Estudiants de cabells blancs
Les universitats volen veus de l’experiència i obren les aules als majors de 50 anys. A l’oferta exclusiva per a gent gran, s’hi sumen programes específics en què els jubilats compareixen pupitre amb joves universitaris
Les aules ja estan tancades, però la maquinària universitària continua en marxa i els processos de matrícula estan oberts. Estudiar no és només cosa de joves, i anar a la universitat, tampoc. A la Universitat de Girona (UdG), per exemple, aquest curs hi ha hagut set estudiants de grau majors de 65 anys i quatre han fet un màster. A la Universitat de Lleida (UdL), entre els 7.816 estudiants matriculats el curs passat, n’hi havia tres de jubilats. Però aquests són casos excepcionals, perquè la majoria de sèniors s’acullen als programes específics que té cada centre.
A la Universitat de Barcelona (UB) el presenten com la Universitat de l’Experiència, i es tracta d’un programa específic per a majors de 55 anys que ofereix fins a 50 places per curs. L’oferta és variada, i hi ha des de plans d’estudi d’alimentació i gastronomia fins a astronomia i meteorologia passant per belles arts, benestar personal i social, biologia, economia social i branques més humanitàries com història i psicologia. En funció del programa, la durada és d’un o dos cursos, i més enllà de les classes també s’ofereixen activitats complementàries, com teatre, cant coral, informàtica i llengües.
Sergi Arenas és el coordinador tècnic del programa Universitat a l’Abast de la UAB i professor de psicologia i envelliment en aquesta universitat. El que coordina és un programa específic per a gent gran que inclou, d’una banda, fins a disset aules d’extensió universitària repartides en diversos municipis que donen servei a 4.500 alumnes i, de l’altra, el pla formatiu Aprenent al Campus, un programa integrat que ofereix als majors de 50 anys la possibilitat de cursar assignatures de diferents titulacions. Les persones grans s’integren a les aules amb els estudiants joves amb l’única diferència que no han de cursar totes les assignatures i que no totes han de ser d’un mateix grau, sinó que poden escollir què volen cursar i de quina titulació. “Vam ser pioners d’aquest tipus de programes oberts l’any 2000, perquè havíem detectat que es tractava d’un perfil d’estudiants que no buscava la professionalització, sinó donar resposta a les seves inquietuds”, explica Arenas. L’oferta formativa inclou 395 assignatures provinents de 37 graus i impartides en 12 facultats, i el fet que es tracti d’un programa intergeneracional contribueix a trencar estereotips entre grans i joves.
La mitjana d’edat d’aquests universitaris sèniors és de 67 anys i la majoria escullen assignatures relacionades amb l’àmbit de les humanitats, com ara filosofia i lletres, història i història de l’art. “Són gent que volen gaudir aprenent i que els mobilitza fer créixer les seves fortaleses per a la vida quotidiana. La persona s’endú seguretat, perquè té més memòria, perquè treballa en grup...”, explica Sergi Arenas. A la UAB, l’any passat s’hi van matricular 475 estudiants i des de la creació del programa hi ha hagut 1.429 sèniors. “La majoria repeteixen i tenim persones que fa més de quinze anys que hi són”, destaca el coordinador del programa. Que la gent gran formi part de la comunitat universitària s’ha normalitzat i, de fet, acostumen a convertir-se en administradors d’apunts. “Són estudiants potents, que s’ho llegeixen tot i que en lloc d’inseguretat ofereixen experiència. Això fa que tothom els busqui per fer treballs en grup i per demanar-los els apunts”, comenta Arena a tall d’anècdota.
Altres universitats
Amb peculiaritats més o menys específiques, la majoria d’universitats tenen un programa propi adaptat a la gent gran. A la Universitat de Vic (UVic) hi ha el Campus Sènior i a la UdL els estudiants de més de 50 anys es poden matricular al Programa Sènior, una proposta que l’any passat va acollir 84 alumnes, del quals 35 tenien més de 65 anys. A la Universitat Rovira i Virgili, el programa s’ha batejat amb el nom d’URV Ciutadana, i tot i que quan va ser creat el curs 2007/08 es presentava només per a majors de 55 anys, ara s’ha obert a tothom a partir dels 18 anys, tot i que de la cinquantena de matriculats l’any passat gairebé tots superaven els 55 anys. A Girona, han estat 115 les persones de més de 50 anys que han cursat el Programa de Formació Universitària per a més de 50 anys, i en altres universitats com la Politècnica de Catalunya (UPC) hi ha una oferta més específica, com el Diploma Universitari en Ciències, Tecnologia i Societat per a majors de 55 anys, un programa de tres cursos de durada, que en deu anys ha diplomat 175 estudiants.
67 anys
La majoria de programes donen accés a estudiants a partir de 50 anys, però la mitjana d’edat de l’universitari sènior a la UAB és de 66,92 anys.Un metge interessat en art
La història de l’art sempre l’havia atret, però Domingo Pascual, un reusenc nascut el 1949, es va decantar per la medicina i va dedicar la seva vida professional a fer de digestòleg a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, on era el cap del servei. Als 65 anys i nou mesos va dir que ja n’hi havia prou, de medicina, i va ser llavors que va decidir tornar a la universitat. “Volia fer la carrera i també sabia que existia la URV Ciutadana, i el que vaig fer va ser informar-me’n”, explica Pascual. Tot i que des del primer dia tenia clar que faria exàmens i treballs com la resta d’estudiants, tampoc es tractava de deixar-hi el fetge, i per això l’alternativa que li oferia la universitat a través del seu programa per a gent gran encai- xava amb els seus plans. “Puc cursar les assignatures que vul- gui, estalviar-me les que són una murga i anar sumant crèdits fins que en tens 60, quan et donen un títol.” Examinar-se no és obligatori però ell ha decidit presentar-se a tot: “Si no t’ho prens amb interès per mi és una pèrdua de temps”, diu. Ja fa quatre anys que hi està posat i ho té clar: “Mentre la neurona aguanti, continuaré.” A més de les classes, s’apunta a totes les activitats i visites a museus que es fan i com que no en té prou també s’ha implicat en l’altre projecte per a estudiants de la tercera edat que té la URV: les aules d’extensió universitària que es fan en diversos municipis de la demarcació. Aquí, però, en Domingo no és alumne, sinó professor. “Com que sabien que era digestòleg em van demanar si podia fer alguna conferència i van agradar molt.” Ara les xerra- des les fa sobre pintura i impres- sionisme, i el balanç també és molt positiu. Recomanacions? “Que la gent planifiqui abans de jubilar-se a què dedicarà el temps.” Beneficis? “Quan et fas gran és molt important fer anar el cap.” Paraula de metge.