El calvari de l’SNP

L’11 de juny, l’ex-pri­mera minis­tra d’Escòcia Nicola Stur­geon va ser detin­guda, inter­ro­gada i tot seguit posada en lli­ber­tat sense càrrecs en el marc d’una inves­ti­gació sobre les finan­ces del Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP). Ha estat l’última mala notícia per a un par­tit que dar­re­ra­ment està vivint un cal­vari.

A Stur­geon la van dete­nir en una inves­ti­gació per esbri­nar si més de mig milió d’euros que el 2016 es van recap­tar en una cam­pa­nya per acon­se­guir el segon referèndum d’inde­pendència es van inver­tir en això, o van ser­vir per pagar des­pe­ses cor­rents del par­tit. El seu marit, Peter Mur­rell, que era el màxim res­pon­sa­ble de l’orga­nit­zació interna de l’SNP, també hi està impli­cat. De fet, al febrer va dimi­tir poc després de la dimissió de Stur­geon perquè quan van haver d’actu­a­lit­zar el nom­bre de mili­tants per fer les primàries per esco­llir un nou lide­ratge, es va des­co­brir que hi havia poc més de 70.000 mili­tants amb dret a vot, lluny dels 100.000 que deien que tenien (tot i que si ho com­pa­rem amb Cata­lu­nya són xifres impres­si­o­nants, ja que aquí, amb més habi­tants que a Escòcia, no hi ha cap par­tit que arribi als 20.000 mili­tants). Per tot ple­gat, a l’abril van dete­nir Mur­rell, i com a la seva cònjuge dos mesos més tard, el van inter­ro­gar i després va que­dar en lli­ber­tat.

Encara és d’hora per veure com acaba tot ple­gat: si arriba a judici i hi ha con­demna, o només són acu­sa­ci­ons infun­da­des com insi­nuen molts inde­pen­den­tis­tes. De moment, Stur­geon ja ha dit que és inno­cent i que man­tindrà el seu escó. Sigui com sigui, el mal ja està fet i la seva repu­tació i la del seu par­tit s’han vist greu­ment afec­ta­des.

Fins no fa gaire, a l’SNP totes li ponien: tenia un lide­ratge esta­ble i con­so­li­dat, gua­nyava totes les elec­ci­ons i gover­nava a Escòcia. Dema­na­ven un segon referèndum d’inde­pendència amb l’argu­ment que, si bé en el de 2014 havia gua­nyat el no, amb la sor­tida del Regne Unit de la UE tenien dret a tor­nar a votar i deci­dir si es que­da­ven al Regne Unit i sor­tien de la UE, o mar­xa­ven del Regne Unit i dema­na­ven tor­nar a entrar a la UE. Amb aquest dis­curs, l’SNP va gua­nyar còmoda­ment les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment escocès el 2021.

A par­tir de lla­vors, però, tot ha anat pel pedre­gar. El govern britànic es va negar a accep­tar el segon referèndum, i el govern escocès en lloc de seguir pres­si­o­nant o espe­rar un moment millor per nego­ciar política­ment, va anar als tri­bu­nals. Va recórrer al Tri­bu­nal Suprem i aquest es va pro­nun­ciar con­tra els interes­sos dels inde­pen­den­tis­tes. El TS va dir que Escòcia no tenia dret a con­vo­car una con­sulta sobre la inde­pendència sense permís del govern britànic. Això és tant com reconèixer que el Regne estarà “Unit” encara que alguna part no ho vul­gui. I és un cop duríssim per a l’inde­pen­den­tisme escocès, perquè deter­mi­narà qual­se­vol movi­ment cap a la inde­pendència en el futur.

I no va ser l’únic revés per a l’SNP i Stur­geon. El Par­la­ment escocès va apro­var la llei trans, que faci­li­tava el canvi de gènere sense neces­si­tat de medi­car-se. Aquesta llei va anar acom­pa­nyada de molta polèmica dins i fora de l’SNP per la poca exigència per fer el canvi de gènere i les impli­ca­ci­ons d’això en les pres­ta­ci­ons soci­als, les quo­tes polítiques, les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves o les pre­sons. I el govern britànic va impe­dir-ne l’apli­cació.

Tant la nega­tiva a fer el segon referèndum com el blo­catge a la llei trans van ser dues bufe­ta­des for­tes, una als anhels de lli­ber­tat dels inde­pen­den­tis­tes, l’altra a l’auto­go­vern escocès. Ningú sabia ben bé com sor­tir-se’n, i el febrer del 2023 Stur­geon va dimi­tir per sor­presa, al·legant motius per­so­nals i can­sa­ment després de molts anys a pri­mera línia. Però ara tot­hom es pre­gunta si Stur­geon real­ment va dimi­tir no perquè estigués can­sada, sinó per les difi­cul­tats polítiques i sobre­tot perquè es veia a venir el cal­vari judi­cial que li venia a sobre a ella mateixa, al seu marit i al par­tit.

