“Al nostre país no hi ha un entorn favorable per als talents”

Sí. És el programa d’activitats de caràcter social, educatiu i divulgatiu. Així com el concurs Maria Canals –que s’organitza al març– està orientat a donar suport als futurs professionals i posa èmfasi en l’excel·lència, l’OFF Concurs té una altra funció, que és promoure el piano i, en general, la pràctica de la música al conjunt de la població. Reivindiquem la idea que la pràctica del piano o de qualsevol instrument és a l’abast de tothom. Tocar un instrument hauria d’estar a l’abast de qualsevol persona, perquè contribueix al creixement personal. L’OFF Concurs té aquest missatge de promoure que nens, gent gran, músics amateurs, estudiants de música, etcètera, puguin gaudir de la pràctica de la música.

Sí. Anem instal·lant pianos de cua durant tot l’any. “El Maria Canals porta cua” consisteix a posar pianos de cua en espais públics que són accessibles a tothom i que estan a disposició de qui els vulgui tocar. De tots els instruments, el piano de cua, pel seu volum o per la seva inaccessibilitat, de vegades representa la idea que la música és només accessible a uns privilegiats.

Exacte. I, en general, diem que tocar un instrument ho pot fer qualsevol. Perquè hi ha molta gent que creu que tocar un instrument és molt difícil, que diu que no té oïda o que pensa que no està a l’abast de tothom. El que volem reivindicar és precisament això. Que si ens hi posem, qualsevol persona pot tocar el piano o qualsevol altre instrument.

A Catalunya hi ha molt talent. El problema és que costa compaginar els estudis de música amb l’ensenyament general. Així com en altres països, sobretot d’Àsia, el centre d’Europa i els de l’òrbita de l’antiga URSS, això ho tenen més ben integrat i a la gent que té talent per a la música li posen totes les facilitats, aquí no és així. Només sobresurten de tant en tant alguns talents, que són els que excel·leixen. Però no hi ha un entorn favorable per als talents que tenim, que hi són i que podrien escalar fort, per tal que puguin desplegar totes les seves opcions. Parlem d’un món, el de la interpretació del piano, que està molt globalitzat, que és molt competitiu i en què hi ha molt nivell. Per tant, si no anem al màxim, difícilment podran desenvolupar una trajectòria professional important.

S’estant fent coses, però encara hi ha molta feina per fer, sobretot en l’ensenyament general, que és la clau. Amb els anys s’han anat fent centres superiors d’ensenyament com ara l’ESMUC [Escola Superior de Música de Catalunya], que funcionen prou bé; escoles municipals..., però la gran assignatura pendent és una major presència de l’ensenyament musical a les escoles d’ensenyament general, tant a infantil com a primària i, per extensió, a secundària. Aquest és el gran tema pendent: incorporar més presència de la música, donar-li més importància i que tingui una orientació més pràctica, no només la teòrica.

Sí, és veritat. Però projectes musicals com ara el concurs Maria Canals han pres la iniciativa. I els projectes comunitaris que aproximen la música als llocs on tradicionalment no n’hi ha, més enllà de l’escola, també estan fent aquesta feina que potser no es fa on s’hauria de fer, que és a les escoles. L’OFF Concurs és una iniciativa que vol donar més relleu i importància a la música. Tothom hauria de tenir l’oportunitat de poder gaudir d’un instrument sense aspirar a ser un professional.

Sí. El Maria Canals és un concurs de música clàssica; i la música clàssica té un mal endèmic: hi va poca gent i sovint és gent bastant gran. El gran repte és que si la gent no va a les sales de concert, nosaltres hem d’anar on és la gent; i la gent, entre altres llocs, és als carrers. Aquesta és la nostra filosofia: no quedar-nos quiets esperant que vingui la gent, sinó anar a buscar-la. En el concurs treballem per formar els futurs professionals; i els nostres concursants toquen molt bé, però si després no hi ha gent que se’ls escolti, no té sentit.