Ciutadà Kane

El senyor Rafael Mora­gas, Mora­gue­tes, empre­sari operístic entre altres ocu­pa­ci­ons, diu en el lli­bre biogràfic que li va fer l’escrip­tor de Benis­sa­net Artur Bladé Desum­vila que l’any 1929, havent de for­mar una com­pa­nyia per dur de gira per Cata­lu­nya l’òpera Mari­a­nela que s’havia estre­nat al Liceu, va anar a reclu­tar el baríton a la pensió La Bola de Oro, situ­ada, per infor­mació que m’ha donat Lluís Per­ma­nyer, al car­rer de l’Est del Raval de Bar­ce­lona. El can­tant era, segons Mora­gue­tes, un jove mallorquí “alt, ferm, massís, de cara agra­da­ble i veu expres­siva, que vivia de mira­cle i que fins lla­vors només havia can­tat al pati de la seva dis­pesa”. Es deia Josep Moll, però, seguint el relat del con­fi­dent de Bladé, després d’actuar amb la com­pa­nyia ambu­lant a Tàrrega, Tar­ra­gona, Igua­lada, etcètera, “al final Moll ja no es deia així sinó For­tu­nio Bona­nova, nom amb el qual es dona­ria a conèixer, àdhuc com a artista de cinema”. Mora­gue­tes no diu, perquè en el moment de par­lar amb Bladé (1940-42) no podia saber-ho, que l’“artista de cinema” For­tu­nio Bona­nova té un paper curt però impor­tant a Ciu­tadà Kane (1941) d’Orson Welles. És el tem­pe­ra­men­tal i des­es­pe­rat pro­fes­sor de cant de l’amant del pro­ta­go­nista.

Mora­gue­tes tam­poc no diu, pot­ser perquè Moll no va tro­bar un moment per expli­car-li-ho, que el nom artístic no era nou. Com a For­tu­nio Bona­nova havia sig­nat, el 1921 a Mallorca, l’avant­guar­dista Mani­fi­esto del ultra, amb Jacobo Sureda, Joan Alo­mar i Jorge Luis Bor­ges, en aquell moment resi­dent a Palma.

Bor­ges va escriure una crítica de Ciu­tadà Kane que surt en totes les anto­lo­gies d’elo­gis a la pel·lícula insis­tent­ment con­si­de­rada entre les millors de la història. No hi parla del seu com­pany ultra­ista. No el va reconèixer? Havien pas­sat vint anys, però el nom de For­tu­nio Bona­nova surt ben clar als crèdits. Podria ser un oblit inten­ci­o­nat. Bor­ges va rene­gar de les agi­ta­ci­ons juve­nils, i de Mallorca només va man­te­nir l’admi­ració pel seu Rai­mundo Lulio.

Josep Moll o For­tu­nio Bona­nova, nas­cut al barri de la Bona­nova de Palma el 1895 i mort a Los Ange­les el 1969, va fer papers secun­da­ris en mol­tes pel·lícules ame­ri­ca­nes i alguna d’espa­nyola. Segons molts, en només cinc minuts va ser l’únic actor capaç de robar el pro­ta­go­nisme a Orson Welles en una pel·lícula.