LES ELECCIONS DEL PÀNIC

Una set­mana abans de les elec­ci­ons, les enques­tes (https://​www.​270towin.​com) donen a Joe Biden un avan­tatge de set punts res­pecte a Donald Trump i ator­guen la victòria al can­di­dat demòcrata amb 279 vots elec­to­rals (66 dels quals ho són per menys de 10 punts) per 125 del repu­blicà, que en neces­si­ta­ria 145 més per gua­nyar. Que­da­rien vuit estats que en sumen 137 encara per deci­dir. Per ser ree­le­git, Trump no en tin­dria prou ni gua­nyant-los tots. El dubte és la fia­bi­li­tat dels pronòstics en unes elec­ci­ons molt estra­nyes i amb un país frac­tu­rat com no es veia des de la con­fluència del movi­ment afro­a­me­ricà pels drets civils i el dels joves radi­cals con­tra la guerra del Viet­nam.

El 2016, les enques­tes dona­ven la victòria a Hillary Clin­ton (amb menys diferència que la que té ara Biden) i final­ment va per­dre les elec­ci­ons tot i treure gai­rebé 3 mili­ons de vots més que Trump, però només 227 vots elec­to­rals. Dime­cres el vot anti­ci­pat i per cor­reu va arri­bar al 70 mili­ons i va superar ja el 50% del cens del 2016 a una set­mana per a les elec­ci­ons! És l’efecte de la covid-19, que caldrà veure com afecta tot el procés. Trump nega rei­te­ra­da­ment la gra­ve­tat del virus, res­pon­sa­bi­litza la Xina de la seva apa­rició i difusió (en diu el “virus xinès”), i con­ver­teix la pandèmia en una arma més de la bata­lla geo­política i comer­cial que lliura amb el gegant asiàtic. A pesar d’haver-se con­ta­giat, menysté osten­si­ble­ment les mesu­res de pre­venció (mas­ca­reta, distància, higi­ene, reducció de la mobi­li­tat) que reco­ma­nen els experts, nega l’impacte de la pandèmia als Estats Units (8,6 mili­ons de con­ta­gis i 225.000 morts fins al 26 d’octu­bre) i creu que les dades de defun­ci­ons són exa­ge­ra­des, que el govern “ha fet un tre­ball extra­or­di­nari” per com­ba­tre el virus i que aquest des­a­pa­rei­xerà aviat. I, a mesura que s’apropa la jor­nada elec­to­ral i no millo­ren les enques­tes, el seu dis­curs es més irra­ci­o­nal i agres­siu i no des­men­teix la fan­ta­si­osa teo­ria dels seus hoo­li­gans més irre­duc­ti­bles, que el mos­tren com un super­he­roi que lluita tot sol con­tra una cons­pi­ració inter­na­ci­o­nal d’una xarxa de pede­ras­tes devo­ra­dors d’infants que inclou des del papa Fran­cesc i Hillary Clin­ton fins als empre­sa­ris George Soros i Mark Zucker­berg (Face­book). El pro­blema d’aquesta boge­ria és que Trump governa la pri­mera potència mili­tar mun­dial i podria repe­tir.

La cris­pació i el ner­vi­o­sisme de Trump es van evi­den­ciar sobre­tot en el pri­mer debat i en el town­hall (un polític res­pon a les pre­gun­tes del mode­ra­dor i del públic). En el debat, va mos­trar un excés d’agres­si­vi­tat i va inter­rom­pre cons­tant­ment Biden. Aquest, més mesu­rat, no va per­dre els estreps, ni va come­tre cap error impor­tant i va col·locar algu­nes pulles –“el pit­jor pre­si­dent que ha tin­gut mai els Estats Units”, “pallasso”– i va ani­mar a votar per evi­tar “qua­tre anys més de men­ti­des”. En el town­hall, a Trump li va man­car con­vicció en les res­pos­tes sobre immi­gració, impos­tos i el supre­ma­cisme blanc. Per con­tra, Biden es va mos­trar com un pro­fes­si­o­nal de la política –intenta ser pre­si­dent des del 1987 i va ser des­ban­cat per Hillary Clin­ton en les ante­ri­ors primàries– i no va neces­si­tar ser agres­siu. Les audiències: NBC (Trump), 10,4 mili­ons de tele­es­pec­ta­dors; ABC (Biden), 12,2. En el segon debat, acon­se­llat pels seus asses­sors, Trump es va mos­trar menys agres­siu i més cons­truc­tiu, mal­grat algu­nes afir­ma­ci­ons impos­si­bles de creure: “Soc qui més ha fet pels afro­a­me­ri­cans des de Lin­coln”, va asse­gu­rar. I Biden va dei­xar entre­veure que l’excés de pro­fes­si­o­na­li­tat política pot vore­jar l’enso­pi­ment.

La boge­ria, però, va més enllà del pre­si­dent i una para­noia col·lec­tiva sac­seja el país. Els repu­bli­cans pen­sen que els demòcra­tes mani­pu­la­ran els resul­tats elec­to­rals i faran un cop d’estat amb el suport dels mit­jans de comu­ni­cació, de l’esta­blish­ment de Was­hing­ton i d’alguns mili­tars. Trump parla de tupi­nada demòcrata i amenaça de no accep­tar els resul­tats. D’aquí la importància de la desig­nació d’Amy Coney Bar­rett, que reforça la majo­ria con­ser­va­dora del Tri­bu­nal Suprem, que deci­deix el gua­nya­dor en cas de litigi. Els demòcra­tes veuen en Trump una amenaça per a la democràcia i cre­uen que el país no sobre­viurà a un altre man­dat seu. Paul Krug­man ha estat con­tun­dent: “La victòria de Trump seria la fi de la democràcia.” Un país anímica­ment en guerra civil, amb vigi­lants blancs armats per garan­tir, diuen, la segu­re­tat enfront dels alda­rulls soci­als, les esquer­res i la ira dels des­he­re­tats.

En suma, desin­for­mació, violència con­tra els afro­a­me­ri­cans, milícies arma­des (s’ha dupli­cat la venda d’armes), fat­xen­de­ria supre­ma­cista, para­noia cons­pi­ra­dora, incer­tesa, por d’una pandèmia que col­peja la població i l’eco­no­mia, recep­tes popu­lis­tes i foras­se­nya­des de Trump per a pro­ble­mes com­ple­xos i denúncia d’un com­plot demòcrata per adul­te­rar els resul­tats gràcies al vot per cor­reu. I un pànic crei­xent quan es pensa què pot suc­ceir l’endemà de les elec­ci­ons. La qüestió no és que un dese­qui­li­brat pugui reno­var la pre­sidència, sinó com la majo­ria d’un poble pot esco­llir un dese­qui­li­brat com a pre­si­dent.

Però, sens dubte, subes­ti­mar Trump el bene­fi­cia i les enques­tes no són res més que enques­tes.