El món després de Trump

rússia

El veterà Joseph Biden va ser vicepresident dels Estats Units durant els mandats de Barack Obama. La política internacional no li ve de nou i té experiència. Des que es va convertir en candidat a la presidència dels Estats Units, ha deixat molt clar que la seva relació amb Rússia no serà tan fluïda com la que ha establert Trump. El magnat va elogiar diverses vegades el president rus, Vladímir Putin, però les relacions amb Biden han estat ben diferents.

El 2011, el llavors vicepresident Biden va dir que si ell fos Putin no es presentaria a la reelecció com a president perquè seria dolent per al seu país i per a ell mateix.

En plena campanya electoral, va arremetre contra Rússia i va assegurar que es tracta de “l’amenaça més gran per als Estats Units”. Amb més de mitja vida d’experiència com a polític, Moscou tem que la presidència de Biden signifiqui més pressió i més sancions per al seu país. La ingerència del Kremlin en les eleccions del 2016 és un preu molt alt que ara potser s’haurà de pagar.

xina

Trump ha tingut unes relacions complicades amb la Xina. Un dels darrers episodis ha estat culpar Pequín de la pandèmia de coronavirus. De fet, el magnat es referia al virus com a “virus xinès”. A més, durant el seu mandat ha declarat una guerra comercial al gegant asiàtic i li ha imposat dures sancions. Des de la Xina s’han interpretat els quatre anys de Trump com un període de declivi del poder nord-americà. El veto de Donald Trump a la marca de telefonia mòbil Huawei i les seves intencions de prohibir la popular xarxa social xinesa TikTok han estat algunes de les polèmiques que han provocat que les relacions bilaterals estiguin enormement deteriorades. Amb l’arribada de Biden no s’esperen gaires canvis però sí un horitzó més dialogant.

corea del nord

Les relacions entre Donald Trump i el dictador nord-coreà, Kim Jong-un, han estat peculiars. Trump va passar d’anomenar-lo “home coet” a assegurar-li en una trobada bilateral que li augurava un futur brillant com a polític del seu país.

L’any 2018, aquests dos països es van comprometre a treballar per aconseguir la desnuclearització de Corea del Nord però els compromisos finalment es van diluir i, el juny passat, el règim dictatorial va avançar que reforçarà el seu programa nuclear perquè considera incomplert l’acord per part dels Estats Units.

l’iran

L’Iran ha estat un dels països més castigats durant el mandat de Donald Trump. Si durant els vuit anys de l’expresident Barack Obama s’havia optat per una desescalada de les tensions –es va aconseguir que el país entrés en l’acord nuclear el 2015–, un dels primers passos que va fer l’administració Trump precisament, va ser sortir-ne. L’assassinat del general Soleimani també va provocar un augment de les tensions. A més, durant els darrers dies Trump ha elevat el to contra el règim iranià, encara no se sap ben bé amb quina finalitat, quan li queda poc temps per passar el testimoni a Biden.

conflicte araboisraelià

El conflicte araboisraelià ha estat una prioritat en l’agenda de Donald Trump des de la seva arribada a la Casa Blanca. Influït pel potent lobby jueu nord-americà, Trump va decidir traslladar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem, fet que es va entendre com una provocació per al món àrab. Un dels darrers episodis preveu la signatura dels Acords d’Abraham, que suposa l’aliança de diversos estats del golf Pèrsic (els Emirats Àrabs Units i Bahrain) amb Israel. A la pràctica, aquesta aliança és un dard enverinat cap als palestins, que veuen com alguns països àrabs comencen a establir llaços amb Israel mentre les seves demandes es van esllanguint davant la passivitat de la comunitat internacional. Trump dona suport incondicional al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Amb la victòria de Biden, els palestins s’han mostrat disposats a reprendre les negociacions de pau.

síria i l’afganistan

Els Estats Units van anunciar, de sorpresa, la retirada de les tropes nord-americanes del nord de Síria. A la pràctica, van abandonar el suport a les tropes kurdes sirianes que fins llavors havien estat lluitant contra Estat Islàmic. La decisió de Trump va suposar que l’exèrcit turc i el rus acabessin controlant bona part d’aquella zona, quan nord-americans i kurds havien establert una aliança des de feia temps. La pressió internacional va provocar que el magnat fes marxa enrere i deixés alguns contingents militars a la zona. Pel que fa a l’Afganistan, l’administració Trump va arribar a un acord amb els talibans perquè les tropes nord-americanes abandonessin el país després de gairebé vint anys de conflicte. Va ser la resposta a l’atac a les Torres Bessones, l’Afganistan es considerava com l’amagatall d’Ossama bin Laden i dels terroristes. Gairebé dues dècades després, els Estats Units han vist com la lluita a l’Afganistan els ha suposat una despesa ingent. Es calcula que la xifra és de 875 milions d’euros. El govern afganès ja ha demanat a Biden que revisi el procés de pau amb els talibans, preocupat pel repunt de la violència que està patint el país asiàtic.

unió europea

Les relacions de Trump amb la Unió Europea també han estat difícils i distants. El candidat republicà es va afanyar a aplaudir el Brexit (la sortida del Regne Unit de la Unió Europea) i donar-hi suport, fet que no va agradar gens als dirigents europeus. Amb l’arribada de Biden, celebrada per molts mandataris europeus, s’espera que les relacions es normalitzin. “La relació entre els Estats Units i Europa és la columna vertebral de les democràcies”, va afirmar Biden durant una visita el 2015 quan era vicepresident.

mèxic

L’arribada de Biden pels veïns del sud s’espera que porti una flexibilització sobretot en matèria d’immigració. Trump ha mostrat tota la seva duresa amb frases contra la comunitat mexicana i la persecució de centreamericans –amb separació de famílies inclosa– perquè no poguessin travessar la frontera. Es confia en Biden per la seva experiència i perquè és un dels polítics nord-americans que ha tingut més relació amb Mèxic.