Música

LA VIDA ÉS UN FESTIVAL

Catalunya viu un auge de festivals musicals. Cada cop n’hi ha més –uns 400 actualment– i s’han convertit en l’eix principal del negoci musical català. Els promotors en són la clau

EN MANS PRIVADES
“Els festivals han de sobreviure buscant finançament privat; voler fer-ho amb diners públics és un error”
GRANS EQUIPS
“El públic compra les entrades i veu l’artista, però no es fa el càrrec de la quantitat de gent que hi està implicada”
GUANYS
“Els grans artistes posen condicions tan draconianes que al final al promotor li queda un 2 o 3% net”

Mai no hi havia hagut tants con­certs en viu a Cata­lu­nya com l’any pas­sat, quan es va superar la xifra històrica dels 20.000, que van sumar 13 mili­ons d’espec­ta­dors. I la fac­tu­ració s’ha incre­men­tat fins al 167 mili­ons d’euros, una xifra que, segons l’Anu­ari de la Música 2018 –ela­bo­rat i pre­sen­tat recent­ment pel Grup Ender­rock i per l’Asso­ci­ació de Repre­sen­tants, Pro­mo­tors i Mànagers de Cata­lu­nya (ARC)–, s’equi­para a la de fa quinze anys, abans de la crisi. Amb aques­tes dades a les mans, també queda clar que el negoci musi­cal català té un nom: fes­ti­vals. A Cata­lu­nya se n’orga­nit­zen uns 400 a l’any. Hi ha un auge de fes­ti­vals; “un boom”, diu Jordi Gra­tacòs, pre­si­dent de l’ARC, que fa que aquest sec­tor s’emporti bona part de la fac­tu­ració de la indústria musi­cal.

Qui hi ha al dar­rere dels grans fes­ti­vals? La immensa majo­ria estan en mans pri­va­des. De grans grups pro­mo­tors, com Doc­tor Music i Live Nation, i de més petits (o més ben dit, de menys gegants, perquè els números econòmics amb els quals es mouen són ben alts), que assu­mei­xen bona part del risc econòmic. Només a l’ARC hi estan asso­ci­ats una sei­xan­tena de pro­mo­tors i de repre­sen­tants.

Doc­tor Music, una pro­mo­tora cre­ada per Neo Sala –pre­si­dent actual, tot i que fa dos mesos una empresa ale­ma­nya va adqui­rir dos terços de la com­pa­nyia– va orga­nit­zar el 1996 el Doc­tor Music Fes­ti­val a Esca­larre. Se’l va con­si­de­rar el pri­mer macro­fes­ti­val del país. Per al juliol de l’any que ve en pre­veu una ree­dició, al mateix prat de la vall d’Àneu. Entre aquest grup pro­mo­tor i un altre, Live Nation, es repar­tei­xen una part grossa del pastís de la música en viu a Cata­lu­nya, pel fet que tre­ba­llen en exclu­siva amb molts dels grans artis­tes inter­na­ci­o­nals. Live Nation, que és una mul­ti­na­ci­o­nal, té al país el seu embrió en el català Gay Mer­ca­der, que va ser el pri­mer a por­tar els Rolling Sto­nes a Bar­ce­lona, pocs mesos després de la mort de Franco.

Tres en un

Els fes­ti­vals se’ls repar­tei­xen unes quan­tes pro­mo­to­res. Con­cert Stu­dio en munta tres: el fes­ti­val del Mil·leni i el Jar­dins de Pedral­bes, a Bar­ce­lona, i des de l’any pas­sat, el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música de Cam­brils, del qual van aga­far les reg­nes després que l’esde­ve­ni­ment quedés pen­jant d’un fil per la detenció del fins ales­ho­res pro­mo­tor, Antoni Mas, per un pre­sumpte delicte d’estafa pira­mi­dal de més de 200 mili­ons d’euros. Entre els tres fes­ti­vals, Martín Pérez, direc­tor de Con­cert Stu­dio, suma enguany 169 con­certs. Per ell, el finançament pri­vat és impres­cin­di­ble i creu que els fes­ti­vals que sobre­vi­uen gràcies als diners públics són un error i aca­ba­ran des­a­pa­rei­xent: “És la meva opinió. Els fes­ti­vals han de sobre­viure bus­cant-se el seu propi finançament. Un fes­ti­val reque­reix una infra­es­truc­tura pro­fes­si­o­nal, no és un acte folklòric. No és un alcalde de poble que vol por­tar deter­mi­nat artista amb els diners dels impos­tos muni­ci­pals. Als fes­ti­vals hi ha un equip pro­fes­si­o­nal al dar­rere”, diu Pérez, que des­taca que els fes­ti­vals, a més dels guanys que com­por­ten a la zona on es mun­ten, també apor­ten un fet que no es pot comp­ta­bi­lit­zar econòmica­ment: el pres­tigi. Només al Jar­dins de Pedral­bes que fa quinze dies va tan­car la sisena edició, Con­cert Stu­dio ha tre­ba­llat amb un pres­su­post de 3,5 mili­ons d’euros i sense ajuts públics: “Sense el patro­cini pri­vat seria abso­lu­ta­ment invi­a­ble un fes­ti­val com aquest, perquè la infra­es­truc­tura és molt cara; és dife­rent quan mun­tes un fes­ti­val en sales que ja exis­tei­xen i que dis­po­sen de l’equi­pa­ment”, diu Martín Pérez. L’assistència, com l’any pas­sat, haurà superat els 50.000 espec­ta­dors: “Men­tre els fes­ti­vals s’omplin, estarà bé. El que mana és el públic, en tots els sen­tits. Qui fa gran un fes­ti­val és el públic, que és el motor i el motiu del fes­ti­val”, afe­geix.

Martín Pérez va ser un dels pares del fes­ti­val de Cap Roig, a Cale­lla de Pala­fru­gell, tot i que actu­al­ment està en mans d’una altra pro­mo­tora, Clip­per’s Live. L’edició d’aquest any va començar el 13 de juliol i s’allar­garà fins al 22 d’agost. Clip­per’s Live és la divisió d’Edi­ci­ons Musi­cals Clip­per’s, cre­ada fa deu anys per pro­moure i pro­duir esde­ve­ni­ments musi­cals. A més de ges­ti­o­nar la car­rera de diver­sos artis­tes, aquesta pro­mo­tora també té a les seves mans, entre d’altres, l’orga­nit­zació i la direcció del Suite Fes­ti­val BCN Music Expe­ri­ence, un pro­grama eclèctic que des de fa qua­tre anys té lloc al Liceu de Bar­ce­lona.

Un altre soci de l’Arc, The Pro­ject, des­plega els ten­ta­cles per dife­rents cites musi­cals. Un, el Porta Fer­rada, el fes­ti­val esti­uenc de Sant Feliu de Guíxols. També és l’empresa res­pon­sa­ble d’altres fes­ti­vals reco­ne­guts com el Gui­tar BCN i el Voll-Damm Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Jazz de Bar­ce­lona, a més d’estar al dar­rere de més de 400 con­certs anu­als.

Mol­tes més pro­mo­to­res estam­pen el seu segell en els múlti­ples i hete­ro­ge­nis fes­ti­vals que tenim al país. Sun Music porta les reg­nes del Canet Rock de Canet de Mar; la giro­nina RGB, el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música de Cadaqués; Èxit Mana­ge­ment, el Clow­nia de Sant Joan de les Aba­des­ses. El fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada, un altre dels grans del país, és el més sin­gu­lar pel que fa a la seva orga­nit­zació, ja que té al dar­rere la família Suqué. Jus­ta­ment aquest juliol, la inau­gu­ració de la 32a edició del cer­ta­men es va dedi­car a Car­men Mateu de Suqué, que en va ser la fun­da­dora. I així es podria allar­gar la llista de pro­mo­tors fins als 400 fes­ti­vals i cicles musi­cals que hi ha al país, amb artis­tes i gèneres diver­sos.

