Pantalla

L’arribada d’un tren a La Ciutat

Els ger­mans Lumière no sola­ment es van inven­tar el cine tal com el conei­xem –uns espec­ta­dors aco­mo­dats davant una pan­ta­lla amb l’adqui­sició prèvia d’una entrada–, sinó que ja en la pri­mera sessió van indi­car com s’havia de fil­mar un tren en marxa: no des de davant, perquè lla­vors t’atro­pe­lla, ni en posició paral·lela, perquè lla­vors no es veu res, sinó amb la càmera en situ­ació obli­qua per atra­par la pers­pec­tiva del tren avançant i els pas­sat­gers de l’estació. Anys més tard Ernst Lubitsch va dir: “Hi ha molts punts on situar la càmera, però només n’hi ha un.” És el punt que els Lumiére van triar per fil­mar L’arrivée d’un train à La Cio­tat.

Els Lumière eren fotògrafs. Els fotògrafs, com els pin­tors, tot això ja ho sabien. El que no sabien ni els pin­tors ni els fotògrafs, i aquesta va ser la gran sor­presa, també per als Lumière, és que el cine fa els objec­tes ingràvids. Una màquina de tren atu­rada, real o en foto­gra­fia, pesa mol­tes tones. Com les pesa un cotxe, un tram­via, una moto de cur­ses o Char­les Laugh­ton. En movi­ment s’alli­be­ren del pes, i és així com Bus­ter Kea­ton va poder aga­far un tren i fer-lo anar amb una sola mà o un sol peu. El maqui­nista de la gene­ral és la història d’amor de Kea­ton amb una màquina de tren. La treu a pas­se­jar, hi balla, l’ali­menta, la pro­te­geix d’altres pre­ten­dents. Al final es casa amb la noia només perquè no ho pot fer amb la loco­mo­tora.

Els ame­ri­cans sem­pre diuen que el cine el va inven­tar Edi­son, però la veri­tat és que de seguida es van adhe­rir al paga­ment d’entrada i al tren dels Lumière. Els rus­sos, també. Sense els trens, no hau­ria estat pos­si­ble la Revo­lució Russa ni les pel·lícules que la van il·lus­trar. Sense trens, no hi hau­ria hagut el wes­tern. A la pel·lícula La con­questa de l’Oest la càmera se situa davant el tren, ficada en un forat. Fa venir un ensurt, però ni de lluny com el dels espec­ta­dors dels Lumière. David Lean va aga­far tots els trens que va veure pas­sar: el de Breu encon­tre per expli­car una íntima història d’amor; el d’El pont del riu Kwai per tirar-lo a l’aigua, el de Law­rence d’Aràbia per fer-lo cir­cu­lar pel desert, el de Doc­tor Jivago per tra­ves­sar la neu. Els ger­mans Marx van con­ver­tir els vagons en com­bus­ti­ble de la loco­mo­tora, que és com anar des­calç per no gas­tar saba­tes o men­jar-se el propi cos per no pas­sar gana. Hi ha els trens de Hitch­cock. En el d’Estranys en un tren es pla­neja un crim bifur­cat. A Per­se­guit per la mort, una escena d’amor es poten­cia amb la pene­tració del tren en un túnel. Jo em quedo amb el de L’home tran­quil de Ford, que arriba a l’estació, però no n’acaba de sor­tir mai. Com va sor­tir de La Ciu­tat el tren dels Lumière?

En francès es diu L’arrivée d’un train à La Cio­tat. En cas­tellà l’han traduït per “la ciu­dad”. La Cio­tat és un poble pròxim a Mar­se­lla on els Lumière ana­ven a esti­ue­jar amb tren. En pro­vençal és com en català, La Ciu­tat.

L’ARRIVÉE D’UN TRAIN À LA CIOTAT Direcció: Auguste i Louis Lumière País: França Any:1896 Lloc de rodatge: Gare de La Ciotat
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor