“Josep Fornas va ser l’antena de Tarradellas”

En Josep Fornas va morir a començaments del 2021. En aquell moment, em trobava a la fase final de la biografia de Tarradellas i es va donar el cas que les filles d’en Fornas volien fer una biografia del seu pare. M’ho van proposar i van posar a la meva disposició tot l’arxiu d’en Fornas, que gairebé no s’havia consultat. També hi havia una llegenda, que en Fornas mateix havia escampat, dient que tenia una biografia de mil pàgines d’en Josep Tarradellas. Això no existia, però sí que hi havia un buidatge molt sistemàtic que havia fet sobre l’expresident i que de fet va aturar quan va descobrir un document d’aquest que malparlava d’ell. En tot cas, vaig poder aprofitar la darrera fase del llibre que vaig fer d’en Tarradellas per buidar la documentació que tenia en Fornas i per preparar la seva biografia. Sí que és veritat que el fet d’haver fet la biografia del Tarradellas em va facilitar les coses, perquè en Josep Fornas acompanya d’alguna manera la figura de l’Andreu Abelló i la d’en Josep Fontbernat, que serien els “tres homes” d’en Tarradellas i que permeten entendre millor la figura de l’expresident.

Vaig triar aquest episodi perquè el meu objectiu a l’hora de fer qualsevol llibre és fer allò de llegible i creïble: aquesta història m’anava molt bé perquè explica com el sastre Camps, que té la idea de muntar una insurrecció contra Franco, busca un element per fer d’enllaç a Catalunya i a través d’en Ferran Canyameres entra en contacte amb en Fornas. Ell, que està buscant el seu paper en l’antifranquisme, s’involucra amb això i també hi implica altra gent. De fet, són uns conspiradors de pa sucat amb oli, perquè es fan fotos, els pseudònims que utilitzen són bastant obvis... En definitiva, deixen un rastre molt fàcil de resseguir. La bategen com la “conspiració dels Camps Elisis”, perquè és allà on hi havia el pis del sastre. El moment més còmic és quan van al Marroc. Hi arriben sense visat, van a veure Hassan II, que és qui se suposa que ha de finançar la insurrecció, i el rei l’única cosa que fa és posar-los a disposició el seu cotxe per tal que se’n tornin cap a casa.

En Fornas és “el solucionador” en el sentit positiu, de resoldre els problemes. Hi ha una fase inicial de contacte que seria des de la tardor del 1962 fins al 1966, que són anys en què li fa informes i el manté al cas del que s’esdevé a l’interior. Però després teixeixen una relació molt propera, i en Fornas fa un pas més i es dedica a finançar la figura d’en Tarradellas. I en la mesura que l’ajut a l’exili està decaient, sent la necessitat de cercar recursos a l’interior. És ell qui es posa en contacte amb empresaris del país com en Jordi Pujol, en Domènec Valls i Taberner, el Duran Farell, el Jaume Carnet i d’altres per intentar que financin les activitats del president. A través seu també es poden constatar les dificultats que en Tarradellas té per finançar-se. Un dels que hi aposta més en Valls i Taberner, una figura que no ha transcendit tant com la d’en Manel Ortínez, tot i que té un paper fonamental. En tot cas, en Fornas pren aquest paper d’informador, d’aconseguidor de diners i d’antena a l’interior. I la relació que s’estableix entre ell i en Tarradellas ja és d’amistat, ajudat sempre per en Joan Sansa. El que passa és que aquest és quedarà sempre a Unió Democràtica i ajudarà el president des de la distància. El Fornas, en canvi, acabarà sortint d’UDC perquè no volen que ajudi el president i el van empenyent perquè surti del país.

En la fase inicial en què es posa en l’antifranquisme col·labora amb una cèl·lula dels comunistes que coneix a través de l’Ateneu Barcelonès. També amb Estat Català, en aquest cas a través d’un amic de joventut: Francesc Xavier Balagueró. Amb aquests dos partits hi col·labora, però no hi milita. Després sí que entra a Unió Democràtica, però aquesta relació salta pels aires quan comença a consolidar-se la relació amb Tarradellas. També cal recordar una dada molt important. Quan ell era jove tenia el pensament de voler ser diputat al parlament quan Catalunya recuperés les seves institucions. Quan a finals del 1976 i principis del 1977 veu encarrilat el retorn d’en Tarradellas, se’n distancia per intentar complir el seu somni. Li van oferir anar al partit del Ramon Trias Fargas, però va acabar anant a ERC, on congenia amb figures com les d’Heribert Barrera i Josep Maria Poblet. S’involucra en la reconstrucció d’ERC amb la intenció de ser diputat. Es presenta a les eleccions del 1977 i no surt. El 1979 no s’hi presenta i el 1980 sí, i obté l’escó. L’afany per voler ser diputat fa que en els mesos clau del retorn d’en Tarradellas, que es va produir l’estiu del 1977, ell estigui enquadrat en un partit i ja no sigui l’home del president. I s’assabenta del que fa Tarradellas a través d’altres.

No tant en el moment del retorn com en el fet de preparar-lo. Sense el paper que va jugar en Josep Fornas, el president Tarradellas no s’hauria connectat amb l’interior de la manera que s’hi va connectar. El president deia que estava a l’exili, però que mentalment vivia a Catalunya, i sense personatges com en Fornas això no hauria estat possible.

Ell és un republicà i a la vegada és un nacionalista català, amb un estil de pensament similar al de l’Heribert Barrera, que és a qui se sentia més proper. No és tant un militant d’ERC perquè sigui d’esquerres. Són d’aquesta gent que defensa el pacte amb en Pujol perquè és un nacionalista català, tot i que al final l’acabi decebent. En canvi, no veu bé el tripartit d’en Montilla, tot i que irònicament aquest li acabarà donant la Creu de Sant Jordi. Ell també es decep bastant aviat de la Transició i de l’Estat que es construeix. Quan plega de diputat el 1984, a banda que ho deixa per motius familiars, també es mostra molt crític amb el funcionament del partit i les institucions.

Pòrtic és un branca clau de la seva acció cultural i política. La importància de Pòrtic rau en el fet que ell comença a publicar memòries de catalanistes i republicans. I dona a conèixer unes veus desconegudes. És un pioner a posar en valor aquest catalanisme republicà que havia estat silenciat.