Desenvolupen un nou mètode per catalogar les construccions de pedra seca

Caba­nes, mar­ges i cis­ter­nes són algu­nes de les cons­truc­ci­ons de pedra seca que els agri­cul­tors i rama­ders de la conca del Medi­ter­rani van bas­tir regu­lar­ment del segle XII fins a la pri­mera mei­tat del segle XX per res­guar­dar-se del mal temps, for­mar ban­cals i reco­llir l’aigua de pluja. Amb el des­po­bla­ment rural, mol­tes d’aques­tes cons­truc­ci­ons carac­terísti­ques del pai­satge agrícola han des­a­pa­re­gut mal­grat el seu valor històric (la tècnica de cons­trucció és patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial de la huma­ni­tat) i per a l’eco­sis­tema. L’interès per pre­ser­var aquest patri­moni va dur un equip d’inves­ti­ga­dors de l’Escola Tècnica Supe­rior d’Arqui­tec­tura de la URV a desen­vo­lu­par un mètode per esta­blir les carac­terísti­ques de l’estruc­tura de les cons­truc­ci­ons de pedra seca a par­tir de models tri­di­men­si­o­nals. Si bé això no farà que es puguin man­te­nir totes, sí que per­metrà tenir un bon regis­tre i docu­men­tar-ne les carac­terísti­ques tant per recons­truir-les com per fer-ne el man­te­ni­ment i la repa­ració.

“A causa de la ine­xistència de manu­als i de la difi­cul­tat de poder recórrer a anti­gues gene­ra­ci­ons de mar­gers (cons­truc­tors de pedra en sec), l’únic que ens queda és comu­ni­car-nos direc­ta­ment amb les matei­xes pedres mit­jançant la cap­tura mas­siva de dades per cons­truir models en tres dimen­si­ons”, explica Cèlia Mallafrè, inves­ti­ga­dora que ha dut a terme aquesta recerca dins el pro­grama de doc­to­rats indus­tri­als de la Gene­ra­li­tat a la URV amb la Fun­dació el Solà de la Fata­re­lla. Fins a la implan­tació sis­temàtica d’aquesta tècnica, les mides de les cons­truc­ci­ons de pedra seca es pre­nien a mà mit­jançant foto­gra­fies i després s’ela­bo­rava una planta sem­blant. En canvi, la nova meto­do­lo­gia per­met ana­lit­zar les cons­truc­ci­ons des del punt de vista arqui­tectònic. S’uti­litza la foto­gra­me­tria digi­tal: amb una càmera fotogràfica s’obte­nen imat­ges de la cons­trucció per dins i per fora, que a con­ti­nu­ació es pro­ces­sen. Les dades que des­cri­uen cada cons­trucció con­sis­tei­xen en un núvol de punts de tres dimen­si­ons, entre 600.000 i 3,5 mili­ons en els casos ana­lit­zats, que con­fi­gu­ren una malla que ser­veix de model a escala i amb tex­tura real per ana­lit­zar les cons­truc­ci­ons.

El nord-est de la península Ibèrica és una de les zones de la conca medi­terrània on hi ha més cons­truc­ci­ons de pedra seca, per això aquest mètode s’ha pro­vat en dos tipus de cons­truc­ci­ons de la vall de l’Ebre: les caba­nes de volta de canó de la Fata­re­lla (Terra Alta) i els cocons de Tivenys (Baix Ebre), que fan fun­ci­ons de res­guard de per­so­nes i ani­mals, d’emma­gat­ze­matge de la collita i de dipòsits d’aigua, i tenen un cert grau de com­ple­xi­tat exe­cu­tiva per les dimen­si­ons i la posició.