El món després de Trump

rússia

El veterà Joseph Biden va ser vice­pre­si­dent dels Estats Units durant els man­dats de Barack Obama. La política inter­na­ci­o­nal no li ve de nou i té experiència. Des que es va con­ver­tir en can­di­dat a la pre­sidència dels Estats Units, ha dei­xat molt clar que la seva relació amb Rússia no serà tan fluïda com la que ha esta­blert Trump. El mag­nat va elo­giar diver­ses vega­des el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, però les rela­ci­ons amb Biden han estat ben dife­rents.

El 2011, el lla­vors vice­pre­si­dent Biden va dir que si ell fos Putin no es pre­sen­ta­ria a la ree­lecció com a pre­si­dent perquè seria dolent per al seu país i per a ell mateix.

En plena cam­pa­nya elec­to­ral, va arre­me­tre con­tra Rússia i va asse­gu­rar que es tracta de “l’amenaça més gran per als Estats Units”. Amb més de mitja vida d’experiència com a polític, Mos­cou tem que la pre­sidència de Biden sig­ni­fi­qui més pressió i més san­ci­ons per al seu país. La ingerència del Krem­lin en les elec­ci­ons del 2016 és un preu molt alt que ara pot­ser s’haurà de pagar.

xina

Trump ha tin­gut unes rela­ci­ons com­pli­ca­des amb la Xina. Un dels dar­rers epi­so­dis ha estat cul­par Pequín de la pandèmia de coro­na­vi­rus. De fet, el mag­nat es refe­ria al virus com a “virus xinès”. A més, durant el seu man­dat ha decla­rat una guerra comer­cial al gegant asiàtic i li ha impo­sat dures san­ci­ons. Des de la Xina s’han inter­pre­tat els qua­tre anys de Trump com un període de declivi del poder nord-ame­ricà. El veto de Donald Trump a la marca de tele­fo­nia mòbil Huawei i les seves inten­ci­ons de pro­hi­bir la popu­lar xarxa social xinesa Tik­Tok han estat algu­nes de les polèmiques que han pro­vo­cat que les rela­ci­ons bila­te­rals esti­guin enor­me­ment dete­ri­o­ra­des. Amb l’arri­bada de Biden no s’espe­ren gai­res can­vis però sí un horitzó més dia­lo­gant.

corea del nord

Les rela­ci­ons entre Donald Trump i el dic­ta­dor nord-coreà, Kim Jong-un, han estat pecu­li­ars. Trump va pas­sar d’ano­me­nar-lo “home coet” a asse­gu­rar-li en una tro­bada bila­te­ral que li augu­rava un futur bri­llant com a polític del seu país.

L’any 2018, aquests dos països es van com­pro­me­tre a tre­ba­llar per acon­se­guir la des­nu­cle­a­rit­zació de Corea del Nord però els com­pro­mi­sos final­ment es van diluir i, el juny pas­sat, el règim dic­ta­to­rial va avançar que reforçarà el seu pro­grama nuclear perquè con­si­dera incom­plert l’acord per part dels Estats Units.

l’iran

L’Iran ha estat un dels països més cas­ti­gats durant el man­dat de Donald Trump. Si durant els vuit anys de l’expre­si­dent Barack Obama s’havia optat per una deses­ca­lada de les ten­si­ons –es va acon­se­guir que el país entrés en l’acord nuclear el 2015–, un dels pri­mers pas­sos que va fer l’admi­nis­tració Trump pre­ci­sa­ment, va ser sor­tir-ne. L’assas­si­nat del gene­ral Solei­mani també va pro­vo­car un aug­ment de les ten­si­ons. A més, durant els dar­rers dies Trump ha ele­vat el to con­tra el règim iranià, encara no se sap ben bé amb quina fina­li­tat, quan li queda poc temps per pas­sar el tes­ti­moni a Biden.

