El dossier

Anàlisi

EL TJUE OBRE UNA PORTA ALS EXILIATS

Una sentència determina que les resolucions de qualsevol tribunal europeu han de ser respectades a la resta de la UE
La resolució també ha de permetre fer valer la sentència de Schleswig- Holstein a tota la Unió Europea

El Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) acaba d’obrir una nova porta als exi­li­ats, una via que podria aju­dar, en un futur, al seu retorn. Ha estat a través d’una sentència que el TJUE va eme­tre dime­cres pas­sat –i que La República la va avançar aquell mateix dia al web– que es pot con­ver­tir en un escut davant futu­res euro­or­dres con­tra els exi­li­ats i que els donarà un espai de lli­ber­tat dins la UE, a banda d’obrir una nova escletxa con­tra les euro­or­dres pen­dents encara del pre­si­dent Puig­de­mont i els con­se­llers Comín i Pon­satí. La rellevància d’aquesta sentència és que deter­mina que el que dicti el tri­bu­nal de qual­se­vol país de la Unió Europa ha de ser res­pec­tat per la resta de mem­bres de la UE. La Unió Euro­pea ha de fun­ci­o­nar com un tot, diu, i d’acord amb l’arti­cle 54 del Con­veni d’Apli­cació de l’Acord de Schen­gen (CAAS) de lliure cir­cu­lació, un ciu­tadà no pot ser per­se­guit i sotmès a una inves­ti­gació pels matei­xos fets en dife­rents estats de la Unió. Ha de regir, con­clou el tri­bu­nal, el prin­cipi non bis in idem, és a dir ‘de cosa jut­jada’, com pas­sa­ria entre els tri­bu­nals dins de qual­se­vol estat. “La lògica que s’ha de seguir és la d’actuar com un bloc. Una reso­lució que extin­geixi l’acció pública en relació amb uns fets en un estat mem­bre ha de tenir els matei­xos efec­tes en qual­se­vol altre lloc del mateix espai de lli­ber­tat”, defen­sava l’advo­cat gene­ral Mic­hal Bokek en l’opinió emesa el 19 de novem­bre del 2020 que el tri­bu­nal ha fet ara seva. I afe­geix que l’espai lliure de la UE “implica l’existència d’una con­fiança mútua entre els estats i els seus sis­te­mes de justícia penal, fins i tot quan l’apli­cació del seu propi dret naci­o­nal pugui con­duir a una solució dife­rent”.

Si bé la sentència no té l’ori­gen en cap demanda vin­cu­lada direc­ta­ment amb les exi­li­ats, sí que hi està vin­cu­lada en ori­gen. El cas ha estat plan­te­jat davant del tri­bu­nal de Luxem­burg per l’equip d’advo­cats ale­manys del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont. De fet, des del juliol del 2018, quan el tri­bu­nal de Sch­leswig-Hols­tein va dene­gar l’extra­dició del pre­si­dent argu­men­tant que els fets de què l’acu­sa­ven no podien ser con­si­de­rats rebel·lió ni sedició (dei­xava la porta oberta a l’extra­dició per mal­ver­sació), bus­ca­ven l’opor­tu­ni­tat de plan­te­jar davant el TJUE la manera de fer res­pec­tar la sentència ale­ma­nya a la resta d’Europa. La via ha estat el cas que ha resolt ara la Gran Sala del TJUE i que fa referència a un ciu­tadà ale­many de qui els Estats Units dema­nava l’extra­dició. El cas va ser arxi­vat a Ale­ma­nya, però això no impe­dia que l’alerta de la Inter­pol (noti­fi­cació ver­me­lla) es pogués acti­var en qual­se­vol altre país de la Unió i ser detin­gut i extra­dit per un altre país de l’espai comu­ni­tari. Tot i que el cas fa referència a l’extra­dició plan­te­jada per un ter­cer país fora de la Unió, la sentència esta­bleix que el cri­teri “de cosa jut­jada” ha de regir també en el cas de les ordres de detenció euro­pea entre els estats de la UE. Sem­pre que, adver­teix el TJUE, el tri­bu­nal en qüestió hagi resolt el fons de l’assumpte.

