L’evolució d’un espai, d’una societat

L a cuina no és una estança qual­se­vol. Està dar­rere del con­cepte de llar, que sim­bo­litza el lloc on la família s’aixo­pluga per escal­far-se i ali­men­tar-se. Per això, l’assaig de la his­to­ri­a­dora Isa­bel Segura Sori­ano resulta ben ori­gi­nal, perquè traça l’evo­lució de la soci­e­tat bar­ce­lo­nina a través d’aquest espai tan car­re­gat de sig­ni­fi­cat. Cui­nes de Bar­ce­lona El labo­ra­tori domèstic de la cui­tat moderna 1859-1976 (Coma­ne­gra) porta el lec­tor a visi­tar diver­sos tipus de cui­nes, des de les insa­lu­bres de mit­jan segle XIX, rele­ga­des a culs-de-sac de les cases, fins a les cui­nes ober­tes d’estil nord-ame­ricà de finals del XX. L’autora mos­tra com la cuina gua­nya pro­gres­si­va­ment en como­di­tat, visi­bi­li­tat i, ras i curt, en pres­tigi social.

Idel­fons Cerdà marca una fita en la història d’aquest espai domèstic i va intro­duir un ele­ment bàsic com la sor­tida de fums als patis inte­ri­ors dels edi­fi­cis. Van mar­car tendència, també, les cui­nes modèliques de la Pedrera, que per pri­mer cop es van situar a prop del men­ja­dor. De mica en mica, les cui­nes es van con­nec­tar a les xar­xes de sub­mi­nis­tra­ment d’aigua, gas i elec­tri­ci­tat –apo­te­osi de la moder­ni­tat– i després va venir l’eclosió de la indústria dels elec­tro­domèstics, que va faci­li­tar la feina de les dones perquè, si algun espai ha estat ter­ri­tori femení per excel·lència, aquest és la cuina.

El tre­ball de Segura Sori­ano és també la història de l’eman­ci­pació de la dona, i fa esgar­ri­far quan veus tot un senyor Le Cor­bu­sier dir, ja ben entrat el XX: “Una cuina ben feta és el preu de la pau a la llar. Feu de la vos­tra cuina el lloc del som­riure femení!” Les Jor­na­des Cata­la­nes de la Dona (1976) van plan­te­jar per pri­mer cop qui havia d’assu­mir les tas­ques domèsti­ques i en qui­nes con­di­ci­ons, un debat que no ha per­dut actu­a­li­tat.