Ara caldrà veure com afec­tarà el cas de supo­sat finançament irre­gu­lar a l’SNP. Encara és d’hora per veure’n l’abast, però és fàcil ima­gi­nar que no el bene­fi­ciarà. Tot i que ningú s’hagi posat diners a la but­xaca, veure’s embo­li­cat en un assumpte de finançament il·legal no és una bona notícia per a cap par­tit. I encara menys quan és un par­tit inde­pen­den­tista i basa part dels seus argu­ments a dir que poden ges­ti­o­nar millor els recur­sos públics que l’estat del qual es volen des­em­pa­lle­gar.

Els dos últims grans líders de l’inde­pen­den­tisme escocès han tin­gut pro­ble­mes amb la justícia. Alex Sal­mond, el polític que va por­tar l’SNP a quo­tes de poder mai vis­tes i que va acon­se­guir que Lon­dres acceptés un referèndum, va ser acu­sat de com­por­ta­ments ina­pro­pi­ats amb algu­nes col·labo­ra­do­res, però la justícia el va absol­dre de tots els càrrecs. Veu­rem què passa amb Stur­geon. Fins a quin punt el que hagin fet els líders en el pas­sat marca el pre­sent i el futur d’un par­tit o un movi­ment?

La res­posta dependrà en gran mesura del que faci el nou líder inde­pen­den­tista escocès, Humza You­saf. Tot i tenir el suport de l’apa­rell del par­tit, va gua­nyar les elec­ci­ons primàries per molt poc con­tra una altra minis­tra, jove i con­ser­va­dora. Caldrà veure com paeix tot això un par­tit que havia sigut una bassa d’oli durant dues dècades. De moment, You­saf ha mos­trat les seves inten­ci­ons en els dos prin­ci­pals temes de l’agenda política. D’una banda, ha anat a la justícia per denun­ciar que Lon­dres va blo­car il·legal­ment la llei trans i que, per tant, no s’han res­pec­tat les com­petències esco­ce­ses. Alguns ja vati­ci­nen que tor­narà a ser un tret que sor­tirà per la culata. Sigui com sigui, això no té res a veure amb la inde­pendència, sinó amb el fet de defen­sar l’auto­go­vern actual. Pel que fa a la inde­pendència, ha dit que segueix sent el cen­tre de l’acció política i l’objec­tiu de l’SNP, però que ara per ara no hi ha una volun­tat clara i majo­ritària dels esco­ce­sos, cosa que fa pen­sar que a curt ter­mini hi haurà altres pri­o­ri­tats abans de fer un altre assalt per la inde­pendència.

Escòcia i Cata­lu­nya són dues naci­ons que s’assem­blen en mol­tes coses, i aquesta dar­rera dècada han vis­cut tra­jectòries simi­lars. Totes dues for­men part d’estats molt pode­ro­sos, mem­bres de l’OTAN i la UE (el Regne Unit ja no). Totes dues es van indus­tri­a­lit­zar i econòmica­ment no depe­nen del govern cen­tral. I totes dues, en els últims anys, han vis­cut pro­ces­sos d’inde­pendència que no han reei­xit.

Es pot des­triar l’inde­pen­den­tisme dels par­tits inde­pen­den­tis­tes? En el marc de les democràcies, on el suport a les idees es mesura sobre­tot a través del nom­bre de vots que obte­nen els par­tits que les defen­sen, no sem­bla que vin­gui una bona època per a l’inde­pen­den­tisme escocès. I els uni­o­nis­tes se n’ale­gren i inten­ten desa­cre­di­tar tot l’inde­pen­den­tisme pel que pre­sump­ta­ment han fet alguns dels seus líders.

Ara, tant a Escòcia com a Cata­lu­nya, el movi­ment inde­pen­den­tista està deso­ri­en­tat i no sap gaire què ha de fer ni quina estratègia el pot dur a la victòria. Ha pas­sat el moment àlgid –el 2014 a Escòcia i el 2017 a Cata­lu­nya–, i des de lla­vors, tot i que els par­tits inde­pen­den­tis­tes es man­te­nen al govern, no sem­bla que tin­guin una res­posta con­vin­cent a la pre­gunta fona­men­tal: si l’estat cen­tral bloca el referèndum, què es pot fer, quina és l’estratègia? Stur­geon abans de dimi­tir va insi­nuar que volia con­ver­tir les elec­ci­ons al par­la­ment britànic en un ple­bis­cit, en què votar l’SNP fos el mateix que votar sí en un referèndum per la inde­pendència, a l’estil del que va fer l’inde­pen­den­tisme català en les elec­ci­ons del 2015, però You­saf (pot­ser perquè sap què va pas­sar a Cata­lu­nya) ja ha des­car­tat aquesta via. Els paral·lelis­mes, però, no s’aca­ben aquí. L’SNP s’enca­mina cap a un esce­nari prou cone­gut pels cata­lans. Si tal com diuen les enques­tes, en les pro­pe­res elec­ci­ons britàniques hi ha un canvi de govern i els labo­ris­tes gua­nyen però sense majo­ria abso­luta, l’SNP podria ser impres­cin­di­ble per al govern labo­rista i podrien fer pagar car el seu suport, fins i tot obli­gant-los a nego­ciar un segon referèndum per la inde­pendència. Però també podria pas­sar al revés, que els labo­ris­tes s’enfor­tis­sin i tor­nes­sin a gua­nyar a Escòcia. De moment, ningú sap com ni quan aca­barà el cal­vari de l’SNP.