han presentat poblacions hivernals molt per sota: morell de cap roig (-69%), xibec Netta rufina (-38%) i ànec cuallarg A. acuta (-25%). La fotja vulgar, per la seva banda, amb 18.621 exemplars, ha presentat un valor força baix (-34%), molt allunyat de les 30.000 – 40.000 fotges que es van recomptar entre 2010 i 2017.

Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 73.069 exemplars (23% del total). En termes generals, la població global durant aquest hivern ha estat superior (+13%) al nivell de referència. Malgrat tot, hi ha una gran variabilitat entre espècies. La majoria de limícoles que mostren una marcada preferència pels aiguamolls naturals han presentat valors normals o molt alts, com ara el territ variant Calidris alpina (37.939 exemplars, +39%) o el bec d’alena Recurvirostra avosetta (3.591 exemplars, +219%), mentre que les més dependents dels arrossars inundats han mostrat decrements molt significatius, com ara la fredeluga Vanellus vanellus (-51%, amb 7.242 exs.) o la daurada grossa Pluvialis apricaria (-55%, amb 1.750 exs.), fet que s’ha anat repetint en els darrers anys.

La població d’ardeids (6.470 exs.) ha presentat un contingent molt baix (un 50% per sota del nivell de referència) i ha afectat les espècies més abundants a l’hivern, com l’esplugabous Bubulcus ibis (-73%), el martinet blanc Egretta garzetta (-64%) i el bernat pescaire Ardea cinerea (-51%). Altres dades notables corresponen a les xifres baixes de corb marí gros Phalacrocorax carbo, amb solament 2.011 exemplars (-46% en relació al nivell de referència). En sentit contrari, s’han produït rècords de tota la sèrie històrica de capó reial Plegadis falcinellus (amb 11.358 exemplars) i de flamenc Phoenicopterus roseus (21.146 exemplars). L’assecament hivernal dels arrossars constitueix una mesura de lluita contra el cargol poma, eina implementada des del 2011 al delta de l’Ebre, i que ha comportat la pèrdua de la inundació hivernal com a mesura agroambiental des del Programa de Desenvolupament Rural 2014 -2020. Així i tot, la superfície anual inundada durant aquests darrers anys ha fluctuat molt (15,5-100%), incloent-hi hiverns en els que fins i tot s’han inundat grans extensions amb aigua marina.