La declaració de vuit zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), l’arrendament o adquisició i gestió de terrenys esteparis i de guaret, l’habilitació de llocs de nidificació, la posada en marxa de programes de cria per reforçar algunes poblacions, o la senyalització de línies elèctriques per reduir el risc de col·lisió són algunes de les actuacions dutes a terme per la Generalitat els darrers anys per millorar l’extensió i la qualitat de l’hàbitat disponible per a les aus estepàries a la plana de Lleida, i que han donat resultats positius.

Segons Santi Mañosa, professor de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), els resultats “deixen un marge per a l’optimisme”. “Tot i que la situació actual de moltes espècies està lluny de ser òptima i les accions de conservació necessiten millores, l’escenari actual és millor del que hauria estat en absència de cap mesura de gestió. Les poblacions d’algunes espècies d’ocells ja estan responent positivament”, explica Mañosa, que posa com exemples els casos de la població de sisó (Tetrax tetrax), que va experimentar una davallada del 50 % entre el 2002 i el 2014 i que avui dia està estabilitzada, i el de la ganga (Pterocles alchata), un ocell del qual hi ha poc més d’un centenar d’exemplars a Catalunya, amb una distribució restringida a les ZEPA de Mas de Melons-Alfés i del Segrià i Utxesa. La seva població reproductora ha experimentat un augment al voltant del 9 % anual entre el 2010 i el 2019.