Estudiar entre enciams

Una aula a l’aire lliure

Però més enllà de l’ideari del projecte, la idiosincràsia de la iniciativa rau en el fet que l’hort s’ha convertit en un laboratori d’innovació docent que ha aconseguit involucrar estudiants procedents de deu dels dotze centres que té la URV. La proposta es va saber guanyar la complicitat d’altres professors i això va permetre que servís, des del començament, per aplicar-hi coneixements teòrics apresos. Borràs recorda ara la il·lusió dels estudiants d’arquitectura quan van poder tenir per primera vegada contacte amb aparells topogràfics sobre el terreny. Des d’aquesta disciplina es va aportar coneixement per fer els plànols dels terrenys, anivellar-los i evitar la pèrdua de terra quan hi hagués fortes pluges. Els estudiants de dret, per la seva part, van elaborar les bases reguladores de convivència als horts i la normativa i els criteris per garantir l’agricultura ecològica. Des d’enginyeria van fer una instal·lació automàtica de reg per goteig –projecte mereixedor d’un premi de la Fundació Bofill– i des de la Facultat d’Economia l’aportació va ser un pla de gestió i la viabilitat de recursos. N’hi ha més. Els estudiants de nutrició han creat tallers per als participants de l’hort sobre l’educació nutricional i els beneficis dels productes de proximitat i des d’educació s’han dissenyat activitats d’aprenentatge amb valors socials i ambientals destinades a centres d’educació secundària. Per fer publicitat del projecte es va disposar de la contribució dels estudiants de comunicació audiovisual. En tots els casos, s’ha aplicat la metodologia de l’Aprenentatge Servei (ApS), un model que integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, competències, habilitats i valors a partir de la pràctica reflexiva.

50 Quilos de tomàquets

En Víctor Àlvarez, estudiant de dret, es va assabentar de l’existència del projecte a final de curs, quan el terreny ja estava preparat i tocava repartir bancals. El seu pare, l’Antonio, havia feinejat de jove a l’hort de l’avi i ara, jubilat del sector portuari, li va costar poc engrescar-se amb la idea proposada pel fill de participar als horts socials de la universitat. “Ha estat l’ànima dels horts des del primer dia i el professor de tots” coincideixen a dir Susana Borràs i Clàudia Egea. Durant els tres anys que ha pogut conrear els seus 10 m² de parcel·la hi ha recol·lectat de tot, des de tomàquets i enciams fins a calçots i coliflors. “El segon any, de 15 mates de tomaqueres va arribar a collir 50 quilos de tomàquets”, explica il·lusionat el Víctor. En el cas de la família Àlvarez feien producció per a l’autoconsum, tot i que va caldre ampliar el cercle per donar abast a tota la producció. “Com que un dels objectius era socialitzar el projecte, se’m va acudir fer una espècie de concurs a Facebook, en què feia una pregunta sobre algun producte de l’hort i qui guanyava s’enduia una cistella ecològica”, recorda el Víctor entusiasmat. Però, que n’ha tret de l’experiència més enllà d’enciams? “On fins ara veia escombraries, ara veig coses que es poden reutilitzar. L’oli de fregir serveix per envernissar la fusta, posant un clau rovellat en aigua puc enriquir la planta amb ferro quan la rego i amb les closques d’ou trencades a miques evito que els cargols se’m mengin la planta», m’explica.

A l’hort, ubicat al Campus Catalunya, l’Antonio s’hi passava matí i tarda, i fins hi tot s’havia construït una caseta amb material reciclat per guardar-hi coses. Tres anys de plena dedicació que també van servir per convertir en un jardí tot els perímetres dels horts socials. Ara les circumstància han obligat a traslladar el projecte a la ciutat veïna de Reus, al campus de Bellisens i les flors de l’Antonio han quedat enterrades. “És una pena que no s’hagi trobat una solució per a un projecte que funcionava tan bé», exclama el Víctor, que entén que si s’ha de desplaçar fins a Reus per cultivar es desvirtua el concepte ecològic del projecte. Caldrà doncs, plantar noves llavors i esperar que també arrelin fort a Reus.