Quan la universitat i l’empresa van de bracet
Els bons resultats avalen l’aposta feta pel parc tecnològic TecnoCampus de Mataró, en funcionament des de l’any 2010, que uneix la formació acadèmica amb l’activitat econòmica en un espai a primera línia de mar
Una plataforma d’anàlisi del comerç electrònic que facilita la presa de decisions a les marques mitjançant la intel·ligència artificial i les dades massives (big data) i un cadenat intel·ligent per a motocicletes i ciclomotors que incorpora un sistema de desbloqueig amb tecnologia biomètrica per empremta dactilar. Aquests són els darrers projectes premiats en el marc dels guardons Creàtic que atorguen el parc tecnològic TecnoCampus i l’Ajuntament de Mataró. Iniciatives que, d’altra banda, també han rebut el reconeixement en anys successius dels premis Emprèn que atorga la Universitat Pompeu Fabra. Darrere d’aquests exemples d’excel·lència innovadora s’amaguen dues joves ments: la d’un emprenedor i la d’un estudiant de darrer curs de carrera. Carlos Martínez, cofundador de l’empresa Empidium, és graduat en administració d’empreses i gestió de la innovació a l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus i desenvolupa la seva star-up al mateix recinte de la universitat, a l’espai destinat a les empreses i amb el suport del servei d’emprenedoria del centre. “El món empresarial m’era desconegut, però vaig guanyar una beca a través d’un concurs d’emprenedoria del TecnoCampus i m’hi vaig llançar de cap”, recorda Martínez, que suma en el seu currículum una altra beca Erasmus a Alemanya, pràctiques internacionals a Polònia i una estada curta a Silicon Valley. “El màster, amb la presència constant d’empresaris que t’expliquen la seva experiència, va ser l’empenta que em feia falta per dur a la pràctica els meus projectes”, precisa, i afegeix: “A Epinium ajudem les empreses aafinar molt més per obtenir els millors resultats amb els seus productes i conèixer al detall quin és el seu posicionament real en el mercat.”
Projectes amb premi
Miquel Giménez, de 21 anys, confessa que la idea pel projecte de cadenat intel·ligent li va arribar d’una manera gens prosaica. “Feia natació i em va caure al fons de la piscina la clau de la taquilla, que duia lligada al turmell”, assenyala, i afegeix: “Quan em vaig veure obligat a tornar a la piscina a buscar-la, em vaig plantejar com seria de còmode no haver de necessitar cap clau per obrir un cadenat.” Apassionat de la robòtica i beneficiari també d’una beca el primer any de carrera per un treball de recerca de batxillerat sobre una pròtesi de braç en 3D, també ha fet una estada al paradís de la tecnologia dels Estats Units i treballa actualment en el disseny i en la fabricació d’una motocicleta per poder competir contra altres equips universitaris. “El cadenat intel·ligent Thumblock permet connexió al mòbil amb alerta instantània en cas de desbloqueig no desitjat, geolocalització i gestió d’empremtes”, comenta.
Després de prop de vuit anys de funcionament –el campus actual es va inaugurar el 2010–, el TecnoCampus s’ha guanyat un nom en el sector gràcies al binomi entre la formació acadèmica i el contacte directe i constant amb el món empresarial. El model TecnoCampus atreu més de 3.000 alumnes, ofereix 16 graus i dobles graus de les tres escoles universitàries que l’integren –la Politècnica, la de Ciències Socials i de l’Empresa i la de Ciències de la Salut–, disposa d’una incubadora d’empreses i 122 firmes i entitats tenen la seu en dos dels seus edificis.
El parc tecnològic TecnoCampus és la gran aposta de la ciutat de Mataró per esdevenir un referent en el camp de la innovació. Sota el paraigua de la Fundació TecnoCampus, presidida per l’Ajuntament, i amb l’empara de la Universitat Pompeu Fabra, el centre “busca la generació de riquesa a través del coneixement, l’atracció de talent i la incidència al territori”. Montserrat Vilalta, directora de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa i responsable de l’àrea transversal d’emprenedoria universitària posa l’accent en el fet que el centre universitari “ha pogut idear des dels inicis el seu parc tecnològic amb la vista posada en els exemples que funcionen als Estats Units”, i considera que el futur depèn de mantenir les branques d’ensenyaments que s’hi fan “però aprofundint en aquests camps per seguir orientant els estudis cap al món professional”. “Els estudiants busquen una oferta diferent a la tradicional, amb titulacions singulars que donin resposta als reptes i a les demandes actuals i amb una clara aposta per l’emprenedoria”, indica Vilalta, que destaca que l’àrea d’influència del TecnoCampus s’ha estès en els darrers anys arreu del país. “Només el 34,8% dels nostres alumnes provenen del Maresme, tot i que l’objectiu de contribuir al creixement econòmic i social del territori és un dels nostres puntals”, manté la portaveu del parc tecnològic. Pel que fa a les empreses, “totes tenen un cert component innovador i es nodreixen del coneixement que es genera a les aules”.
