Lletres

El somni d’un altre

No he cone­gut mai ningú tan estoic com Leo Hertz­berg. Nova­iorquès des del 1978, pro­fes­sor d’història de l’art a la Uni­ver­si­tat de Colúmbia, culte, tre­ba­lla­dor, molt bon obser­va­dor, ama­ble i deli­cat, sem­bla, però que el gran pro­jecte de la seva vida sigui la vida d’un altre. L’altre és un artista. Es diu Bill Wechs­ler. Leo veu un qua­dre seu. El fas­cina i el com­pra. Coneix Bill poc després. Té 45 anys quan passa això, l’edat de Siri Hust­vedt quan va començar a escriure Allò que vaig esti­mar (What I loved). D’ençà d’aquell dia, Bill i Leo esta­ran sem­pre units. Luci­lle i Erica, les seves dones, s’ave­nen. Les dues pare­lles ani­ran a viure a dos apar­ta­ments d’un mateix bloc. Elles que­da­ran en estat el mateix mes. Tin­dran dos fills: Mat­hew i Mark. Pocs anys després, Bill i Luci­lle se sepa­ra­ran i ell començarà a viure amb Vio­let, que era model i que és jus­ta­ment la dona que apa­reix en el qua­dre que va com­prar Leo. Tot això fins al final de la pri­mera de les tres parts d’aquesta novel·la, Premi de Lli­bre­ters del Que­bec, Premi Femina Étran­ger, fina­lista del Premi Lli­bre­ter, i publi­cada ara en català per edi­ci­ons 62 amb tra­ducció de Jordi Martín Llo­ret.

Con­si­de­rada per molts crítics com un estudi de les rela­ci­ons huma­nes, Allò que vaig esti­mar ens parla també de la pèrdua, de la histèria, d’una ado­lescència des­en­car­ri­lada, de la mal­dat, del pas ine­xo­ra­ble del temps: una novel·la d’idees. Trobo inver­sem­blant que Leo, que és també el nar­ra­dor, perdi tant de vista tots els seus pro­jec­tes, sen­ti­men­tals o intel·lec­tu­als. La segona part és com un cop puny a la cara, tal com la va des­criure Robert Birn­baum en una entre­vista a Hust­vedt. La ter­cera, ja és nomes una ruïna perquè, amb els anys, tot va cap a la mort, l’auto­des­trucció o al tren­ca­ment de les rela­ci­ons huma­nes. L’obser­va­dor pri­vi­le­giat que és el pro­fes­sor uni­ver­si­tari de Colúmbia Leo Hertz­berg, culte, tre­ba­lla­dor, deli­cat, ho des­criu tot objec­ti­va­ment, amb con­tenció, metòdic com un bon his­to­ri­a­dor de l’art, però sense ni un crit ines­pe­rat o un bri d’ima­gi­nació. Un científic ado­lo­rit que viu lluny del Medi­ter­rani.

ALLÒ QUE VAIG ESTIMAR Autora: Siri Hustvedt Traductor: Jordi Martín Lloret Editorial: Edicions 62 Pàgines: 472 Preu: 20,50
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor