“Trump no té empatia per la classe treballadora”

Aquest terme no és nou. De fet es va utilitzar ja al segle XVI. El que intento mostrar en el llibre és que aquesta classe social ja hi era fa 400 anys. Que sorgeix quan hi ha la colonització britànica. He organitzat el llibre fent un repàs dels adjectius que s’han dedicat a aquesta gent. De fet, els colonitzadors anglesos s’hi referien com a waste people (brossa blanca).

Qui era la gent que anava a Nord-amèrica? Hi havia convictes, nens orfes. Els agafaven dels carrers i els posaven en un vaixell i els enviaven a les colònies. Exsoldats que moltes vegades havien quedat sense feina i perquè no es convertissin en criminals també els enviaven al Nou Món. Si s’analitza com cada generació ha fet servir la terminologia per referir-se als pobres, tots aquests adjectius estan relacionats amb tres conceptes: que aquesta gent són escombraries, sempre es considera que els falta productivitat. Són sempre descrits com a ganduls. Són paràsits. I el que és molt important: que no tenen terres ni propietats. I això és crucial per la manera de pensar tant a Anglaterra com a Nord-amèrica. Els propietaris són la gent que està més ben valorada i després també hi ha el pedigrí. La teva identitat de classe és inherent i passa de generació en generació. I la pobresa persisteix. A Amèrica sovint celebrem que és la terra de les oportunitats. Vine a Amèrica, tindràs èxit. És fàcil pujar de classe social. Però això no és veritat! No ho és!

Han tingut les mateixes barreres. Primerament, sempre han estat associats a l’economia rural, on hi ha molta menys mobilitat social que no pas en una economia comercial. Durant la revolució americana, l’any 1776, hi havia més mobilitat social al Regne Unit que no pas a les colònies perquè eren eminentment agràries. De fet, el sud va mantenir aquesta economia agrària. I l’única solució que es va donar a aquesta gent, que de fet va ser una idea de Thomas Jefferson, va ser oferir que se n’anessin a l’Oest.

No, és clar que no. I això és el més important perquè es van convertir en esquàters perquè quan van arribar els propietaris que tenien un títol els van expulsar! No es va donar a la gent pobra, després de la guerra civil [nord-americana], cap oportunitat. I als Estats Units s’oblida tota aquesta història. S’ignora que a tota aquesta gent els van dedicar adjectius pejoratius. Crackers, squaters... tot de noms que estan associats amb les escombraries. Agrada pensar que els que van anar a l’Oest van aconseguir progressar però no va ser així. L’única vegada que als Estats Units hi ha hagut una classe mitjana forta i estable ha estat després de la Segona Guerra Mundial i va ser per l’actuació del govern, que va intervenir econòmicament. No va ser pel lliure mercat. Ara la classe mitjana pateix una gran crisi i es mira per sobre de l’espatlla els white trash.

La gent que és realment pobra no acostuma a votar... La gent que veia els seus realities [que feia Trump per televisió] s’hi veia representada. Gent de classe treballadora, gent que no tenia feina... El 2016 Trump va aconseguir vots de gent de diferents classes. També va aconseguir vots dels demòcrates que no es podien imaginar votant per Hillary Clinton. Encara som un país molt conservador! De fet, moltes dones han estat les més crítiques amb Hillary. Tota aquesta gent que són tradicionals... que volen un home al càrrec.

A molta gent li agrada Trump per la manera que té de parlar. La seva rudesa... perquè sempre diu el primer que li passa pel cap... Pensen que és més autèntic que no pas un polític educat, però Trump no té cap mena d’empatia per la classe treballadora... tampoc no crec que sàpiga ni què és treballar intensament. Ha portat la bancarrota a moltes de les seves empreses, així que no és ni un empresari d’èxit! Crec que està perdent molt dels suports que havia guanyat el 2016, sobretot de les dones i de la gent gran.

És que no ho han estat mai, de ganduls... essencialment eren posats en una situació en què no es podien mantenir a ells mateixos. Avui en dia són gent que treballa a centres comercials o en el sector serveis. Fan les pitjors feines, aquelles que la classe mitjana no vol fer. Ara amb la pandèmia s’estan fent visibles perquè es veu que tenen treballs essencials. I han de treballar. Jo soc una acadèmica i puc fer la quarantena perquè soc gran però hi ha molta gent que no s’ho pot permetre.

De fet, durant la campanya de McCain es va donar la idea que qualsevol podia ser polític. Si comences a parlar bé, et poses la roba adequada... com si fos un American idol. Ella va fracassar perquè els mitjans de comunicació la van atacar per ser white trash. Era atacada per la seva manera de parlar. Va anar a cinc o sis instituts diferents i no sé si va aconseguir graduar-se. Bill Clinton també va ser atacat per ser white trash però Clinton tenia la carrera de dret [que havia aconseguit a Harvard a través d’una beca]. Palin va arribar a ser molt popular perquè molta gent deia: “És com nosaltres.” És el que busquen el votant i part de la posada en escena dels polítics.

Som una societat de classes. La narrativa de la història dels Estats Units fa poca referència a l’existència de les classes socials. És com si, en separar-se de la Gran Bretanya, s’haguessin desempallegat dels grillons de les classes i s’hagués accedit a una consciència superior plena de possibilitats. Els llibres de text ensenyen un relat nacional, l’argumentació es basa en “com es va guanyar la terra i la llibertat”, i això no va ser ben bé així.