La universitat del Besòs
El Campus Diagonal-Besòs (UPC) projecta influir en la transformació dels barris del seu entorn, com el de la Mina. Conscients que no es fa d’un dia per un altre, a la universitat opten per sembrar, amb ciència
No volem mirar cap al mar i estar d’esquena al barri. Volem que al barri ens vegin accessibles
Aspirem de debò que el campus sigui un motor de transformació... A veure si ho aconseguim!
“Aquest campus és una mica diferent dels altres, perquè les institucions hi estan molt implicades i pel fet d’estar on està. Aspirem de debò que sigui un motor de transformació de la zona... A veure si ho aconseguim!” Qui parla és Jordi Bosch, director de la fundació b_TEC, que coordina el disseny, el desenvolupament i la gestió del Campus Diagonal-Besòs. El campus va començar a caminar el curs 2016/17, inaugurat per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). Es va estrenar amb 3.500 estudiants. Clarament, destaca el fet que vol influir en el territori, a través dels projectes científics, de la implicació social i de la transferència de coneixement de la universitat a l’empresa. L’Escola d’Enginyeria, ubicada a la cruïlla dels carrers Sant Ramon de Penyafort i Eduard Maristany, és el nucli principal del nou campus, situat en una zona en expansió, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Com explica Bosch, de b_TEC, el creixement físic del campus no s’atura: el setembre del 2019 ja estarà en funcionament la residència universitària que s’hi està construint. I si els terminis administratius no es dilaten, l’any que ve també s’iniciaran les obres per tenir l’espai verd que connectarà la rambla de la Mina amb el campus i aquest amb el Port Fòrum. Encara no se’n poden donar detalls, però s’estudia destinar un edifici a pimes. Seria un exemple de la voluntat de transferència de coneixement. Sobre l’aspecte social, Bosch també explica que la voluntat és que es deixin en mans d’entitats socials tants serveis com es pugui. És el cas de la cafeteria de l’escola. I si hi pot haver empleats de l’entorn, encara millor.
Les possibilitats, pel que fa a connexió entre el campus i els barris del voltant, si els agents ho saben gestionar, són moltes: què pot representar un gran parc que permeti el flux de persones, i de manera amable? Què pot significar tenir centenars d’estudiants, professors i investigadors, vivint al territori?
Ciència. Societat. Empresa. Mirada cap al territori. Gemma Fargas, subdirectora de mobilitat, empresa i promoció al campus, explica el projecte més important en què estan implicats, d’impacte directe en el territori: el projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) Litoral Besòs Territori Sostenible, amb una important inversió del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). “Es tracta de millorar l’eficiència energètica i ambiental d’aquesta part del litoral, de promoure el desenvolupament socioeconòmic d’un territori... Tots estem molt il·lusionats!” Els tres eixos d’aquest macroprojecte són la gestió sostenible de l’aigua, de l’energia i del territori. Fargas explica que hi ha un contacte intens amb les escoles i els instituts de Sant Adrià de Besòs: setmana de la ciència, setmana de la robòtica... Es fan tallers, seminaris... conduïts per estudiants del campus. “Hi ha un intercanvi des del primer curs.” Posa l’accent en les noies. Han fet una jornada dedicada a la dona i a la ciència, impartida per enginyeres. Se’ls va llançar una pregunta, a les desenes de participants: “Què en penseu? Voldríeu fer això?” Moltes de les alumnes van manifestar interès i han participat en més trobades.
Eulàlia Planas, subdirectora de qualitat i responsabilitat social al Campus Diagonal-Besòs, incideix en la voluntat de connectar-se. “Des del primer dia es va pensar que era important fer el major nombre de projectes possible per crear un vincle important entre l’entorn i nosaltres.” El campus, que fa una feina molt orientada a l’energia, diversifica les accions. Un exemple d’això és el conveni amb l’AMB per fer un hub sobre economia circular. Donar llarga vida a la matèria. “A l’àrea metropolitana volen que treballem en aquesta línia, per minimitzar i aprofitar tot el que es recull com a residu.” Que res vagi a l’abocador, sinó intentar donar a tot una nova vida.
Hi ha molts projectes que relacionen la ciència i el territori, però la mirada, inevitablement, va cap a les persones, a la relació directa. La responsabilitat social. “Estem entre les entitats i organitzacions de tota mena que participen en el projecte educatiu del barri de la Mina, el PEB.” Des del CAP fins als Mossos, la biblioteca, l’associació de veïns, els centres educatius... Hi és tothom. “Formem part de la comissió educativa i hem participat en tot el que s’ha fet.” Fomenten tant com poden la relació amb instituts i escoles. “No volem mirar cap al mar i estar d’esquena al barri. Volem que al barri ens vegin accessibles i que sàpiguen que poden venir.”
2019
Al setembre s’obrirà la residència d’estudiants i professors. Un nou revulsiu que, ben gestionat per les parts, pot ser motor de canvi de l’entorn.Voluntaris al Casal
Dins d’una variada acció social, el campus té un conveni amb el Casal dels Infants de la Mina. Primer es van fer accions de difusió entre els professors i l’alumnat i també es va promoure que els nens del casal coneguessin el campus. En la segona meitat d’aquest curs 2017/18 ja va començar el voluntariat: classes de reforç, suport a persones nouvingudes que hagin de fer tràmits burocràtics, ajut en els casals d’estiu... En el poc temps de funcionament, ja s’hi han apuntat una quinzena de voluntaris.
Les transformacions no són d’un dia per l’altre. Requereixen la sembra de totes les parts. I paciència. Juanma Martín és director de la seu Besòs-la Mina del Casal dels Infants. “Que un equipament de la potència de la UPC estigui al costat d’un barri de risc social com la Mina és una oportunitat.” Com tota oportunitat està oberta: des de tenir estudiants fent voluntariat fins a convertir aquests voluntaris en agents socials, passant per la possibilitat que nens i nenes de la Mina siguin alumnes de la UPC en el futur. “És un procés que es fa de mica en mica. Cal ser pacients. La comunitat ha de conèixer la UPC, i l’alumnat, els barris. Quan s’acabi la residència d’estudiants, disposarem d’un element més.” Martín destaca la voluntat d’implicació de la UPC, i que cal esperar i treballar per veure els canvis que es poden promoure, a mitjà llarg termini. “El campus és molt diferent d’altres grans equipaments com el Fòrum, que són molt potents, però que estan com dins d’una closca i no influeixen en el barri.”
A banda d’aquest voluntariat, el campus està implicat en el projecte Rossinyol, de la Fundació Servei Solidari. Alumnes del campus són mentors, en l’àmbit del lleure, de nens en risc d’exclusió social.