equip pro­fes­si­o­nal

Qui es pensi que orga­nit­zar un fes­ti­val és tan fàcil com mun­tar un esce­nari, situar-hi un artista a sobre i enge­gar la màquina de fer diners fent el càlcul de tan­tes entra­des venu­des, tants diners a la but­xaca, s’equi­voca de ple. En un macro­fes­ti­val hi poden inter­ve­nir fins a un miler de per­so­nes: “Des dels regi­dors d’esce­nari, els que mun­ten el so, la llum... fins a les empre­ses de segu­re­tat, de trans­port, de lava­bos químics, de tan­ques, de cer­ve­ses... En un macro­fes­ti­val hi poden estar impli­ca­des entre 500 i 1.000 per­so­nes, direc­ta­ment i indi­rec­ta­ment. En un gran con­cert, els números són aquests. Només per mun­tar l’esce­nari ja hi ha tota una empresa al dar­rere”, explica Jordi Gra­tacòs, pre­si­dent de l’ARC i vice­pre­si­dent de l’Acadèmia Cata­lana de la Música. Un equip d’entre quinze o vint per­so­nes hi tre­ba­lla durant tot l’any, i l’equip humà s’engreixa a mesura que es van acos­tant els dies dels con­certs. En els fes­ti­vals més petits, l’equip pot ser d’un cen­te­nar de per­so­nes: “El sec­tor dels fes­ti­vals implica moltíssima gent, i mol­tes vega­des no ens en fem el càrrec. El públic com­pra les entra­des i veu l’esce­nari i l’artista, però no s’adona de la gent que hi està impli­cada.”

guanys a repar­tir

I quan ja tenim els guanys, hi ha molta gent que para la mà. En un fes­ti­val com el Jar­dins de Pedral­bes, on les loca­li­tats cos­ten entre 20 i 256 euros, la venda d’entra­des repre­senta, en el còmput gene­ral del finançament, el 70%. Si no tinguéssim finançament pri­vat, tindríem pèrdues”, diu el seu pro­mo­tor, Martín Pérez. El pre­si­dent de l’ARC referma el fet que els comp­tes són fàcils: “Pen­seu que quan posem un preu d’entrada, per començar hi hem de des­comp­tar l’IVA, que fins fa poc era del 21% i ara està rebai­xat al 19%. Sobre el que et queda, després hi hem de des­comp­tar el 8% per a l’SGAE, per als drets d’autor. També hem de des­comp­tar el cost del llo­guer de la sala, de l’esce­nari, de l’equip de so, de llums, tota la part tècnica, els came­ri­nos, el càtering, els hotels, el trans­port... i tota la pro­moció (car­tells, anun­cis a la premsa...). Al final, com més gran és el fes­ti­val i el con­cert, el per­cen­tatge de bene­fici també és més petit”, explica Jordi Gra­tacòs. A la repar­ti­dora de bene­fi­cis també hi tenen molt a dir els artis­tes, en funció del seu major o menor cai­xet: “Els grans artis­tes inter­na­ci­o­nals que venen et posen unes con­di­ci­ons tan dra­co­ni­a­nes que al final de tota la recap­tació, al pro­mo­tor li queda un 2% o un 3% net, perquè tot s’ho emporta el cai­xet del gran artista i el mun­tatge de la infra­es­truc­tura”, lamenta Gra­tacòs, que afe­geix: “Et pen­ses que és molt fàcil i que fent una mul­ti­pli­cació entre el públic que espe­res i l’entrada que els cobres ja et sur­ten els números, i no és així.”

Cada con­cert i cada fes­ti­val és dife­rent. “Tant pot ser que com a pro­mo­tor t’empor­tis un 15% net abans d’impos­tos, com també que hi per­dis diners, perquè hi ha con­certs i fes­ti­vals que mol­tes vega­des es fan per pro­mo­ci­o­nar l’artista. De vega­des, por­tem un grup de pro­moció i és com una inversió, perquè hi perds diners. Molts fes­ti­vals, quan han de fer la seva pre­visió, ja cal­cu­len que els dos o tres pri­mers anys no gua­nya­ran diners, perquè la inversió que has de fer no et surt a compte amb totes les entra­des que tens, no només de venda al públic, sinó de patro­ci­na­dors pri­vats i públics, etc. Has de fer un càlcul d’inversió, i quan el fes­ti­val ja té dos o tres anys de vida i és més cone­gut, ja pots apos­tar per grups més impor­tants, pots apu­jar més el preu de l’entrada i anar equi­li­brant. Però hi ha molts fes­ti­vals que patei­xen molt”, asse­gura el repre­sen­tant dels pro­mo­tors.

