20. Delta de l’Ebre
Entre el riu i el mar
L’extensa plana del delta de l’Ebre –320 km²– és una de les principals zones humides de la Mediterrània occidental i la més important de Catalunya. És l’escenari de la lluita entre el riu i el mar, una lluita que sempre havia anat guanyant el riu, aportant prou sediments per crear el delta. Però que amb l’activitat humana, la construcció d’embassaments i els canvis generats per l’emergència climàtica, el riu comença a perdre la batalla en favor del mar, que s’escalfa, augmenta de nivell i viu grans temporals, com el Glòria, a començaments d’aquest any. “Com a parc tenim molts reptes, i el més important és adaptar-nos als canvis que venen. Canviaran els ecosistemes però també la societat. Tenim molta biodiversitat, però també molta gent que viu al voltant del parc desenvolupant activitats com el turisme, la caça, la pesca, l’agricultura... Tot plegat comportarà esforços i sacrificis”, explica al director, Francesc Vidal, que recorda que mentre els ecosistemes i hàbitats litoral estan adaptats a patir certes pertorbacions, la societat no ho està tant. “Normalment –afegeix– els canvis geològics no són perceptibles a escala humana, però al Delta sí que ho són. Estem acostumats a veure les platges de determinada manera, les llacunes amb determinada vegetació, l’espai com una foto fixa... i costa assimilar que tot canvia.” Des del punt de vista de la conservació, això no és sempre negatiu i es pot gestionar, però serà molt més complicada l’adaptació en l’aspecte social. Ara mateix hi ha dues visions diferents sobre com pot ser. “Nosaltres creiem que la millor manera és aprofitar allò que ens ofereix la natura. Per exemple, en el cas de l’augment dels temporals, tenir platges prou grans per poder esmorteir la seva força, amb ecosistemes adequats”, diu Vidal. Són solucions basades en la natura que de vegades xoquen amb altres mesures, com fer obres rígides, que s’ha vist que no sempre són les que funcionen i que, a més, contribueixen a fer encara més artificial el territori. “Probablement entre aquestes dues conjuntures s’haurà de trobar un terme mitjà”, manté. En qualsevol cas, compatibilitzar biodiversitat i activitats humana afegeix un valor extraordinari al Delta, encara que suposi una feinada posar ordre entre tots els actors. “El Delta és molt diferent d’un parc natural deshabitat. Aquí podem demostrar que les zones naturals no són una mena d’illes que conservem mentre la resta del territori es pot destrossar. Si es fan les coses bé, hi ha espai per a la conservació sense deixar de generar activitats com el turisme i potenciar els productes locals”, conclou.
ESPÈCIES INVASORES I PLÀSTICS AL MAR
La presència de més de 350 espècies d’ocells (com els flamencs de la foto), més de 800 plantes i una cinquantena de peixos fan del delta de l’Ebre un gran mosaic de biodiversitat. Algunes espècies estan en perill d’extinció i són objecte d’iniciatives per a la seva recuperació. És el cas d’un petit peix d’aigua dolça, anomenat samaruc, en una situació crítica per la desaparició del seu hàbitat i la presència d’espècies invasores que el perjudiquen. Aquest problema, el de les espècies exòtiques, és greu al delta, no només com a amenaça per a la biodiversitat, sinó també per a activitats humanes. El cargol poma –que es menja les plantes d’arròs– i el cranc blau –que es menja altres crustacis i mol·luscs locals– són dos dels invasors més recents. També preocupa molt la brutícia que arrossega el riu i la gran quantitat que n’arriba del mar. “Ens esforcem no només per netejar, sinó per conscienciar que hem de reduir l’ús de plàstic. Tenim molts quilòmetres de costa i allà hi trobem de tot”, explica el director del parc.
ESPAI DINÀMIC
El Delta, que només veiem com un gran terreny pla, suposa una peculiaritat geològica que sovint passa desapercebuda. La geologia la relacionem amb muntanyes o volcans, però al Delta hi ha dinàmiques geològiques, pel mar i el vent, molt canviants, que donen lloc a ambients diversos: badies, platges, dunes, salobrars, boscos de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals, a més d’arrossars –a la foto– i horts.