Talent, cultura, llibertat

El Molt Hono­ra­ble Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Quim Torra, sem­pre que es pre­senti l’ocasió adi­ent, repe­teix aques­tes tres parau­les –talent, cul­tura, lli­ber­tat– com si fos una mena de man­tra budista. Fran­ca­ment, els tres con­cep­tes em sem­blen objec­tius ben llo­a­bles, fites que cal fer tots els pos­si­bles per asso­lir.

Ara bé –em sap greu haver-ho de dir–, en aquests moments estem ben lluny de com­plir amb les expec­ta­ti­ves que gene­ren els tres ter­mes en qüestió. Talent? Sis­temàtica­ment s’ignora el veri­ta­ble talent. Cul­tura? Feia anys que la cul­tura cata­lana no pas­sava una època tan caòtica, desor­de­nada i con­fusa. Lli­ber­tat? Els artis­tes més inde­pen­dents se’ls paga amb la moneda de la mar­gi­nació i l’oblit.

Dei­xeu-me posar un exem­ple que em sem­bla que va com l’anell al dit. Es tracta del cas de l’excel·lent pro­fes­sor, poeta, tra­duc­tor i assa­gista Xavier Farré (l’Espluga de Fran­colí, 1971), que actu­al­ment viu a Cracòvia, on fa de pro­fes­sor a la pres­ti­gi­osa Uni­ver­si­tat Jagi­e­llonski, l’encar­nació per mi de talent, cul­tura i lli­ber­tat. Com a poeta, Farré és autor de cinc poe­ma­ris entre Llocs comuns (2004) i Punt rere punt (2014), que l’acre­di­ten com un dels poe­tes més sòlids de l’actual pano­rama líric. Com a tra­duc­tor, ens ha donat ver­si­ons cata­la­nes impe­ca­bles i impa­ga­bles de refe­rents abso­luts de la poe­sia moderna i con­tem­porània, com ara Czes­law Milosz i Adam Zaga­jewski.

I ara, com qui diu, s’ha estre­nat en el ter­reny de l’assaig amb l’extra­or­di­nari L’audi­tori de Görlitz (visi­ons de poe­sia), sens dubte el millor lli­bre de l’any 2018 de reflexió sobre el feno­men del dis­curs poètic. El lli­bre s’ha publi­cat a la pre­ci­osa, necessària i opor­tuna col·lecció “Ferida oberta”, una coe­dició entre la vete­rana Cafè Cen­tral i la jove AdiA Edi­ci­ons.

L’audi­tori de Görlitz (visi­ons de poe­sia) és un lli­bre intens, humà, pro­fund, bellíssim, culte, intel·ligent i savi, que gira a l’entorn d’un tema cen­tral: una panoràmica gene­ral de la poe­sia al llarg del segle XX. A par­tir d’aquí, Farré va trac­tant una gran diver­si­tat de temes fona­men­tals, com ara la relació entre poe­sia i pen­sa­ment, la llen­gua, poe­sia i vida, el com­promís amb la rea­li­tat, la poe­sia davant de situ­a­ci­ons límit, l’exter­mini jueu, l’exili, l’estra­nya­ment, el silenci, la pèrdua, el procés cre­a­tiu, la figura del poeta i la tra­ducció. I tot el text està enfo­cat des d’una òptica riquíssima de lite­ra­tura com­pa­rada i està sal­pe­brat de tra­duc­ci­ons magnífiques que ser­vei­xen d’exem­ples. Un lli­bre que és tota una edu­cació sobre la poe­sia.

El lli­bre es va publi­car el mes d’octu­bre de l’any pas­sat i, si no m’erro, el pri­mer comen­tari és el que estan lle­gint. No pot pas ser que trac­tem lli­bres impor­tants, fets des del talent, la cul­tura i la lli­ber­tat, amb la indi­ferència i el silenci. La cul­tura d’un país s’ha de cons­truir sobre fona­ments sòlids.