Eleccions en pandèmia

Les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als que s’han fet al llarg de la geo­gra­fia mun­dial durant la pandèmia del coro­na­vi­rus són diver­ses. Del 21 de febrer del 2020 a l’1 de febrer del 2021, i amb les dades que ofe­reix l’Inter­na­ti­o­nal Ins­ti­tute for Demo­cracy and Elec­to­ral Assis­tance (IDEA) –una orga­nit­zació inter­go­ver­na­men­tal que pro­mou la democràcia al món–, almenys setanta-cinc països han pos­po­sat les seves elec­ci­ons naci­o­nals o regi­o­nals a causa de la covid-19, men­tre que més d’un cen­te­nar s’han con­ti­nuat cele­brant tot i la pandèmia. El coro­na­vi­rus ha can­viat la dinàmica de les cites elec­to­rals i, de retruc, dels cicles de la democràcia. Què s’ha de pri­mar, la rege­ne­ració dels governs o la salut pública?

Diver­sos països han optat per con­ti­nuar cele­brant les elec­ci­ons. És el cas de Corea del Sud, que va ser el pri­mer a posar en marxa tota la seva maquinària perquè els ciu­ta­dans votes­sin en unes elec­ci­ons que es van cele­brar el 15 d’abril. Els votants esta­ven obli­gats a por­tar mas­ca­reta i a pas­sar un con­trol de tem­pe­ra­tura a l’arri­bada als punts de votació. Qual­se­vol per­sona amb més de 37,5 ºC era tras­lla­dada a una cabina espe­cial. També van haver de fer ser­vir guants de plàstic, desin­fec­tant de mans i man­te­nir una distància d’almenys un metre amb la resta de per­so­nes. Unes mesu­res que després s’han anat repe­tint en dife­rents punts del pla­neta. La taxa de par­ti­ci­pació es va dis­pa­rar i va arri­bar a un 66%, la pun­tu­ació més alta des de feia vint-i-vuit anys. De fet, les vota­ci­ons es van con­ver­tir en una mena de ple­bis­cit sobre la gestió del coro­na­vi­rus del pre­si­dent Moon Jae-In, que va aca­bar obte­nint uns resul­tats excel·lents. El man­da­tari va rebre una bona nota pel trac­ta­ment de la crisi sanitària, tot i que feia uns mesos la seva popu­la­ri­tat havia cai­gut per la fre­nada econòmica que havia expe­ri­men­tat el país asiàtic. Per la seva banda, a Rússia es va optar per allar­gar una set­mana les vota­ci­ons per a un referèndum que havia de diri­mir la pos­si­bi­li­tat de Vla­di­mir Putin d’allar­gar el seu man­dat fins al 2036, entre altres esme­nes a la Cons­ti­tució. El referèndum estava ini­ci­al­ment pre­vist per al 22 d’abril, però es va ajor­nar per la pandèmia. Final­ment, el 25 de juny va començar el procés elec­to­ral, que va fina­lit­zar l’1 de juliol, quan el país tenia regis­trats 650.000 casos de covid-19. Les vota­ci­ons van arri­bar a un 66% de par­ti­ci­pació.

No és el cas d’altres països, que han man­tin­gut les urnes enmig de la crisi sanitària. Por­tu­gal, per exem­ple, va cele­brar les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als amb una abs­tenció del 60%. La pri­mera volta es va cele­brar el 24 de gener pas­sat, quan el país estava immers en un con­fi­na­ment força estricte, i l’actual cap d’estat, el con­ser­va­dor Mar­celo Rebelo de Sousa, va acon­se­guir la ree­lecció amb el 60,7% dels vots, men­tre que la soci­a­lista Ana Gomes va ser segona, amb el 12,9%, i l’ultra­dretà Andre Ven­tura, ter­cer, amb un 11,9%. Les auto­ri­tats van ampliar el vot anti­ci­pat, al qual es van ins­criure gai­rebé 250.000 per­so­nes, una xifra rècord. Una altra de les mesu­res que va ins­tau­rar Por­tu­gal va ser la reco­llida de pape­re­tes elec­to­rals a domi­cili per a les per­so­nes infec­ta­des i per a les que esta­ven en aïlla­ment. També es va per­me­tre que la gent gran que viu en residències votés al mateix cen­tre. Tot i aques­tes mesu­res, la par­ti­ci­pació va caure en picat. Per la seva banda, França ajor­narà unes elec­ci­ons per segona vegada des de l’esclat de la pandèmia. El Par­la­ment francès es pre­para per apro­var la llei que con­vo­carà al juny les regi­o­nals i les depar­ta­men­tals, ini­ci­al­ment pre­vis­tes per a aquest març. Emma­nuel Macron ja va pos­po­sar de març a juny del 2020 la segona volta de les muni­ci­pals a causa de l’alarma sanitària i el con­fi­na­ment.