Hemeroteca

Hemeroteca

L’estrena del Parlament

El 6 de desembre del 1932, fa vuitanta-vuit anys, es va celebrar la sessió inaugural del Parlament, un acte que va representar la culminació d’una reivindicació històrica del catalanisme polític

LES PARAULES DE MACIÀ
En el seu discurs, el president de la Generalitat va expressar el desig que Barcelona esdevingués “la capital de la pau del món”

El 6 de desem­bre del 1932, Bar­ce­lona es va aixe­car endiu­men­jada. La ciu­tat i el país sen­cer es dis­po­sa­ven a cele­brar l’estrena del pri­mer Par­la­ment des del 1714, una fita històrica, una rei­vin­di­cació recur­rent del cata­la­nisme polític. Aquell dia, els bal­cons de la capi­tal del país es van endo­mas­sar, els car­rers es van enga­la­nar amb llu­minària i el tra­jecte entre el Palau de la Gene­ra­li­tat i el Parc de la Ciu­ta­de­lla, per on havia de tran­si­tar la comi­tiva pre­si­den­cial per pren­dre pos­sessió de la cam­bra par­la­mentària, es va omplir de gom a gom. A un quart de cinc de la tarda, després d’un repic eixor­da­dor de les cam­pa­nes de la cate­dral, una pro­cessó de vehi­cles ofi­ci­als es va diri­gir fins al nou Par­la­ment. Tots els cot­xes eren coberts, menys el del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Fran­cesc Macià, que anava acom­pa­nyat del con­se­ller de Justícia. Des de molta estona abans, l’antic pati d’armes de la Ciu­ta­de­lla pre­sen­tava un aspecte magnífic, amb gent enfi­lada a dalt dels arbres, als bancs o en qual­se­vol ata­laia lliure. A poc a poc, els dipu­tats van començar a des­fi­lar cap a l’inte­rior de l’edi­fici entre els aplau­di­ments i les salu­ta­ci­ons de la gent.

A dos quarts de cinc en punt, quan el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, els macers i els comis­sa­ris van entrar al saló de ses­si­ons, els dipu­tats d’esquer­res es van posar dem­peus per aplau­dir. Els de la Lliga, en canvi, es van limi­tar a estar-se drets, amb una fre­dor que expres­sava prou bé la dis­puta sense treva per l’hege­mo­nia del cata­la­nisme. Segons després, es va fer el silenci i el pre­si­dent de la cam­bra, Lluís Com­panys, va donar inici a la sessió: “L’hono­ra­ble pre­si­dent de Cata­lu­nya té la paraula.”

EL PRI­MER DIS­CURS

Macià es va posar dem­peus i va pro­nun­ciar un dis­curs històric, ama­rat d’exal­tació patriòtica i car­re­gat de mis­sat­ges: “Sen­tiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vos­tra res­pon­sa­bi­li­tat, i la vos­tra glòria. Hi ha un poble alçat al vol­tant vos­tre. Escol­teu la seva vibració! Reco­lliu els seus anhels! Rea­lit­zeu les seves espe­ran­ces! Res ni ningú no pot pri­var-vos, ara, de plas­mar-li aque­lla Cata­lu­nya que, sal­vant-lo de la inqui­e­tud del viure, el meni cap als ide­als! Sou la lliure volun­tat de la pàtria. Sou, hono­ra­bles Dipu­tats, tot Cata­lu­nya en peu.” El pre­si­dent va aca­bar expres­sant un desig ple­na­ment vigent: “Par­la­ment de Cata­lu­nya: obre’t de bat a bat als afanys i a les aspi­ra­ci­ons, a les il·lusi­ons dels cata­lans tots i a les seves aspi­ra­ci­ons pures”, i també va tenir parau­les per als altres pobles de l’Estat espa­nyol i de tot el món: “Nosal­tres desit­jaríem que Bar­ce­lona fos la capi­tal de la pau del món, i estem dis­po­sats a fer tot el que sigui pos­si­ble per tal que així sigui.” Un mis­satge ben potent en un con­ti­nent que es pre­pa­rava per a una segona gran guerra.

El dis­curs de Macià va des­fer­mar una ovació acla­pa­ra­dora. Tot seguit, va pren­dre la paraula el pre­si­dent de la cam­bra, Lluís Com­panys, que va fer incís en la res­pon­sa­bi­li­tat adqui­rida: “Nosal­tres la veiem i ens fem capaços d’aquesta res­pon­sa­bi­li­tat i no ens fa por.” Com­panys va aca­bar amb un “Visca Cata­lu­nya!” El por­ta­veu de la Lliga, Rai­mon d’Aba­dal, va dema­nar la paraula “per fer pública la salu­tació de la seva mino­ria al pre­si­dent”. Tot seguit, es va sus­pen­dre momentània­ment la sessió per assis­tir a una des­fi­lada mili­tar a l’exte­rior, a l’antic pati d’armes. Després de la pausa, els dipu­tats van tor­nar a la sala de ses­si­ons per esco­llir la pri­mera mesa, que va que­dar for­mada per un vice­pre­si­dent d’ERC i un altre de la Lliga i per qua­tre secre­ta­ris, dos d’ERC, un de la Lliga i un altre de la Unió Soci­a­lista de Cata­lu­nya. Després d’esco­llir la comissió d’actes i la del regla­ment inte­rior, es va aixe­car la sessió, exac­ta­ment quan fal­ta­ven cinc minuts per a les sis de la tarda. Aquell dia, el pri­mer Par­la­ment autonòmic va començar a tran­si­tar per una legis­la­tura que, mal­grat l’eufòria d’aquell pri­mer moment, es pre­sen­ta­ria car­re­gada de difi­cul­tats.

UN EDIFICI SIMBÒLIC

En el discurs de Francesc Macià durant la sessió inaugural del Parlament, el president de la Generalitat va fer referència al fet que aquell acte se celebrava “dintre d’aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats”. Malgrat el debat que va generar en l’època, la reconversió de l’antiga Ciutadella en el Palau del Parlament estava carregada de simbolisme. Les obres d’adequació van anar a càrrec de l’aleshores conseller de Governació, Josep Tarradellas, i el punt central va consistir en la conversió de l’antic saló del tron com a saló de sessions. A l’Arxiu Montserrat Tarradellas es conserva un report en què es detallen les obres, amb un ampli reportatge fotogràfic i el pressupost de l’agençament, que, tot i que es va fixar en 500.000 pessetes es va quadruplicar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.