con­flicte ara­bois­ra­elià

El con­flicte ara­bois­ra­elià ha estat una pri­o­ri­tat en l’agenda de Donald Trump des de la seva arri­bada a la Casa Blanca. Influït pel potent lobby jueu nord-ame­ricà, Trump va deci­dir tras­lla­dar l’ambai­xada nord-ame­ri­cana a Jeru­sa­lem, fet que es va enten­dre com una pro­vo­cació per al món àrab. Un dels dar­rers epi­so­dis pre­veu la sig­na­tura dels Acords d’Abra­ham, que suposa l’aliança de diver­sos estats del golf Pèrsic (els Emi­rats Àrabs Units i Bah­rain) amb Israel. A la pràctica, aquesta aliança és un dard enve­ri­nat cap als pales­tins, que veuen com alguns països àrabs comen­cen a esta­blir llaços amb Israel men­tre les seves deman­des es van esllan­guint davant la pas­si­vi­tat de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Trump dona suport incon­di­ci­o­nal al pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu. Amb la victòria de Biden, els pales­tins s’han mos­trat dis­po­sats a repren­dre les nego­ci­a­ci­ons de pau.

síria i l’afga­nis­tan

Els Estats Units van anun­ciar, de sor­presa, la reti­rada de les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes del nord de Síria. A la pràctica, van aban­do­nar el suport a les tro­pes kur­des siri­a­nes que fins lla­vors havien estat llui­tant con­tra Estat Islàmic. La decisió de Trump va supo­sar que l’exèrcit turc i el rus aca­bes­sin con­tro­lant bona part d’aque­lla zona, quan nord-ame­ri­cans i kurds havien esta­blert una aliança des de feia temps. La pressió inter­na­ci­o­nal va pro­vo­car que el mag­nat fes marxa enrere i deixés alguns con­tin­gents mili­tars a la zona. Pel que fa a l’Afga­nis­tan, l’admi­nis­tració Trump va arri­bar a un acord amb els tali­bans perquè les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes aban­do­nes­sin el país després de gai­rebé vint anys de con­flicte. Va ser la res­posta a l’atac a les Tor­res Bes­so­nes, l’Afga­nis­tan es con­si­de­rava com l’ama­ga­tall d’Ossama bin Laden i dels ter­ro­ris­tes. Gai­rebé dues dècades després, els Estats Units han vist com la lluita a l’Afga­nis­tan els ha supo­sat una des­pesa ingent. Es cal­cula que la xifra és de 875 mili­ons d’euros. El govern afganès ja ha dema­nat a Biden que revisi el procés de pau amb els tali­bans, pre­o­cu­pat pel repunt de la violència que està patint el país asiàtic.

unió euro­pea

Les rela­ci­ons de Trump amb la Unió Euro­pea també han estat difícils i dis­tants. El can­di­dat repu­blicà es va afa­nyar a aplau­dir el Bre­xit (la sor­tida del Regne Unit de la Unió Euro­pea) i donar-hi suport, fet que no va agra­dar gens als diri­gents euro­peus. Amb l’arri­bada de Biden, cele­brada per molts man­da­ta­ris euro­peus, s’espera que les rela­ci­ons es nor­ma­lit­zin. “La relació entre els Estats Units i Europa és la columna ver­te­bral de les democràcies”, va afir­mar Biden durant una visita el 2015 quan era vice­pre­si­dent.

mèxic

L’arri­bada de Biden pels veïns del sud s’espera que porti una fle­xi­bi­lit­zació sobre­tot en matèria d’immi­gració. Trump ha mos­trat tota la seva duresa amb fra­ses con­tra la comu­ni­tat mexi­cana i la per­se­cució de cen­tre­a­me­ri­cans –amb sepa­ració de famílies inclosa– perquè no pogues­sin tra­ves­sar la fron­tera. Es con­fia en Biden per la seva experiència i perquè és un dels polítics nord-ame­ri­cans que ha tin­gut més relació amb Mèxic.