Són aquests pro­mo­tors els que nor­mal­ment assu­mei­xen el risc econòmic de mun­tar un esde­ve­ni­ment musi­cal que pot cos­tar entre 1 milió d’euros i més de 3 mili­ons. Però cada cas és un mon. Alguns, com l’Acústica de Figue­res i l’(a)phònica de Banyo­les, tot i estar en mans pri­va­des, dis­po­sen de sub­venció muni­ci­pal i de la Gene­ra­li­tat, perquè són con­si­de­rats fes­ti­vals estratègics, i això fa que fins i tot puguin ofe­rir algun con­cert gratuït. Altres, com el Clow­nia de Sant Joan de les Aba­des­ses, posa 3.000 entra­des a la venda i no més: “I si les ven totes hi ha un marge que ja tenen cal­cu­lat”, diu Gra­tacòs. Altres cites, com el BAM de Bar­ce­lona, com que estan orga­nit­za­des per l’Ajun­ta­ment amb diners públics són gratuïtes.

En l’engra­natge del finançament també hi té molt a veure la barra de bar, on anem a bus­car les begu­des per a les dues hores del con­cert. Les bar­res són una altra font d’ingres­sos impor­tant per als orga­nit­za­dors de fes­ti­vals. I més, si una marca de cer­vesa, per exem­ple, hi posa diners perquè hi apa­re­gui el seu logo­tip.

Sense risc

El fet d’haver de tenir bene­fi­cis com­porta, però, un pro­blema: els pro­mo­tors no s’arris­quen a por­tar grups poc cone­guts o alter­na­tius o amb menys segui­dors. Pro­gra­mar una gran figura inter­na­ci­o­nal, encara que cobri un cai­xet molt alt, asse­gura omplir l’afo­ra­ment. Tenir un gran cap de car­tell és garan­tia d’èxit, però això va en detri­ment de la gran majo­ria de grups, dels que inten­ten viure de la música. “Els grups emer­gents ho tenen cru”, lamenta Jordi Gra­tacòs [vegeu l’entre­vista a la plana següent]. Per a molts músics viure de la música és, encara, una uto­pia. I els fes­ti­vals han fet que les diferències entre els grans i els mit­jans i petits siguin abis­mals. Al davant dels grans cai­xets d’un artista inter­na­ci­o­nal de pri­mera fila, els grups cap­da­van­ters cata­lans tenen un cai­xet que pot anar dels 10.000 als 30.000 euros, però la majo­ria dels grups cobren de 3.000 euros cap avall.

El sec­tor dels fes­ti­vals, sobre­tot dels grans i dels d’estiu, està en ratxa. Segons les xifres de la indústria musi­cal del dar­rer any, els fes­ti­vals s’empor­ten bona part del gruix de la fac­tu­ració. N’hi ha molts. Pot­ser massa, si tenim en compte que el públic no aug­menta al mateix ritme i això ha fet que, com que hi ha més fes­ti­vals, la mit­jana d’assis­tents hagi bai­xat. El pro­mo­tor Martín Pérez, però, és opti­mista, i veu els fes­ti­vals com una experiència de vida indis­pen­sa­ble: “La meva opinió és que cada vegada hi ha més gent que va als con­certs en viu. Una per­sona que no hi ha anat mai, quan hi va un dia, es con­ver­teix en un fan, perquè li aporta una experiència vital. Rega­lem més experiències que coses. Cada vegada hi ha més públic als con­certs que és gent que no hi havia anat mai, perquè des­co­breix un món que no conei­xia”, diu. I això que, afe­geix: “La gent no va al con­cert amb la mateixa faci­li­tat amb què va al cinema, no només per una qüestió econòmica, sinó de con­cepte. La diferència és que en un cas no hi has de par­ti­ci­par; t’asseus i ja està, però, en canvi, al tea­tre o en un con­cert, d’alguna manera, hi prens part; els aplau­dei­xes o els xiu­les, però hi has de par­ti­ci­par, i això et com­pro­met”, asse­gura Martín Pérez.

Nou reglament

El sector de la música a Catalunya reclama des de fa temps canvis en la legislació que permetin millorar les seves condicions. “Estem molt lluny de la legislació que hi ha a França”, recorda Jordi Gratacòs. A França, quan un músic fa un concert, cotitza per una setmana. Aquí només cotitza per un dia. És només un dels exemples dels mals del sector. Per això ara han presentat a la subcomissió de música del Congrés dels Diputats –els partits l’han aprovat per unanimitat–, una proposta d’estatut de l’artista, que aporti un nou marc laboral, legal i fiscal. Paral·lelament, des de fa dos anys, a iniciativa de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), la Generalitat i el sector estan treballant en el pla integral de la música, que ha d’optimitzar el sector de la cultura que més volum de gent i de negoci genera.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.