“L’exili admet noves lectures”

Un dels casals ens va fer una crida: tenien molta documentació acumulada i volien saber què fer-ne. Llavors la junta d’aleshores es va adonar de la importància que tenia aquell material i el de resta de casals i entitats a l’exterior. L’any 2006 s’hi posen a treballar, fa fan una visita de prospecció i estableixen lligams amb gent d’allà que volgués participar en el projecte. Els primers van ser els de Mèxic i Cuba.

De seguida es troben amb material molt interessant. A Cuba, per exemple, tota la documentació del centre de socors i de beneficència als naturals catalans. Això provenia d’abans de la Guerra Civil. No tota la migració a Cuba van ser indians que van fer diners. Hi va haver una emigració catalana a finals del segle XIX i principis del XX que també ho va passar molt malament, i la comunitat catalana a Cuba tenia una entitat de solidaritat que ajudava amb la manutenció, l’habitatge o, fins i tot, el passatge de tornada per qui s’havia quedat sense res a l’illa i no podia ni tornar. Són documents que ens permeten fer noves lectures i investigacions sobre aquest fenomen. També són molt interessants els documents relacionats amb l’exili cap a Amèrica de l’any 1938 i 1939. Aquests centres a l’estranger enviaven ajuts als nous exiliats. Hi ha cartes de Lluís Companys i de Pau Casals demanant ajut urgent als casals americans per als catalans dels camps de confiament del sud de França.

Tot i que la situació és diferent perquè el del 39 va ser un exili massiu provocat per una guerra, hi ha elements semblants. Quan vam començar a recopilar documents dels casals exteriors, ni ens pensàvem que podria passar una cosa com aquesta, i ara hi torna a haver gent que recull donatius per a catalans que s’han vist forçats a exiliar-se.

La documentació digitalitzada la cedim a l’Arxiu Nacional de Catalunya i ells són els que l’aniran posant en línia. Alguns dels que ja hem enviat encara no ho estan per motius tècnics, ja que és un procés complex. De moment, però, ja donen fruits. Un dia ens va contactar una noia de Girona que volia saber si al casal de Buenos Aires hi havia documentació de jocs florals, ja que estava fent la tesi sobre aquest tema. Gràcies a l’inventari que vam fer, vam comprovar que sí. Ara ella és a Buenos Aires, investigant. I a Lloret han descobert que hi va haver una comunitat molt gran a Cuba, i han fet un estudi molt interessant.

Ara tenim molta documentació, però falta explotar-la. Ja no és feina nostra, dels arxivers, sinó dels investigadors. Hem de deixar els arxius digitalitzats i qui hi estigui interessat, que faci algun buidatge i els treballi.

Nosaltres l’hem liderat, però la Subdirecció General d’Arxius i Museus de la Generalitat sempre hi ha tingut molt d’interès i ens ha ajudat. En projectes d’aquest tipus, els organismes oficials, com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, el que fan és ajudar que es puguin dur a terme. Cada entitat és entesa en allò a què es dedica, hi posa les ganes i el coneixement a fons, mentre que l’administració el que pot fer és apostar pels projectes i ajudar perquè es puguin realitzar.