Articles

Un segle torrant cafè

Salvador Sans, al capdavant de cafès El Magnífico, ha adquirit l’establiment La Portorri- queña

Sal­va­dor Sans per­tany a la ter­cera gene­ració de pro­pi­e­ta­ris de cafès El Magnífico, una empresa cafe­tera cap­da­van­tera a Cata­lu­nya, on es poden com­prar els millors grans del món, que es va ini­ciar de la manera més humil ara fa jus­ta­ment un segle. La seva, una història que uneix constància, eficiència i gran visió de futur, és més viva que mai amb l’adqui­sició aquest mateix mes de l’històric esta­bli­ment de tor­re­facció bar­ce­loní La Por­tor­ri­queña. “No volem que es per­din els locals emblemàtics de la ciu­tat”, diu Sans.

Tot va començar amb el seu avi Sal­va­dor, que va néixer el 1892 a Mataró i que va anar a tre­ba­llar a Bar­ce­lona en uns anys “con­vul­sos i molt durs”. “Se’n va sor­tir perquè era molt pen­caire i va poder obrir una boti­gueta al Born on també tor­rava cafè. Era molt esti­mat perquè sem­pre donava un ani­set als nens”, recorda Sans.

L’avi, que es va casar a Santa Maria del Mar i va viure tota la vida al barri, es va tras­lla­dar el 1919 a una botiga del Raval, La Coo­pe­ra­tiva, però va ser el pare de Sans qui va dei­xar de ven­dre-hi oli i tomàquets per con­ver­tir-la en un tor­ra­dor mino­rista de cafè. El 1962 es va con­ver­tir també en majo­rista, i el local va pas­sar a dir-se El Magnífico: “Va ser l’any de la gran nevada, el meu pri­mer record impor­tant d’infància”, explica Sans, que lla­vors tenia 2 anyets. L’elecció del nom va ser gai­rebé a l’atzar. “No es podia dir Sans, perquè ja n’hi havia un, així que al regis­tre li van donar una llista i va triar un nom que sonés bé.”

Criat a la botiga entre grans de cafè, Sal­va­dor es va ena­mo­rar de seguida del negoci i, mal­grat que va pas­sar per la uni­ver­si­tat i va viat­jar, tenia clar que s’hi volia dedi­car. “Quan no hi era tro­bava a fal­tar el cafè, el dia a dia, posar paquets, salu­dar els cli­ents...” El 1988 va obrir la seva pròpia botiga de cafès al car­rer Argen­te­ria (on avui dia sem­pre hi ha cua) i va començar a por­tar mera­ve­llo­sos cafès d’ori­gen per ven­dre al detall. “Era molt difícil, perquè no érem en el mer­cat comú euro­peu, i si volia cafès bons els havia de com­prar a Tri­este, Ham­burg o Le Havre.”

Sans va ser tot un pio­ner del foment del cafè d’espe­ci­a­li­tat (sense defec­tes) i també dels tes de qua­li­tat, que va començar a ven­dre amb èxit el 1996 en una petita botiga al davant d’El Magnífico que es diu Sans & Sans perquè: “Sem­pre hem sigut dos Sans, avi i pare, pare i fill i ara jo i la meva filla Clàudia.” El te sem­pre li havia agra­dat (ja el venia en un racó), així que s’hi va llançar a fons i de seguida en va tenir 150 tipus, sem­pre de qua­li­tat. Però també era tota una odis­sea acon­se­guir-lo. El com­prava a un proveïdor dels afo­res de París que en venia a molts tor­ra­dors de cafè fran­ce­sos: “Li feia la comanda i me l’envi­a­ven a la duana. Jo havia de pas­sar tot un dia a la fron­tera amb el meu cotxe entre cami­ons enor­mes per dur 60 kg de te a Bar­ce­lona”, explica.

La seva constància i la bona qua­li­tat dels seus pro­duc­tes han fet que les dues mar­ques ja siguin part del patri­moni comer­cial de la ciu­tat, i que es tro­bin als millors res­tau­rants (Celler de Can Roca, Lasarte...). Fa tres anys va obrir a l’antiga botiga de l’avi una cafe­te­ria que fun­ci­ona els caps de set­mana per fer-hi degus­ta­ci­ons, Mag by El Magnífico, i ara ha adqui­rit La Por­tor­ri­queña.

Sans és un empre­sari d’èxit però “amb ànima de boti­guer”: “M’agrada el con­tacte amb la cli­en­tela i vol­dria pen­sar que tant El Magnífico com Sans &Sans són part de la història de Bar­ce­lona”, comenta. I des­taca que el cafè d’espe­ci­a­li­tat ha arri­bat per que­dar-se. “No hi ha marxa enrere, els joves són cons­ci­ents del que men­gen, tenen un interès natu­ral i un gust pel cafè bo perquè s’hi han acos­tu­mat”, asse­nyala, i refle­xi­ona: “Durant segles, el men­jar sòlid ha tin­gut més pres­tigi que el líquid (el bombó, més que una xoco­lata a la tassa), però ara que estem sobre­a­li­men­tats es valora més el vi, la cer­vesa, el ver­mut... Anem cap a men­jar i beure poc i bo.” L’avi Sal­va­dor pot­ser no ho enten­dria, però la Clàudia, la seva bes­neta, ja ho té claríssim.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.