LES ELECCIONS DEL PÀNIC

Una setmana abans de les eleccions, les enquestes (https://www.270towin.com) donen a Joe Biden un avantatge de set punts respecte a Donald Trump i atorguen la victòria al candidat demòcrata amb 279 vots electorals (66 dels quals ho són per menys de 10 punts) per 125 del republicà, que en necessitaria 145 més per guanyar. Quedarien vuit estats que en sumen 137 encara per decidir. Per ser reelegit, Trump no en tindria prou ni guanyant-los tots. El dubte és la fiabilitat dels pronòstics en unes eleccions molt estranyes i amb un país fracturat com no es veia des de la confluència del moviment afroamericà pels drets civils i el dels joves radicals contra la guerra del Vietnam.

El 2016, les enquestes donaven la victòria a Hillary Clinton (amb menys diferència que la que té ara Biden) i finalment va perdre les eleccions tot i treure gairebé 3 milions de vots més que Trump, però només 227 vots electorals. Dimecres el vot anticipat i per correu va arribar al 70 milions i va superar ja el 50% del cens del 2016 a una setmana per a les eleccions! És l’efecte de la covid-19, que caldrà veure com afecta tot el procés. Trump nega reiteradament la gravetat del virus, responsabilitza la Xina de la seva aparició i difusió (en diu el “virus xinès”), i converteix la pandèmia en una arma més de la batalla geopolítica i comercial que lliura amb el gegant asiàtic. A pesar d’haver-se contagiat, menysté ostensiblement les mesures de prevenció (mascareta, distància, higiene, reducció de la mobilitat) que recomanen els experts, nega l’impacte de la pandèmia als Estats Units (8,6 milions de contagis i 225.000 morts fins al 26 d’octubre) i creu que les dades de defuncions són exagerades, que el govern “ha fet un treball extraordinari” per combatre el virus i que aquest desapareixerà aviat. I, a mesura que s’apropa la jornada electoral i no milloren les enquestes, el seu discurs es més irracional i agressiu i no desmenteix la fantasiosa teoria dels seus hooligans més irreductibles, que el mostren com un superheroi que lluita tot sol contra una conspiració internacional d’una xarxa de pederastes devoradors d’infants que inclou des del papa Francesc i Hillary Clinton fins als empresaris George Soros i Mark Zuckerberg (Facebook). El problema d’aquesta bogeria és que Trump governa la primera potència militar mundial i podria repetir.

La crispació i el nerviosisme de Trump es van evidenciar sobretot en el primer debat i en el townhall (un polític respon a les preguntes del moderador i del públic). En el debat, va mostrar un excés d’agressivitat i va interrompre constantment Biden. Aquest, més mesurat, no va perdre els estreps, ni va cometre cap error important i va col·locar algunes pulles –“el pitjor president que ha tingut mai els Estats Units”, “pallasso”– i va animar a votar per evitar “quatre anys més de mentides”. En el townhall, a Trump li va mancar convicció en les respostes sobre immigració, impostos i el supremacisme blanc. Per contra, Biden es va mostrar com un professional de la política –intenta ser president des del 1987 i va ser desbancat per Hillary Clinton en les anteriors primàries– i no va necessitar ser agressiu. Les audiències: NBC (Trump), 10,4 milions de teleespectadors; ABC (Biden), 12,2. En el segon debat, aconsellat pels seus assessors, Trump es va mostrar menys agressiu i més constructiu, malgrat algunes afirmacions impossibles de creure: “Soc qui més ha fet pels afroamericans des de Lincoln”, va assegurar. I Biden va deixar entreveure que l’excés de professionalitat política pot vorejar l’ensopiment.

La bogeria, però, va més enllà del president i una paranoia col·lectiva sacseja el país. Els republicans pensen que els demòcrates manipularan els resultats electorals i faran un cop d’estat amb el suport dels mitjans de comunicació, de l’establishment de Washington i d’alguns militars. Trump parla de tupinada demòcrata i amenaça de no acceptar els resultats. D’aquí la importància de la designació d’Amy Coney Barrett, que reforça la majoria conservadora del Tribunal Suprem, que decideix el guanyador en cas de litigi. Els demòcrates veuen en Trump una amenaça per a la democràcia i creuen que el país no sobreviurà a un altre mandat seu. Paul Krugman ha estat contundent: “La victòria de Trump seria la fi de la democràcia.” Un país anímicament en guerra civil, amb vigilants blancs armats per garantir, diuen, la seguretat enfront dels aldarulls socials, les esquerres i la ira dels desheretats.

En suma, desinformació, violència contra els afroamericans, milícies armades (s’ha duplicat la venda d’armes), fatxenderia supremacista, paranoia conspiradora, incertesa, por d’una pandèmia que colpeja la població i l’economia, receptes populistes i forassenyades de Trump per a problemes complexos i denúncia d’un complot demòcrata per adulterar els resultats gràcies al vot per correu. I un pànic creixent quan es pensa què pot succeir l’endemà de les eleccions. La qüestió no és que un desequilibrat pugui renovar la presidència, sinó com la majoria d’un poble pot escollir un desequilibrat com a president.

Però, sens dubte, subestimar Trump el beneficia i les enquestes no són res més que enquestes.