Internacional

El futur del Pròxim Orient

Un estudi analitza les claus de futur en una de les zones més inestables del planeta. Hi haurà més revolucions? Hi ha esperança a l’Iraq? Quin paper hi jugarà la Unió Europea? Com evolucionarà el conflicte araboisraelià?

I haurà una segona onada de revol­tes com les que es van ano­me­nar Pri­ma­vera Àrab? Quina influència real té Rússia a la regió? Hi ha espe­rança a l’Iraq? I a Síria? Quin paper hi ha de jugar la Unió Euro­pea? I els Estats Units? I el con­flicte entre Israel i Pales­tina?

A aques­tes i a altres pre­gun­tes intenta donar res­posta un ambiciós pro­jecte lide­rat pel CIDOB (Bar­ce­lona Cen­tre For Inter­na­ti­o­nal Affairs) –un think thank amb seu a Bar­ce­lona– i l’Isti­tuto Affari Inter­na­zi­o­nali i que té com a objec­tiu conèixer les claus de futur a la regió del Pròxim Ori­ent i el nord d’Àfrica. Han estat tres anys de feina, més de tres-cen­tes entre­vis­tes, catorze cen­tres inves­ti­ga­dors impli­cats i un pres­su­post de 2,4 mili­ons d’euros finançats per la Unió Euro­pea.

Els resul­tats d’aquest tre­ball dei­xen entre­veure les línies que mar­ca­ran els països d’aquesta regió durant els pro­pers anys. Hi haurà noves revol­tes? Els experts asse­gu­ren que sí, que seria pos­si­ble. El 2021 es com­pli­ran els deu anys de les pri­me­res revo­lu­ci­ons (Pri­ma­vera Àrab) als països àrabs. Aquest ani­ver­sari se sumarà al fet que la població no ha vist millo­ra­des les seves expec­ta­ti­ves de vida. Tot i això, s’augura que la repressió que puguin mos­trar els estats encara sigui més vio­lenta. I és que una de les reve­la­ci­ons que s’han evi­den­ciat en els dar­rers anys és que aquests països (Egipte, Tunísia, Síria i l’Iraq, per posar alguns exem­ples) han acon­se­guit quel­com que sem­blava difícil fa un temps: enfor­tir els estats que ja hi havia. Els embats que han rebut aquests governs han ser­vit perquè les estruc­tu­res s’hagin anat pro­te­gint fins al punt de millo­rar aspec­tes tan cab­dals com la segu­re­tat. De retruc, les fron­te­res són més sòlides. Els inves­ti­ga­dors han por­tat a terme un gran tre­ball de recerca, i els tes­ti­mo­nis amb qui han par­lat són d’allò més vari­ats. Així, hi ha des d’excom­ba­tents d’alguna milícia fins a dife­rents per­fils.

I quin és el paper que hi juguen els agents exte­ri­ors? És inne­ga­ble que Rússia ara mateix és un dels actors inter­na­ci­o­nals amb més pes a la regió per la seva inter­venció en la guerra de Síria. Tot i això, i segons es desprèn dels resul­tats de les entre­vis­tes dutes a terme, aquest és per­ce­but com el “moment Rússia”.

Es reco­neix la seva importància però la majo­ria cre­uen que pas­sarà de llarg. La relació d’aquests països amb la Unió Euro­pea és més com­plexa. El coor­di­na­dor científic del pro­jecte, Edu­ard Soler, asse­gura: “Europa en els dar­rers anys s’ha cen­trat en si mateixa.” Tot i aquest allu­nya­ment euro­peu, Soler asse­gura que “no té l’opció de desen­gan­xar-se’n”. “Pri­me­ra­ment, per la pro­xi­mi­tat física i després per la pro­xi­mi­tat humana”, diu l’inves­ti­ga­dor. “Es podria donar el cas que el 2050 un dels polítics més des­ta­cats fos d’ori­gen sirià”, afe­geix. Pel que fa al paper que hi juga els Estats Units, cada vegada es veu més llunyà i amb poc pes específic a la regió. “És ben cert que hi ha res­pos­tes curi­o­ses. Nor­mal­ment, Europa s’asso­cia amb França. El Regne Unit ha per­dut molt pro­ta­go­nisme, tot i que la majo­ria coneix què és el Bre­xit”, explica Soler.

La Xina és un dels nous actors que apa­reix a la regió. Amb len­ti­tud però amb pas ferm, Pequín es comença a obrir camí, sobre­tot en diver­sos països de l’Àfrica. És una car­rera de fons que no ha fet més que començar.