puig i puig­de­mont, CAS TAN­CAT

Amb aquest pro­nun­ci­a­ment, el TJUE sege­lla defi­ni­ti­va­ment la nega­tiva dels tri­bu­nals bel­gues con­tra l’extra­dició de Lluís Puig per mal­ver­sació. Segons la tesi del tri­bu­nal de Luxem­burg, Puig no hau­ria de poder ser sotmès a cap nou procés d’extra­dició dins d’Europa i, per tant, tin­dria lli­ber­tat de movi­ments. La decisió belga ha de ser res­pec­tada allà on vagi de la UE. El mateix cri­teri s’hau­ria de poder apli­car al pre­si­dent Car­les Puig­de­mont en relació amb la sentència del tri­bu­nal ale­many de Sch­leswig-Hols­tein, que està als antípodes de la con­si­de­ració que n’ha fet el Tri­bu­nal Suprem espa­nyol, amb dures con­dem­nes per sedició con­tra els pre­sos polítics. I aquesta reso­lució, de ben segur, que la podrà fer valer, pel que fa a l’acu­sació de sedició, també davant el tri­bu­nal belga on ara hi ha en tràmit la seva euro­or­dre. Ale­ma­nya només va con­si­de­rar la pos­si­bi­li­tat que fos extra­dit per ser inves­ti­gat i jut­jat per mal­ver­sació, però el magis­trat Pablo Lla­rena s’hi va negar i va bus­car una altra opor­tu­ni­tat per enviar una ter­cera euro­or­dre a Bèlgica.

Ara, però, les euro­or­des con­tra el pre­si­dent Puig­de­mont i l’excon­se­ller Toni Comín, a Bèlgica, i la de Clara Pon­satí, a Escòcia, estan para­lit­za­des per les pre­ju­di­ci­als pre­sen­ta­des per Lla­rena davant el tri­bu­nal de Luxem­burg, un intent de rever­tir la sentència belga que denega l’extra­dició de Lluís Puig i evi­tar que es tan­qui també la porta a la pos­si­bi­li­tat de jut­jar la resta d’exi­li­ats al Suprem. La sentència d’aquesta set­mana del Tri­bu­nal de Luxem­burg podria dina­mi­tar, però, alguns dels plan­te­ja­ments de Lla­rena que reclama, entre altres coses, que un tri­bu­nal belga no pugui entrar a valo­rar i qüesti­o­nar si el Suprem és o no com­pe­tent per jut­jar els exi­li­ats.

I A ESPA­NYA?

Fins a quin punt la sentència del TJUE vin­cula el procés enge­gat con­tra els exi­li­ats al Suprem espa­nyol i si podria impe­dir en un futur un judici a Espa­nya és un tema més com­plex, però hi obre, de ben segur, una forta escletxa. De fet, el Suprem no va ni res­pec­tar la immu­ni­tat par­la­mentària de Puig­de­mont i Comín i s’ha negat sem­pre a aixe­car l’ordre de detenció a Espa­nya un cop van ser reco­ne­guts com a euro­di­pu­tats, unes ordres de detenció recent­ment ava­la­des també pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. En tot cas, el que és segur és que la sentència els dona un espai més ampli de lli­ber­tat dins els països de la Unió Europa, i fa topar de nou els tri­bu­nals espa­nyols con­tra el mur de la justícia euro­pea, con­fron­tant els seus cri­te­ris amb els d’altres països euro­peus. Una estratègia que l’advo­cat dels exi­li­ats, Gon­zalo Boye, resu­mia, recent­ment en una entre­vista La República amb un símil fut­bolístic: “Hem introduït el VAR a la justícia espa­nyola.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor