Entrevista

JENNY NORDBERG

PERIODISTA

“A l’Afganistan, les dones ja han emmudit”

Jenny Nordberg és una periodista que ha passat diverses etapes vivint al país asiàtic. Alerta que tornen temps molts durs per a les dones, que durant els darrers anys havien aconseguit alguna escletxa de llibertat

Las niñas clandestinas de kabul Editorial: Capitán Swing Pàgines: 331 Preu: 20 euros
REALITAT
“Hi ha doctores, advocades, periodistes. Moltes d’elles ara no podran sortir per anar a treballar”
SITUACIÓ
“Els talibans han guanyat. No respondran a les pressions perquè ja no hi ha res amb què pressionar-los”

Jenny Nord­berg és una peri­o­dista sueca que ha pas­sat llar­gues tem­po­ra­des a l’Afga­nis­tan. Durant les seves esta­des en aquest país es va interes­sar, sobre­tot, per la situ­ació de les dones i per les seves con­di­ci­ons de vida. En el seu afany periodístic va topar amb una rea­li­tat que mol­tes vega­des queda oculta: les bacha posh, que traduït sig­ni­fica ‘ves­tida com un nen’. En un país gover­nat per homes i on la tra­dició i la cul­tura tenen un pes asfi­xi­ant, no tenir nens es veu com una male­dicció o fins i tot s’arriba a cul­par la dona de deci­dir no tenir fills. En mol­tes comu­ni­tats, sobre­tot a les zones rurals, la pressió social i la pobresa obli­guen mol­tes famílies a fer pas­sar nenes per nens. Segons explica l’autora del lli­bre Las niñas clan­des­ti­nas de Kabul, que es va publi­car el 2014, és una pràctica que s’allarga fins a la puber­tat. Durant l’ante­rior règim talibà, mol­tes famílies van recórrer a aquesta pràctica perquè les seves filles pogues­sin tenir una edu­cació. En altres països com el Pakis­tan també es un feno­men estès. La peri­o­dista és molt crítica amb l’actu­ació de les for­ces inter­na­ci­o­nals.

Per què es ves­tei­xen com un nen?
Si són nens poden fer mol­tes més coses, tot allò que els està permès als nens... com jugar a pilota o anar amb bici­cleta. Els tallen els cabells curts i els posen pan­ta­lons. En molts casos les famílies també hi recor­ren per una qüestió econòmica: el nen o el jove pot sor­tir a tre­ba­llar. Tot i que aquest feno­men és trans­ver­sal i es pot donar en tot tipus de famílies.
És una pràctica més o menys accep­tada?
Sí, és un secret com­par­tit i accep­tat. Per a una nena pot arri­bar a ser un pri­vi­legi ser una bacha posh, perquè poden fer mol­tes més coses, però per a d’altres pot ser una situ­ació molt dura. A més, també es dona la cir­cumstància que després han de tor­nar a ser noies, a casar-se, a tenir fills... i de vega­des això suposa una gran difi­cul­tat per a elles.
Amb l’arri­bada dels tali­bans, quina és la situ­ació a l’Afga­nis­tan?
Arriba un temps molt fosc per a les dones a l’Afga­nis­tan. És un país molt pobre, amb una soci­e­tat molt tra­di­ci­o­nal i amb unes nor­mes molt dures amb les dones i les nenes. En els dar­rers anys, però, s’havia obert una escletxa. Hi havia mol­tes més opor­tu­ni­tats perquè les nenes pugues­sin anar a l’escola. Apre­nien a lle­gir i a escriure, i a les ciu­tats més grans del país, com ara Kabul i Mazar-e Sha­rif, ana­ven a la uni­ver­si­tat i això els pro­por­ci­o­nava l’accés a una feina, a una pro­fessió i els per­me­tia sor­tir de casa. Han pogut arri­bar a ser doc­to­res, advo­ca­des, peri­o­dis­tes. Malau­ra­da­ment, ara mol­tes d’elles no podran tre­ba­llar. No podran mar­xar de casa seva per elles matei­xes (la llei que impo­sen els tali­bans pro­hi­beix a les dones anar soles pel car­rer i només poden sor­tir acom­pa­nya­des pel seu marit o per un parent pro­per), no podran fer esport...
Hi ha molta por?
La veri­tat és que tot­hom està molt espan­tat. El que ha pas­sat després de tot això és que les dones ja han emmu­dit. Els estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris també estan molt espan­tats. Hi ha molta gent que ha des­a­pa­re­gut de les xar­xes soci­als, que ha esbor­rat els seus per­fils perquè tenen molta por. Els que manen ara no són els tali­bans de fa vint anys, són una nova gene­ració, però hi ha un aspecte en què són pit­jors, i és que seran més durs amb les dones. No és un fet que pas­sarà en el futur... Està pas­sant ara mateix.
L’arri­bada i el con­trol del país per part dels tali­bans ha estat molt ràpida, fins i tot sor­pre­nent. Quin ha estat el paper de les potències inter­na­ci­o­nals que tenien tro­pes al país?
El pre­si­dent dels EUA, Joe Biden, tenia infor­mes dels ser­veis d’intel·ligència. Pri­mer van dir que les tro­pes es reti­ra­rien en divuit mesos, després van dir que serien tres i final­ment van ser pràcti­ca­ment tres hores. Ningú va enten­dre ni pre­dir que els tali­bans serien tan ràpids a l’hora de recu­pe­rar el país. Pot­ser les for­ces inter­na­ci­o­nals van pen­sar que hi hau­ria un temps per dur a terme les eva­cu­a­ci­ons, per a les nego­ci­a­ci­ons amb el govern..., però els tali­bans van acon­se­guir esten­dre’s molt ràpid. Els tali­bans matei­xos, fins i tot, es van sor­pren­dre de la rapi­desa.
Hi ha alguna espe­rança en el futur de l’Afga­nis­tan?
No, penso que ara mateix no n’hi ha cap, perquè cap país inten­tarà tor­nar a fer alguna cosa a l’Afga­nis­tan. Alguns països es pre­gun­ten com es pot fer pressió als tali­bans... No podem aban­do­nar el poble afganès, ni les dones i nenes afga­ne­ses..., però la meva pre­gunta és: com ho podem fer?
Creu que hi pot haver alguna solució que arribi des de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal?
Els tali­bans han gua­nyat. Han acon­se­guit el poder i con­ti­nu­a­ran desen­vo­lu­pant les seves acti­vi­tats cri­mi­nals. No res­pon­dran a les pres­si­ons de fora, perquè ja no hi ha res amb què pres­si­o­nar-los. Podries dir que no els enviaràs ajuda inter­na­ci­o­nal, però ara la poden acon­se­guir de la Xina i de Rússia.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.