Per l’inves­ti­ga­dor, un dels punts més reve­la­dors que aporta l’estudi és l’aug­ment de la sen­sació d’auto­ri­ta­risme que es desprèn de les enques­tes rea­lit­za­des. “La Pri­ma­vera Àrab ha ampli­fi­cat l’obsessió dels règims àrabs per seguir en el poder.” Soler asse­gura que es veu l’aug­ment de l’auto­ri­ta­risme com a pos­si­ble agent d’“ines­ta­bi­li­tat” i que s’ha con­ver­tit en una de les grans pre­o­cu­pa­ci­ons dels habi­tants de la regió. A Egipte, per posar un exem­ple, ja es veu com la pri­mera per­cepció de risc.

futur

Després de viure períodes con­vul­sos, el nivell d’espe­rança en quests països dife­reix sig­ni­fi­ca­ti­va­ment entre si. És curiós el cas de l’Iran, on la majo­ria dels enques­tats con­si­dera que el seu país està en una bona situ­ació i que té un alt nivell d’espe­rança, tot i que les enques­tes es van fer enmig de la pluja de san­ci­ons a aquest país. Un altre dels resul­tats que deixa entre­veure l’estudi és l’espe­rança que es res­pira a l’Iraq. Després d’anys d’una violència con­ti­nu­ada, el país sem­bla que s’esta­bi­litza de mica en mica. A Síria, de moment, no hi ha la mateixa sen­sació, tot i que les enques­tes es van fer abans dels últims embats con­tra Estat Islàmic a la zona de Bag­houz, un dels dar­rers bas­ti­ons de la for­mació giha­dista. “És aquí on s’ha demos­trat que el sis­tema d’estat és molt més resi­li­ent del que es podria pen­sar”, asse­gura Soler davant la pèrdua de poder d’Estat Islàmic.

Quan es mira cap al Pròxim Ori­ent i el nord d’Àfrica, una de les dades més reve­la­do­res és l’alt per­cen­tatge de gent jove que hi ha en aquests països. Tot i això, aquest gran poten­cial es veu per­ju­di­cat per les altes taxes d’atur i pel males­tar que això genera entre les gene­ra­ci­ons més joves.

De fet, aquest és un dels motius pels quals es podrien tor­nar a enge­gar una sèrie de revol­tes com la que en les dar­re­res set­ma­nes s’ha ges­tat a Algèria, que comp­tats ana­lis­tes havien pre­vist. Mal­grat això, els ciu­ta­dans d’aquests països cre­uen que si es donés el cas, aques­tes noves pro­tes­tes no gene­ra­rien l’empa­tia que sí que van acon­se­guir les pre­de­ces­so­res.

deses­ta­bi­lit­zació

I el con­flicte per excel·lència del Pròxim Ori­ent? I les pug­nes pel poder a la regió entre l’Iran i l’Aràbia Sau­dita?

Les con­clu­si­ons de l’informe asse­gu­ren que el con­flicte entre isra­e­li­ans i pales­tins perd cen­tra­li­tat en una àrea que ens els dar­rers anys ha vis­cut períodes amb una gran violència i ha comp­tat amb dues de les pit­jors guer­res que actu­al­ment es lliu­ren al pla­neta: la del Iemen i la de Síria. Soler va expli­car que als inves­ti­ga­dors els havia estat impos­si­ble poder intro­duir-se al Iemen per fer l’estudi.

Pel que fa als dos actors més potents de la regió, l’Aràbia Sau­dita i l’Iran, és evi­dent la seva influència en els països del seu entorn, però Soler també alerta del perill de caure “en una visió sim­plista” si s’intenta només expli­car per de la lluita entre sun­ni­tes i xiïtes. L’Iran ha anat gua­nyant ene­mics entre els estats àrabs, fet que ha forçat l’acos­ta­ment entre Israel i aquests països.

La regió s’enfronta a uns anys clau que mar­ca­ran el seu futur. La falta d’opor­tu­ni­tats per a la gent més jove, la cor­rupció estesa entre els governs i la deses­ta­bi­lit­zació econòmica són alguns dels rep­tes més difícils que hau­ran d’enca­rar. “La dimensió medi­am­bi­en­tal i de la justícia social”, al cos­tat de la deso­cu­pació juve­nil, els mals governs i la repressió política són també per­ce­buts com a ris­cos “essen­ci­als” a l’hora de pro­vo­car “nous pro­ces­sos de deses­ta­bi­lit­zació”, asse­gura Soler.

2,4
milions
d’euros s’han invertit en aquest projecte, finançat per la Unió Europea.
300
entrevistes
s’han realitzat en diversos països per dur a terme un ambiciós projecte per conèixer les claus del futur de la regió.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.