Les aules ja estan tancades, però la maquinària universitària continua en marxa i els processos de matrícula estan oberts. Estudiar no és només cosa de joves, i anar a la universitat, tampoc. A la Universitat de Girona (UdG), per exemple, aquest curs hi ha hagut set estudiants de grau majors de 65 anys i quatre han fet un màster. A la Universitat de Lleida (UdL), entre els 7.816 estudiants matriculats el curs passat, n’hi havia tres de jubilats. Però aquests són casos excepcionals, perquè la majoria de sèniors s’acullen als programes específics que té cada centre.

A la Universitat de Barcelona (UB) el presenten com la Universitat de l’Experiència, i es tracta d’un programa específic per a majors de 55 anys que ofereix fins a 50 places per curs. L’oferta és variada, i hi ha des de plans d’estudi d’alimentació i gastronomia fins a astronomia i meteorologia passant per belles arts, benestar personal i social, biologia, economia social i branques més humanitàries com història i psicologia. En funció del programa, la durada és d’un o dos cursos, i més enllà de les classes també s’ofereixen activitats complementàries, com teatre, cant coral, informàtica i llengües.

Sergi Arenas és el coordinador tècnic del programa Universitat a l’Abast de la UAB i professor de psicologia i envelliment en aquesta universitat. El que coordina és un programa específic per a gent gran que inclou, d’una banda, fins a disset aules d’extensió universitària repartides en diversos municipis que donen servei a 4.500 alumnes i, de l’altra, el pla formatiu Aprenent al Campus, un programa integrat que ofereix als majors de 50 anys la possibilitat de cursar assignatures de diferents titulacions. Les persones grans s’integren a les aules amb els estudiants joves amb l’única diferència que no han de cursar totes les assignatures i que no totes han de ser d’un mateix grau, sinó que poden escollir què volen cursar i de quina titulació. “Vam ser pioners d’aquest tipus de programes oberts l’any 2000, perquè havíem detectat que es tractava d’un perfil d’estudiants que no buscava la professionalització, sinó donar resposta a les seves inquietuds”, explica Arenas. L’oferta formativa inclou 395 assignatures provinents de 37 graus i impartides en 12 facultats, i el fet que es tracti d’un programa intergeneracional contribueix a trencar estereotips entre grans i joves.

La mitjana d’edat d’aquests universitaris sèniors és de 67 anys i la majoria escullen assignatures relacionades amb l’àmbit de les humanitats, com ara filosofia i lletres, història i història de l’art. “Són gent que volen gaudir aprenent i que els mobilitza fer créixer les seves fortaleses per a la vida quotidiana. La persona s’endú seguretat, perquè té més memòria, perquè treballa en grup...”, explica Sergi Arenas. A la UAB, l’any passat s’hi van matricular 475 estudiants i des de la creació del programa hi ha hagut 1.429 sèniors. “La majoria repeteixen i tenim persones que fa més de quinze anys que hi són”, destaca el coordinador del programa. Que la gent gran formi part de la comunitat universitària s’ha normalitzat i, de fet, acostumen a convertir-se en administradors d’apunts. “Són estudiants potents, que s’ho llegeixen tot i que en lloc d’inseguretat ofereixen experiència. Això fa que tothom els busqui per fer treballs en grup i per demanar-los els apunts”, comenta Arena a tall d’anècdota.