Si van al parc del Tibidabo de Barcelona aquest últim cap de setmana de setembre es trobaran als peus de la muntanya russa, al fantàstic mirador, un piano de cua. El podran mirar i tocar, encara que mai no hagin posat els dits sobre unes tecles com aquestes. Que hi hagi aquest instrument en un lloc tan poc habitual com el Tibidabo és cosa de l’associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. Concretament, del que anomenen OFF Concurs, que és tot un programa que té com a finalitat promoure la pràctica del piano entre el conjunt de la societat i que va més enllà del concurs per a professionals, que s’organitza cada any al març. L’OFF Concurs s’allarga durant tot l’any i és ara, quan acaba de començar el curs escolar, quan s’intensifiquen les activitats socials, educatives i de difusió de l’instrument. “L’OFF Concurs va començar en paral·lel als dies del concurs, però s’ha anat fent gran fins a arribar a desenvolupar activitats durant tot l’any. Amb l’inici del nou curs, comencen moltes activitats que tenen continuïtat durant tot l’any”, destaca Jordi Vivancos, director del certamen.

Una de les activitats més sonades és precisament la que s’agrupa sota el joc de paraules “el Maria Canals porta cua”, que consisteix a posar pianos de cua a disposició de qualsevol persona que els vulgui tocar en diversos espais públics i accessibles de Barcelona, la resta de Catalunya i algunes ciutats espanyoles. Els darrers quatre anys, l’associació ha col·locat 400 pianos de cua en espais públics. Només per a aquest curs, en preveuen instal·lar uns 150. Els pianos estan a disposició de qualsevol persona que els vulgui tocar, en sàpiga o no, sigui quina sigui la seva edat, nivell i estil musical. A més, puntualment s’hi organitzen activitats protagonitzades per estudiants de música, professionals i artistes pluridisciplinaris. A Barcelona, el passeig de Gràcia, la plaça Reial, el metro, el passatge Maria Canals, la plaça Catalunya i també el TNC (Teatre Nacional de Catalunya), el Palau Robert, El Born Centre Cultural, La Pedrera, el MACBA, i les universitats són alguns dels llocs on s’han col·locat aquests instruments. Normalment es deixen instal·lats un dia, i després es traslladen a un altre espai. Amb una excepció: a l’hospital de la Vall d’Hebron hi ha un piano Bösendorfer al vestíbul durant tot l’any, a disposició de qui el vulgui tocar. A Catalunya, només el curs passat se’n van col·locar en municipis com Terrassa, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Santa Coloma de Gramenet, Cervera, Girona, Palau-solità i Plegamans, Arenys de Mar, Sant Cugat, Manlleu, Teià, Sant Cugat i Puig-reig, entre d’altres. “El Maria Canals porta cua”, que s’organitza des de fa deu anys, i s’ha estès a ciutats de fora de Catalunya com Bilbao (al Guggenheim) i Guetxo, on la setmana passada els vianants també es van trobar amb un piano de cua. Per primera vegada, el 13 d’octubre instal·laran pianos a Santiago de Compostel·la, i el 18 d’octubre ho faran a Madrid.

Els organitzadors calculen que durant aquest curs unes 340.000 persones interactuaran amb els pianos: “És una acció que Déu n’hi do l’impacte que té, perquè molta gent quan passa pels espais, els escolta, els toca... Es tracta de despertar l’interès per l’instrument i per la música, i que la gent trenqui una mica la por a la pràctica musical”, destaca el director del concurs. Per ell, l’objectiu últim d’aquesta acció és fer veure que “qualsevol persona hi pot tenir accés”: “I quin millor missatge que posar una piano de cua, que és el rei dels instruments i potser el que representa més aquesta inaccessibilitat, a l’abast de qualsevol persona. Bé sigui en carrers cèntrics d’una ciutat, bé sigui en barris. No només anem als llocs turístics o per on passa més gent”, assenyala. L’associació només té en propietat dos pianos; la resta, els lloguen.