Hemeroteca
Un món consternat
A partir de l’anunci de Truman sobre el llançament de la bomba atòmica, els mitjans de comunicació es van moure entre la consternació per la tragèdia i el neguit pel futur
Setze hores després del primer atac atòmic de la història, que va destruir completament la ciutat japonesa d’Hiroshima, la Casa Blanca va emetre un comunicat del president nord-americà. Es tractava d’un missatge fred, sense cap tipus de remordiment pel dany provocat; i, fins i tot, amb un to amenaçador, conscient que es tractava d’un punt i a part en la capacitat militar dels Estats Units i en l’ordre internacional. Harry S. Truman va anunciar: “Amb aquesta bomba hem afegit un nou i revolucionari increment en destrucció per tal d’augmentar el poder creixent de les nostres forces armades.” El president no només va donar compte de la massacre, sinó que, en un to amenaçador, va anunciar que els EUA disposaven de bombes “encara més potents”. I, amb l’objectiu d’accelerar la rendició del Japó, va afirmar que estaven preparats per “destruir encara més ràpidament i completament qualsevol ciutat japonesa”. Malauradament, l’amenaça no trigaria gaires dies a fer-se realitat.
A poc a poc, la premsa escrita, nodrida essencialment de les informacions de les agències internacionals, va començar a donar detalls sobre l’abast de la destrucció. El món, però, trasbalsat per una guerra que havia superat tots els límits imaginables de la capacitat d’autodestrucció humana, va trigar temps a adonar-se de l’autèntica magnitud d’aquella catàstrofe. Dos dies després de la tragèdia, la ràdio japonesa informava: “Tot senyal de vida ha quedat extingit a Hiroshima. Homes i animals, plantes i insectes han mort abrasats pel foc o per efectes de l’aire incendiari. Resulta impossible fer un recompte de les víctimes, donat que moltes restes han desaparegut o són impossibles d’identificar. La ciutat ha deixat d’existir. S’han salvat només alguns edificis de la perifèria, construïts amb ciment armat.” De fet, encara avui resulta difícil conèixer l’abast real de la destrucció. En teoria, la bomba va provocar la mort a l’acte d’unes 70.000 persones; una xifra que arribaria fins a les 120.000 durant els mesos següents. Malgrat les dificultats per obtenir informació de primera mà, la premsa es va fer ressò d’algunes informacions sobre la tragèdia i, a poc a poc, va oferir detalls o imatges sobre els seu abast.
La reacció anglesa
La societat anglesa va viure amb especial consternació el llançament de la bomba atòmica. I, malgrat l’odi acumulat cap als japonesos d’ençà de l’atac de Pearl Harbour, els mitjans van mostrar la seva consternació, amb titulars com ara “Destrucció” i “Horror a Hiroshima”. Al mateix temps, el reverend A. D. Belden, president del Consell de la Unió Cristiana, va proclamar que “s’havia iniciat un terrorisme sense precedents”; i va exigir al president Truman que vetés “l’ús de la bomba atòmica”. Una part del debat dels primers dies es va centrar en la possibilitat que Adolf Hitler hagués disposat de la bomba atòmica. Pocs dies després de l’explosió, alguns dels científics anglesos que havien participat en els experiments van desvelar a l’agència Reuters que “la desintegració de l’àtom havia estat aconseguida per primera vegada a Berlín el 1936 per part d’un científic alemany anomenat Hann”. I, posats a especular, un altre, James Kendall, hi va afegir: “Si Hitler hagués tingut sentit comú hauria endarrerit la declaració de l’estat de guerra fins tenir aquest descobriment ben desenvolupat. Així, la guerra hauria durat sis dies en comptes de sis anys.” Van ser molt poques les veus que, en aquells moments, van denunciar l’atac massiu contra civils. Una d’aquestes va ser la del professor Jevons, president de la comissió per a la limitació i restricció del bombardeig, qui va adreçar un telegrama al president dels EUA en què denunciava que “la matança en massa de la població civil a través de qualsevol procediment, sigui el que sigui, crea un precedent terrible per al futur”. La crítica no va aconseguir cap resultat. Aquell mateix dia, els EUA van llançar la segona de les bombes a la ciutat de Nagasaki.
LA HUMANITAT, ENTRE LA VIDA I LA MORT
De forma paral·lela, es va obrir un debat sobre les conseqüències d’aquell nou artefacte. El diari Times, un dels primers mitjans que van reflexionar-hi, advertia que la bomba atòmica situava la humanitat entre la vida i la mort: “Per una banda, es presenta un panorama de benestar material que ni tan sols havíem somiat; però, per una altra banda, l’avenir és ben ombrívol i apunta a la fi de la civilització.”
Tota la premsa coincidia en aquest fet: “El control de l’energia atòmica ha de ser exercit pensant en els interessos del món sencer i no pot quedar en mans d’una sola nació.” I un editorial publicat a The Guardian afirmava: “Si no compartim els coneixements, podem estar segurs que tots els mals sentiments tornaran a posar-se al descobert.”