“Si volem ser els millors, el nivell d’exigència, rigor i professionalitat ha de ser altíssim i s’ha de poder avaluar i demostrar”, avança Montserrat Vilalta quan planteja els reptes de futur que afronta el parc tecnològic.
3.235
alumnes s’han matriculat al TecnoCampus de Mataró durant aquest curs 2017/18 per cursar algun dels 16 graus i dobles graus que s’hi imparteixen.122
empreses i entitats estan allotjades al parc tecnològic, un fet que representa una ocupació del 98% de l’espai. També hi ha 15 empreses funcionant a la incubadora.Una inversió amb retorn al territori
Un estudi recent elaborat per l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus ha quantificat l’impacte econòmic i social que el parc tecnològic té en l’economia catalana i mataronina amb l’objectiu de demostrar el retorn positiu de la inversió que rep de recursos públics. En el document, elaborat pels professors Josep Maria Raya i Roberto Dopesa, es destaca que la ràtio benefici-cost pel que fa a Mataró suposa que per cada euro que l’administració inverteix en el complex, la societat n’obté 4,68. L’impacte total sobre la producció de l’activitat del TecnoCampus supera els 118 milions d’euros i sobre el valor afegit augmenta fins als 45,8 milions. L’activitat del parc tecnològic genera potencialment 1.836 llocs de treball, dels quals 951 ho són de manera directa, 399 de manera indirecta i 487 de manera induïda. D’altra banda, les despeses d’explotació del centre l’any 2016 van ser de gairebé 15,2 milions d’euros i les d’inversió van arribar als 844.000 euros. En el cas de les empreses, les despeses superen els 61 milions d’euros i representen la part més important de les generades al territori per l’activitat d’aquesta instal·lació. La despesa dels estudiants va ser de 874.000 euros.
La marca que s’ha fet expressió
Verkami (mot que prové de dues paraules de l’esperanto i que es pot traduir com a ‘amic de la creació’) és una plataforma digital especialitzada en el micromecenatge cultural que va néixer al mateix temps que el TecnoCampus. Pionera en el ja popular món del finançament col·lectiu (crowfunding) gestat als Estats Units, el seu creixement ha estat meteòric i ha aconseguit que el seu nom es vinculi a la mateixa expressió que defineix l’acció d’invertir en un projecte. Així, «fer un verkami» s’usa de manera habitual com a sinònim de finançament de propostes amb un marcat caràcter independent o alternatiu i que poden veure la llum gràcies a les aportacions dels particulars. D’exemples n’hi ha per donar i per vendre: des de jocs de rol fins a documentals, passant per edició de còmics, expedicions arqueològiques i la celebració de festivals... Cada projecte té, a més, l’incentiu de premiar els mecenes que hi col·laboren. La idea es va gestar en una família mataronina, la que formen el pare, Joan Sala, i els fills, Jonàs i Adrià. “La idea inicial va sorgir per finançar un documental propi, però aviat vam veure que hi havia una demanda real en el mercat i que teníem les eines per donar-hi resposta”, explica Joan Sala. El resultat, prop de vuit anys després, és indiscutible: al voltant de 6.000 projectes que s’han pogut finançar amb èxit, 30 milions d’euros de recaptació i més de 800.000 mecenes. Un èxit que també ha obtingut reconeixement internacional, ja que el 2013 va guanyar la categoria dels e-Culture&Tourism dels premis World Summit Awards, promoguts per les Nacions Unides. “El funcionament és molt simple. L’interessat presenta una proposta a l’equip de Verkami, que l’analitza i la tutela abans de penjar-la a la plataforma”, exposa Sala. Posteriorment, hi ha un termini de 40 dies per aconseguir els diners del mecenatge. “Tres de cada quatre projectes assoleixen l’èxit”, remarca Sala. La firma va començar físicament a la incubadora del parc tecnològic i un cop acabat el termini de permanència va decidir continuar confiant en les instal·lacions del TecnoCampus. “Som de Mataró i ens era més còmode, a banda que les condicions ens interessaven”, diu Sala, que avança que el futur més immediat de l’empresa depèn de millorar l’eina que ofereixen a la gent. “Una evolució del sistema amb més aplicacions i més atractives per als nostres clients”, defensa.