Hemeroteca

El primer TRASLLAT

El 7 de gener del 1935, Lluís Companys i els consellers encausats pels fets del 6 d’octubre són traslladats a la presó de Madrid per tal d’afrontar el judici

Fa dies que el Tri­bu­nal de Garan­ties ha dema­nat el tras­llat a Madrid del pre­si­dent, Lluís Com­panys, i dels con­se­llers del govern empre­so­nats arran de la temp­ta­tiva fallida del movi­ment del 6 d’octu­bre del 1934; segons informa la premsa, però, aquesta decisió s’ha anat ajor­nant per tal de res­pec­tar el període de fes­tes. Els dies pre­vis, els rumors són insis­tents i alguns peri­o­dis­tes inten­ten fer guàrdia a la zona per tal ser pre­sents en el moment precís.

Només una dot­zena de per­so­nes, però, tenen conei­xe­ment del moment pre­vist per al tras­llat. El secre­tisme arriba a tal extrem que el vocal del Tri­bu­nal de Garan­ties Cons­ti­tu­ci­o­nals, que s’ha des­plaçat expres­sa­ment a Bar­ce­lona per comu­ni­car a Lluís Com­panys i la resta de con­se­llers l’ordre de pro­ces­sa­ment i de presó, es troba que aquests ja han aban­do­nat el vai­xell presó. Per tal de no fer el viatge en va, el vocal apro­fita per pren­dre decla­ració a l’expre­si­dent del Par­la­ment, Joan casa­no­vas. El tras­llat es pro­du­eix a una hora intem­pes­tiva. A tres quarts de dues de la mati­nada del dia 7 de gener, l’endemà de Reis, el cap de la poli­cia es pre­senta al moll amb un des­ta­ca­ment de poli­cies i dos vehi­cles des­co­berts, cada un armat amb una metra­lla­dora. Men­tre dura l’ope­ració, els dos vehi­cles s’ins­tal·len als extrems del moll, i guàrdies d’assalt i per­so­nal del port se situen en llocs estratègics, con­tro­lant l’iti­ne­rari de sor­tida. Poca estona abans, algu­nes per­so­nes han inten­tat acce­dir a la zona, però els agents els han bar­rat el pas. Tot i això, un petit cer­cle d’amics acon­se­gueix pre­sen­ciar el tras­llat.

Pocs minuts després d’arri­bar, el cap de la base rep l’ordre de lliu­rar els detin­guts i, ins­tants després, aquests són tras­lla­dats a un auto­car. Els excon­se­llers han estat des­per­tats pocs minuts abans i han hagut de pre­pa­rar els seus equi­pat­ges a corre-cuita, però final­ment només s’han pogut endur una manta i, en el cas de Ven­tura i Gas­sol, una petita maleta amb uten­si­lis de neteja. El con­se­ller Bar­rera, que té pen­dent una ope­ració, s’ha que­dat a Bar­ce­lona.

El viatge a Madrid

La comi­tiva està for­mada per un vehi­cle de la poli­cia i els dos vehi­cles armats amb metra­lla­do­res. Enmig se situa un auto­car Pull­man de 100 cavalls i 36 pla­ces sense matrícula i amb dos xòfers, que es van relle­vant durant tot el tra­jecte. Els pre­sos van ves­tits amb abric, boina i una immensa bufanda i, quan pugen a l’autobús, són dis­tribuïts de manera estratègica, cada un escor­tat per dos guàrdies d’assalt i amb un altre que els separa de la resta de pre­sos. Cinc minuts abans de les tres de la mati­nada, la comi­tiva aban­dona el moll de l’Aeronàutica i enfila l’avin­guda Fran­cesc Lay­ret fins a la plaça d’Espa­nya i Sants, des d’on pren la car­re­tera cap a Madrid.

El viatge trans­corre sense inci­dents i només es fan les atu­ra­des de rigor pels àpats, que com­par­tei­xen pre­sos i poli­cies. A les nou del matí arri­ben a Sara­gossa, on s’atu­ren per esmor­zar, i a les dues ho fan al Gran Hotel del Bal­ne­ari d’Alhama d’Aragó, una petita població situ­ada a peu de l’N-II, a l’extrem de la província amb el mateix nom, on dinen. Quan aban­do­nen aquest res­tau­rant, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat manté una breu con­versa amb un peri­o­dista de l’Heraldo de Madrid, que li pre­gunta: “Hi ha molts ànims per anar a Madrid, senyor Lluís?”, una pre­gunta a mig camí entre la cor­te­sia i l’absur­di­tat a la qual Com­panys res­pon: “Jo sem­pre tinc ànims.” En decla­ra­ci­ons a la premsa, el capità que acom­pa­nyava els detin­guts explica alguns detalls del tra­jecte, entre els quals que els con­se­llers han viat­jat “emma­ni­llats [...] i han pogut par­lar durant el viatge entre ells o amb els que els acom­pa­nya­ven”, tot i pun­tu­a­lit­zar, tot seguit, que “no han par­lat en cap moment de política ni de la seva situ­ació”. Quan pas­sen cinc minuts de les set del ves­pre, després de més de setze hores de viatge, els pre­sos ingres­sen a la presó de Madrid.

El fred de la presó

Les condicions que es troben Lluís Companys i els consellers a la presó de Madrid són penoses. Segons traslladen a la premsa, el bon tracte de la direcció i dels funcionaris de la presó contrasta amb el fred insuportable que han de patir a les cel·les.

Una cel·la amb història

A la presó Model de Madrid, el president i els consellers són instal·lats a les mateixes cel·les que cinc anys abans havien ocupat els membres del govern republicà revolucionari que s’havia alçat contra la monarquia d’Alfons XIII. El cruel destí, doncs, va unir involuntàriament dues temptatives d’alterar l’ordre existent. A la cel·la del costat, un pres il·lustre, el socialista Francisco Largo Caballero.

L’anormalitat a Catalunya

Els presos catalans no van ser els únics que van arribar a la capital de l’Estat. També ho van fer, tot i que per motius i en condicions ben diverses, l’expresident Manuel Azaña, que havia estat vinculat a la revolta i en va haver de donar compte en una comissió parlamentària, i també el líder del CEDA, José María Gil Robles. Tal com destacava un analista polític, “la jornada política estava vinculada, sobretot, als viatges”. El dia abans, però, el govern d’Alejandro Lerroux va intentar oferir una sensació de normalitat i va nomenar el nou governador general de Catalunya, Manuel Portela Valladares, en substitució del coronel Jiménez Arenas.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.