JENNY NORDBERG
PERIODISTA
“A l’Afganistan, les dones ja han emmudit”
Jenny Nordberg és una periodista que ha passat diverses etapes vivint al país asiàtic. Alerta que tornen temps molts durs per a les dones, que durant els darrers anys havien aconseguit alguna escletxa de llibertat
Las niñas clandestinas de kabul Editorial: Capitán Swing Pàgines: 331 Preu: 20 euros
REALITAT
“Hi ha doctores, advocades, periodistes. Moltes d’elles ara no podran sortir per anar a treballar”SITUACIÓ
“Els talibans han guanyat. No respondran a les pressions perquè ja no hi ha res amb què pressionar-los”Jenny Nordberg és una periodista sueca que ha passat llargues temporades a l’Afganistan. Durant les seves estades en aquest país es va interessar, sobretot, per la situació de les dones i per les seves condicions de vida. En el seu afany periodístic va topar amb una realitat que moltes vegades queda oculta: les bacha posh, que traduït significa ‘vestida com un nen’. En un país governat per homes i on la tradició i la cultura tenen un pes asfixiant, no tenir nens es veu com una maledicció o fins i tot s’arriba a culpar la dona de decidir no tenir fills. En moltes comunitats, sobretot a les zones rurals, la pressió social i la pobresa obliguen moltes famílies a fer passar nenes per nens. Segons explica l’autora del llibre Las niñas clandestinas de Kabul, que es va publicar el 2014, és una pràctica que s’allarga fins a la pubertat. Durant l’anterior règim talibà, moltes famílies van recórrer a aquesta pràctica perquè les seves filles poguessin tenir una educació. En altres països com el Pakistan també es un fenomen estès. La periodista és molt crítica amb l’actuació de les forces internacionals.
Per què es vesteixen com un nen?
Si són nens poden fer moltes més coses, tot allò que els està permès als nens... com jugar a pilota o anar amb bicicleta. Els tallen els cabells curts i els posen pantalons. En molts casos les famílies també hi recorren per una qüestió econòmica: el nen o el jove pot sortir a treballar. Tot i que aquest fenomen és transversal i es pot donar en tot tipus de famílies.
És una pràctica més o menys acceptada?
Sí, és un secret compartit i acceptat. Per a una nena pot arribar a ser un privilegi ser una bacha posh, perquè poden fer moltes més coses, però per a d’altres pot ser una situació molt dura. A més, també es dona la circumstància que després han de tornar a ser noies, a casar-se, a tenir fills... i de vegades això suposa una gran dificultat per a elles.
Amb l’arribada dels talibans, quina és la situació a l’Afganistan?
Arriba un temps molt fosc per a les dones a l’Afganistan. És un país molt pobre, amb una societat molt tradicional i amb unes normes molt dures amb les dones i les nenes. En els darrers anys, però, s’havia obert una escletxa. Hi havia moltes més oportunitats perquè les nenes puguessin anar a l’escola. Aprenien a llegir i a escriure, i a les ciutats més grans del país, com ara Kabul i Mazar-e Sharif, anaven a la universitat i això els proporcionava l’accés a una feina, a una professió i els permetia sortir de casa. Han pogut arribar a ser doctores, advocades, periodistes. Malauradament, ara moltes d’elles no podran treballar. No podran marxar de casa seva per elles mateixes (la llei que imposen els talibans prohibeix a les dones anar soles pel carrer i només poden sortir acompanyades pel seu marit o per un parent proper), no podran fer esport...
Hi ha molta por?
La veritat és que tothom està molt espantat. El que ha passat després de tot això és que les dones ja han emmudit. Els estudiants universitaris també estan molt espantats. Hi ha molta gent que ha desaparegut de les xarxes socials, que ha esborrat els seus perfils perquè tenen molta por. Els que manen ara no són els talibans de fa vint anys, són una nova generació, però hi ha un aspecte en què són pitjors, i és que seran més durs amb les dones. No és un fet que passarà en el futur... Està passant ara mateix.
L’arribada i el control del país per part dels talibans ha estat molt ràpida, fins i tot sorprenent. Quin ha estat el paper de les potències internacionals que tenien tropes al país?
El president dels EUA, Joe Biden, tenia informes dels serveis d’intel·ligència. Primer van dir que les tropes es retirarien en divuit mesos, després van dir que serien tres i finalment van ser pràcticament tres hores. Ningú va entendre ni predir que els talibans serien tan ràpids a l’hora de recuperar el país. Potser les forces internacionals van pensar que hi hauria un temps per dur a terme les evacuacions, per a les negociacions amb el govern..., però els talibans van aconseguir estendre’s molt ràpid. Els talibans mateixos, fins i tot, es van sorprendre de la rapidesa.
Hi ha alguna esperança en el futur de l’Afganistan?
No, penso que ara mateix no n’hi ha cap, perquè cap país intentarà tornar a fer alguna cosa a l’Afganistan. Alguns països es pregunten com es pot fer pressió als talibans... No podem abandonar el poble afganès, ni les dones i nenes afganeses..., però la meva pregunta és: com ho podem fer?
Creu que hi pot haver alguna solució que arribi des de la comunitat internacional?
Els talibans han guanyat. Han aconseguit el poder i continuaran desenvolupant les seves activitats criminals. No respondran a les pressions de fora, perquè ja no hi ha res amb què pressionar-los. Podries dir que no els enviaràs ajuda internacional, però ara la poden aconseguir de la Xina i de Rússia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
