TOQUEM TOTES LES TECLES
L’associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals munta diverses activitats per promoure la pràctica del piano. La més sonada, la col·locació d’aquest instrument en espais públics
Si van al parc del Tibidabo de Barcelona aquest últim cap de setmana de setembre es trobaran als peus de la muntanya russa, al fantàstic mirador, un piano de cua. El podran mirar i tocar, encara que mai no hagin posat els dits sobre unes tecles com aquestes. Que hi hagi aquest instrument en un lloc tan poc habitual com el Tibidabo és cosa de l’associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. Concretament, del que anomenen OFF Concurs, que és tot un programa que té com a finalitat promoure la pràctica del piano entre el conjunt de la societat i que va més enllà del concurs per a professionals, que s’organitza cada any al març. L’OFF Concurs s’allarga durant tot l’any i és ara, quan acaba de començar el curs escolar, quan s’intensifiquen les activitats socials, educatives i de difusió de l’instrument. “L’OFF Concurs va començar en paral·lel als dies del concurs, però s’ha anat fent gran fins a arribar a desenvolupar activitats durant tot l’any. Amb l’inici del nou curs, comencen moltes activitats que tenen continuïtat durant tot l’any”, destaca Jordi Vivancos, director del certamen.
Una de les activitats més sonades és precisament la que s’agrupa sota el joc de paraules “el Maria Canals porta cua”, que consisteix a posar pianos de cua a disposició de qualsevol persona que els vulgui tocar en diversos espais públics i accessibles de Barcelona, la resta de Catalunya i algunes ciutats espanyoles. Els darrers quatre anys, l’associació ha col·locat 400 pianos de cua en espais públics. Només per a aquest curs, en preveuen instal·lar uns 150. Els pianos estan a disposició de qualsevol persona que els vulgui tocar, en sàpiga o no, sigui quina sigui la seva edat, nivell i estil musical. A més, puntualment s’hi organitzen activitats protagonitzades per estudiants de música, professionals i artistes pluridisciplinaris. A Barcelona, el passeig de Gràcia, la plaça Reial, el metro, el passatge Maria Canals, la plaça Catalunya i també el TNC (Teatre Nacional de Catalunya), el Palau Robert, El Born Centre Cultural, La Pedrera, el MACBA, i les universitats són alguns dels llocs on s’han col·locat aquests instruments. Normalment es deixen instal·lats un dia, i després es traslladen a un altre espai. Amb una excepció: a l’hospital de la Vall d’Hebron hi ha un piano Bösendorfer al vestíbul durant tot l’any, a disposició de qui el vulgui tocar. A Catalunya, només el curs passat se’n van col·locar en municipis com Terrassa, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Santa Coloma de Gramenet, Cervera, Girona, Palau-solità i Plegamans, Arenys de Mar, Sant Cugat, Manlleu, Teià, Sant Cugat i Puig-reig, entre d’altres. “El Maria Canals porta cua”, que s’organitza des de fa deu anys, i s’ha estès a ciutats de fora de Catalunya com Bilbao (al Guggenheim) i Guetxo, on la setmana passada els vianants també es van trobar amb un piano de cua. Per primera vegada, el 13 d’octubre instal·laran pianos a Santiago de Compostel·la, i el 18 d’octubre ho faran a Madrid.
Els organitzadors calculen que durant aquest curs unes 340.000 persones interactuaran amb els pianos: “És una acció que Déu n’hi do l’impacte que té, perquè molta gent quan passa pels espais, els escolta, els toca... Es tracta de despertar l’interès per l’instrument i per la música, i que la gent trenqui una mica la por a la pràctica musical”, destaca el director del concurs. Per ell, l’objectiu últim d’aquesta acció és fer veure que “qualsevol persona hi pot tenir accés”: “I quin millor missatge que posar una piano de cua, que és el rei dels instruments i potser el que representa més aquesta inaccessibilitat, a l’abast de qualsevol persona. Bé sigui en carrers cèntrics d’una ciutat, bé sigui en barris. No només anem als llocs turístics o per on passa més gent”, assenyala. L’associació només té en propietat dos pianos; la resta, els lloguen.
Més activitats
Però més enllà de posar pianos al carrer, l’OFF Concurs té moltes altres línies d’activitat. Una és “el Maria Canals educa”, adreçada a escoles d’ensenyament general, a escoles de música i conservatoris i a la comunitat universitària. Per exemple, durant una setmana instal·len un piano de cua al pati d’una escola “perquè els nens puguin tenir experiències de proximitat i puguin interactuar amb un músic”. Un pas més per estimular la curiositat per l’instrument i la música en general. Cada any, el Maria Canals també organitza seminaris d’introducció al piano adreçats a gent gran i a la comunitat universitària
Un altre programa és l’anomenat “Em toca!”, impulsat i organitzat conjuntament amb la Fundació Jesús Serra des de fa quatre anys, i que és el projecte amb més vocació social. Dona l’oportunitat de conèixer i aprendre a tocar el piano a nens i nenes que viuen en barris “amb un alt percentatge de vulnerabilitat social”. Està adreçat a infants de 6 i 7 anys que vulguin estudiar piano tot l’any i es desenvolupa a Barcelona (a Ciutat Meridiana i a la Verneda), Madrid (Distrito de Usera) i Sevilla (barri de la Macarena). En aquests moments, hi ha una vuitantena de nens i nenes d’aquests barris que estan becats per poder ampliar els estudis.
A grans trets, entre les activitats al carrer i els programes educatius i socials, l’OFF Concurs desplegarà aquest curs prop de 800 activitats pel territori, amb la participació de més de 5.000 estudiants, la col·locació de 150 pianos de cua en espais públics i un volum de més de 340.000 persones que hi interactuaran i en seran beneficiàries directes. Tot això és possible gràcies a l’associació del Concurs Maria Canals i amb la col·laboració de dotze entitats que hi donen suport. Aquests xifres, diu Vivancos, “van in crescendo cada any”.
En l’origen de tot plegat hi ha la mateixa pianista Maria Canals (Barcelona, 1914-2010), que el 1954 va crear el concurs internacional de música que du el seu nom, i que té un gran ressò internacional: “La seva vocació principal era la de pedagoga, i volia que el màxim nombre de gent pogués tocar l’instrument. El que hem fet des de l’associació, a través del concurs que ella va fundar, i de tot aquest programa d’activitats, és seguir el seu llegat”, diu Vivancos. Ell anima tothom: si es troben amb un piano al carrer, al metro o a l’interior d’un equipament, no ho dubtin: toquin les tecles.
