Set estudiats de la UPC desenvolupen un sistema de propulsió elèctrica de satèl·lits
Set estudiants de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC desenvolupen un sistema de propulsió per a satèl·lits que operen en òrbites baixes, completament elèctric, i que introduiran al mercat a través de la ’start-up’ KreiosSpace. Aquest sistema millorarà la resolució de les imatges captades pels satèl·lits i permetrà unes connexions més accessibles i de més qualitat dels satèl·lits de telecomunicacions. A més, contribuirà a evitar la ferralla espacial i a reduir el consum de combustible fòssil.
Alguns dels reptes de la indústria aeroespacial són reduir l’ús de combustibles fòssils, disminuir el cost de les missions espacials, alleugerir el pes dels satèl·lits, reduir el nombre d’aparells que ocupen les òrbites i millorar-ne els resultats. Actualment, els satèl·lits que operen per sota dels 450 km d’altitud (anomenats d’òrbites molt baixes) es troben amb el problema de l’aire romanent que queda de l’atmosfera, causa d’una caiguda més ràpida de l’aparell a la Terra. Perquè els satèl·lits es mantinguin en òrbita, és necessari utilitzar molta quantitat de combustible fòssil. Per això, moltes missions són inviables a causa del cost. Si aquests satèl·lits no necessitessin combustible, les missions en òrbites molt baixes serien possible, de manera que els satèl·lits es podrien apropar més a la Terra per obtenir millors resultats, sense caure.
Propulsió elèctrica amb motors HPT
Ara, els set estudiants de la UPC-ESEIAAT han creat la primera start-up d’Espanya que es planteja introduir al mercat de la tecnologia aeroespacial un singular sistema de propulsió elèctrica per a aquest tipus de satèl·lits. L’empresa porta per nom KreiosSpace -en record d’un dels titans del cosmos de la mitologia grega- i el seu objectiu és fabricar, a mig termini, un propulsor totalment elèctric basat en una nova tecnologia anomenada Air-Breathing Electric Propulsion (ABEP), que genera energia gràcies als motors de font d’helicó (HPT). Aquests motors de propulsió elèctrica per a l’espai estan basats en la generació de plasma a través d’una font de radiofreqüència. El plasma creat gràcies a l’aire atmosfèric s’accelera en una tovera magnètica i així es produeix l’impuls.
Segons explica Adrián Senar, un dels estudiants fundadors de KreiosSpace, “aquesta tecnologia no necessita combustible i aporta molts avantatges. Es basa en una idea que és simple, però el desenvolupament de la tecnologia i l’execució són complicats”. I afegeix: “el motor s’alimenta de l’aire atmosfèric i de l’energia del sol. De fet, la tecnologia de motors HPT s’experimenta des de fa anys en institucions científiques d’arreu del món en col·laboració amb empreses, però nosaltres creiem que és factible utilitzar-la amb aire atmosfèric, sense necessitar combustible. Volem fer possible aquesta tecnologia i per això hem constituït la nostra empresa start-up, perquè apostem per ella. Creiem que al 2022 disposarem del primer prototip, i l’any 2023 el nostre sistema seria plenament factible”.
L’equip de KreiosSpace, format per estudiants del Campus de Terrassa de la UPC, afirma que el sistema que han creat es podrà adaptar tant a CubeSats (satèl·lits petits) com de més grandària, i el seu cost variaria entre els 40.000 euros dels més senzills als 200.000 euros, segons el pes i el temps de vida de les missions.
Reconeixements
El projecte d’aquests set estudiants, que han rebut suport del programa Emprèn UPC per crear la seva start-up, ha guanyat el programa UPC Space Santander Explorer, en el qual s’hi han presentat 50 participants. També ha resultat segon classificat, entre 40 equips d’arreu d’Europa, en la categoria d’estudiants del concurs Galactica, en el qual participaven amb el nom d’ABEP (per les sigles en anglès d’Earth-Breathing Electric Propulsion) i on han obtingut un premi de 5.000 euros.
Els estudiants fundadors de KreiosSpace són Max Amer Viñas, Adrià Barceló Gregoriano, Iker Blanco Bravo, Francisco Boira Gual, Francisco Bosch Lloveras, Jan Mataró Núñez i Adrián Senar Tejedo