Talent, cultura, llibertat
El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, sempre que es presenti l’ocasió adient, repeteix aquestes tres paraules –talent, cultura, llibertat– com si fos una mena de mantra budista. Francament, els tres conceptes em semblen objectius ben lloables, fites que cal fer tots els possibles per assolir.
Ara bé –em sap greu haver-ho de dir–, en aquests moments estem ben lluny de complir amb les expectatives que generen els tres termes en qüestió. Talent? Sistemàticament s’ignora el veritable talent. Cultura? Feia anys que la cultura catalana no passava una època tan caòtica, desordenada i confusa. Llibertat? Els artistes més independents se’ls paga amb la moneda de la marginació i l’oblit.
Deixeu-me posar un exemple que em sembla que va com l’anell al dit. Es tracta del cas de l’excel·lent professor, poeta, traductor i assagista Xavier Farré (l’Espluga de Francolí, 1971), que actualment viu a Cracòvia, on fa de professor a la prestigiosa Universitat Jagiellonski, l’encarnació per mi de talent, cultura i llibertat. Com a poeta, Farré és autor de cinc poemaris entre Llocs comuns (2004) i Punt rere punt (2014), que l’acrediten com un dels poetes més sòlids de l’actual panorama líric. Com a traductor, ens ha donat versions catalanes impecables i impagables de referents absoluts de la poesia moderna i contemporània, com ara Czeslaw Milosz i Adam Zagajewski.
I ara, com qui diu, s’ha estrenat en el terreny de l’assaig amb l’extraordinari L’auditori de Görlitz (visions de poesia), sens dubte el millor llibre de l’any 2018 de reflexió sobre el fenomen del discurs poètic. El llibre s’ha publicat a la preciosa, necessària i oportuna col·lecció “Ferida oberta”, una coedició entre la veterana Cafè Central i la jove AdiA Edicions.
L’auditori de Görlitz (visions de poesia) és un llibre intens, humà, profund, bellíssim, culte, intel·ligent i savi, que gira a l’entorn d’un tema central: una panoràmica general de la poesia al llarg del segle XX. A partir d’aquí, Farré va tractant una gran diversitat de temes fonamentals, com ara la relació entre poesia i pensament, la llengua, poesia i vida, el compromís amb la realitat, la poesia davant de situacions límit, l’extermini jueu, l’exili, l’estranyament, el silenci, la pèrdua, el procés creatiu, la figura del poeta i la traducció. I tot el text està enfocat des d’una òptica riquíssima de literatura comparada i està salpebrat de traduccions magnífiques que serveixen d’exemples. Un llibre que és tota una educació sobre la poesia.
El llibre es va publicar el mes d’octubre de l’any passat i, si no m’erro, el primer comentari és el que estan llegint. No pot pas ser que tractem llibres importants, fets des del talent, la cultura i la llibertat, amb la indiferència i el silenci. La cultura d’un país s’ha de construir sobre fonaments sòlids.