“Trump no té empatia per la classe treballadora”

Aquest terme no és nou. De fet es va uti­lit­zar ja al segle XVI. El que intento mos­trar en el lli­bre és que aquesta classe social ja hi era fa 400 anys. Que sor­geix quan hi ha la colo­nit­zació britànica. He orga­nit­zat el lli­bre fent un repàs dels adjec­tius que s’han dedi­cat a aquesta gent. De fet, els colo­nit­za­dors angle­sos s’hi refe­rien com a waste peo­ple (brossa blanca).

Qui era la gent que anava a Nord-amèrica? Hi havia con­vic­tes, nens orfes. Els aga­fa­ven dels car­rers i els posa­ven en un vai­xell i els envi­a­ven a les colònies. Exsol­dats que mol­tes vega­des havien que­dat sense feina i perquè no es con­ver­tis­sin en cri­mi­nals també els envi­a­ven al Nou Món. Si s’ana­litza com cada gene­ració ha fet ser­vir la ter­mi­no­lo­gia per refe­rir-se als pobres, tots aquests adjec­tius estan rela­ci­o­nats amb tres con­cep­tes: que aquesta gent són escom­bra­ries, sem­pre es con­si­dera que els falta pro­duc­ti­vi­tat. Són sem­pre des­crits com a gan­duls. Són paràsits. I el que és molt impor­tant: que no tenen ter­res ni pro­pi­e­tats. I això és cru­cial per la manera de pen­sar tant a Angla­terra com a Nord-amèrica. Els pro­pi­e­ta­ris són la gent que està més ben valo­rada i després també hi ha el pedigrí. La teva iden­ti­tat de classe és inhe­rent i passa de gene­ració en gene­ració. I la pobresa per­sis­teix. A Amèrica sovint cele­brem que és la terra de les opor­tu­ni­tats. Vine a Amèrica, tindràs èxit. És fàcil pujar de classe social. Però això no és veri­tat! No ho és!

Han tin­gut les matei­xes bar­re­res. Pri­me­ra­ment, sem­pre han estat asso­ci­ats a l’eco­no­mia rural, on hi ha molta menys mobi­li­tat social que no pas en una eco­no­mia comer­cial. Durant la revo­lució ame­ri­cana, l’any 1776, hi havia més mobi­li­tat social al Regne Unit que no pas a les colònies perquè eren emi­nent­ment agràries. De fet, el sud va man­te­nir aquesta eco­no­mia agrària. I l’única solució que es va donar a aquesta gent, que de fet va ser una idea de Tho­mas Jef­fer­son, va ser ofe­rir que se n’anes­sin a l’Oest.

No, és clar que no. I això és el més impor­tant perquè es van con­ver­tir en esquàters perquè quan van arri­bar els pro­pi­e­ta­ris que tenien un títol els van expul­sar! No es va donar a la gent pobra, després de la guerra civil [nord-ame­ri­cana], cap opor­tu­ni­tat. I als Estats Units s’oblida tota aquesta història. S’ignora que a tota aquesta gent els van dedi­car adjec­tius pejo­ra­tius. Crackers, squa­ters... tot de noms que estan asso­ci­ats amb les escom­bra­ries. Agrada pen­sar que els que van anar a l’Oest van acon­se­guir pro­gres­sar però no va ser així. L’única vegada que als Estats Units hi ha hagut una classe mit­jana forta i esta­ble ha estat després de la Segona Guerra Mun­dial i va ser per l’actu­ació del govern, que va inter­ve­nir econòmica­ment. No va ser pel lliure mer­cat. Ara la classe mit­jana pateix una gran crisi i es mira per sobre de l’espat­lla els white trash.

La gent que és real­ment pobra no acos­tuma a votar... La gent que veia els seus rea­li­ties [que feia Trump per tele­visió] s’hi veia repre­sen­tada. Gent de classe tre­ba­lla­dora, gent que no tenia feina... El 2016 Trump va acon­se­guir vots de gent de dife­rents clas­ses. També va acon­se­guir vots dels demòcra­tes que no es podien ima­gi­nar votant per Hillary Clin­ton. Encara som un país molt con­ser­va­dor! De fet, mol­tes dones han estat les més crítiques amb Hillary. Tota aquesta gent que són tra­di­ci­o­nals... que volen un home al càrrec.

A molta gent li agrada Trump per la manera que té de par­lar. La seva rudesa... perquè sem­pre diu el pri­mer que li passa pel cap... Pen­sen que és més autèntic que no pas un polític edu­cat, però Trump no té cap mena d’empa­tia per la classe tre­ba­lla­dora... tam­poc no crec que sàpiga ni què és tre­ba­llar inten­sa­ment. Ha por­tat la ban­car­rota a mol­tes de les seves empre­ses, així que no és ni un empre­sari d’èxit! Crec que està per­dent molt dels suports que havia gua­nyat el 2016, sobre­tot de les dones i de la gent gran.

És que no ho han estat mai, de gan­duls... essen­ci­al­ment eren posats en una situ­ació en què no es podien man­te­nir a ells matei­xos. Avui en dia són gent que tre­ba­lla a cen­tres comer­ci­als o en el sec­tor ser­veis. Fan les pit­jors fei­nes, aque­lles que la classe mit­jana no vol fer. Ara amb la pandèmia s’estan fent visi­bles perquè es veu que tenen tre­balls essen­ci­als. I han de tre­ba­llar. Jo soc una acadèmica i puc fer la qua­ran­tena perquè soc gran però hi ha molta gent que no s’ho pot per­me­tre.

De fet, durant la cam­pa­nya de McCain es va donar la idea que qual­se­vol podia ser polític. Si comen­ces a par­lar bé, et poses la roba ade­quada... com si fos un Ame­ri­can idol. Ella va fra­cas­sar perquè els mit­jans de comu­ni­cació la van ata­car per ser white trash. Era ata­cada per la seva manera de par­lar. Va anar a cinc o sis ins­ti­tuts dife­rents i no sé si va acon­se­guir gra­duar-se. Bill Clin­ton també va ser ata­cat per ser white trash però Clin­ton tenia la car­rera de dret [que havia acon­se­guit a Har­vard a través d’una beca]. Palin va arri­bar a ser molt popu­lar perquè molta gent deia: “És com nosal­tres.” És el que bus­quen el votant i part de la posada en escena dels polítics.

Som una soci­e­tat de clas­ses. La nar­ra­tiva de la història dels Estats Units fa poca referència a l’existència de les clas­ses soci­als. És com si, en sepa­rar-se de la Gran Bre­ta­nya, s’hagues­sin des­em­pa­lle­gat dels gri­llons de les clas­ses i s’hagués acce­dit a una consciència supe­rior plena de pos­si­bi­li­tats. Els lli­bres de text ense­nyen un relat naci­o­nal, l’argu­men­tació es basa en “com es va gua­nyar la terra i la lli­ber­tat”, i això no va ser ben bé així.