Teatre

Els fils de la Roca Umbert

Des de fa quinze anys, l’Ajuntament de Granollers va posar a disposició l’antiga fàbrica tèxtil (tancada el 1991) per a la creació. Avui hi ha 21.000 metres quadrats oberts a totes les disciplines artístiques

artistes
, també,

A la Roca Umbert els espais vin­cu­lats a la cre­ació d’art res­po­nen a un nom tèxtil. És l’home­natge impres­cin­di­ble que la fàbrica de cre­ació de Gra­no­llers fa a la història d’aquests 21.000 metres qua­drats. L’antiga fàbrica, a tres quarts d’hora en tren de Bar­ce­lona, ofe­reix un ampli ven­tall d’espais per a tot tipus de cre­ació. Hi tenen cabuda des de la cul­tura popu­lar, amb el Cen­tre de Cul­tura Popu­lar i Tra­di­ci­o­nal La Troca i el Taller Saran­daca (que dis­se­nya cap­gros­sos i bes­ti­ari fes­tiu), fins a espais d’assaig musi­cal o el Cen­tre d’Arts en Movi­ment, que incor­pora pro­jec­tes de tea­tre, dansa i circ amb residències d’artis­tes, pro­grama de for­mació per a pro­fes­si­o­nals i acti­vi­tats ober­tes per a tots els públics. És un dels pro­gra­mes més recents, perquè data del 2016. Des del 2008, hi ha residència d’artis­tes a l’Espai d’Arts, cen­trat en les arts visu­als. La pri­mera pedra cul­tu­ral que va apun­ta­lar el pro­jecte de la Roca Umbert va ser la bibli­o­teca, que forma part de la xarxa de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i que es va inau­gu­rar el 2005. El pres­su­post que mou la fàbrica de cre­ació és d’1,6 mili­ons, dels quals el 75% l’aporta l’Ajun­ta­ment, i també reben ajuts d’ins­ti­tu­ci­ons com la Gene­ra­li­tat, per un valor de 89.000 euros.

La visita llam­pec a la Roca Umbert d’aquest mitjà es va fer pocs dies abans de l’ordre de con­fi­na­ment. Avui, la fàbrica de cre­ació de Gra­no­llers, com totes les de Cata­lu­nya, està tan­cada. Els va engan­xar en plena con­vo­catòria per ator­gar les residències que s’han de con­ce­dir per al curs 2020/21. Els hora­ris són molt fle­xi­bles, i es pro­cura res­pon­dre a les deman­des de cada equip o cre­a­dor. De moment, no es dis­po­sen de llits que acu­llin els artis­tes durant el seu període de residència, només hi ha sales de des­cans: l’objec­tiu és acon­se­guir que aquests espais tin­guin cèdula d’habi­ta­bi­li­tat el 2021 o, en tot cas, tenir llo­guers acces­si­bles per a artis­tes en esca­les veïnes.

Hi ha dues con­vo­catòries de residències: les d’arts visu­als i les d’arts en movi­ment. A l’Espai d’Arts es con­cen­tren les acti­vi­tats visu­als i d’imatge, que alter­nen la sala d’exhi­bició amb els tallers de cre­ació. Pel que fa als Cen­tre d’Arts en Movi­ment, els cre­a­dors se selec­ci­o­nen a par­tir d’una comissió mul­ti­dis­ci­plinària que va vari­ant cada any. L’any pas­sat, per exem­ple, la van for­mar, entre d’altres, Anna Giri­bet (direc­tora de Fira Tàrrega), la coreògrafa Roser López Espi­nosa i Johnny Tor­res (històric de la Cen­tral del Circ), a més de mem­bres de l’Escola de Tea­tre Arsènic. Hi ha una mirada molt àmplia, que pro­cura ser trans­ver­sal i que supera el con­cepte de dis­ci­pli­nes artísti­ques estan­ques. Es pro­cura com­bi­nar la presència de com­pa­nyies més con­so­li­da­des amb les més emer­gents, i també alter­nar fases de tre­ball (ini­cial, en procés o de residència artística amb pre­sen­tació for­mal final).

Roca Umbert Fàbrica de les Arts ha acon­se­guit tei­xir pro­jec­tes públics amb altres de sin­gu­lars. Per exem­ple, des del 2012, l’artista Joan Font­cu­berta ocupa un dels espais per a taller de les seves pro­duc­ci­ons artísti­ques. És un nom propi que enor­gu­lleix i reforça la marca. Final­ment, s’hi allotja una ini­ci­a­tiva pri­vada d’edu­cació reglada en l’àmbit del tea­tre que el rei­vin­dica com a eina cul­tu­ral i edu­ca­tiva: Arsènic, que es va esta­blir al com­plex fabril el 2011.

La fàbrica incor­pora també l’estudi uni­ver­si­tari a través del CTUG (Cen­tre Tec­nològic Uni­ver­si­tari de Gra­no­llers), un espai de for­mació obert on té la seu la Uni­ver­si­tat Popu­lar de Gra­no­llers i també la Uni­ver­si­tat de Vic i altres ini­ci­a­ti­ves rela­ci­o­na­des amb el món tec­nològic. També s’habi­lita la nau Dents de Serra (800 m²) per a acti­vi­tats de gran for­mat, com ara fires i esde­ve­ni­ments al llarg de l’any. El ves­sant pro­fes­si­o­nal també es con­cen­tra gràcies al Cen­tre Audi­o­vi­sual, un equi­pa­ment que acull tant empre­ses com empre­ne­dors. Són més de 3.000 m², on coha­bi­ten pro­ducció audi­o­vi­sual, comu­ni­cació (és la seu de Ràdio Gra­no­llers i de Vallès Ori­en­tal Tele­visió), així com acti­vi­tats de les indústries cul­tu­rals cre­a­ti­ves (en règim de coworking). Està en fun­ci­o­na­ment des del 2010.

La fàbrica Roca Umbert és un espai de cre­ació, for­mació i estudi, però també té una pota adreçada a l’exhi­bició. Ho pot fer a través dels assaigs oberts al públic de les prop de 120 residències artísti­ques que es pro­gra­men durant tot l’any, però també amb espais com la Nau B1, una sala de con­certs (a tocar dels bucs de música) on es pro­grama música moderna en directe amb un afo­ra­ment per a unes 700 per­so­nes. Es va inau­gu­rar el 2012 i reforça la pro­gra­mació cul­tu­ral de la ciu­tat (que ja dis­posa d’un equi­pa­ment molt ambiciós com és el Tea­tre Audi­tori de Gra­no­llers). L’espai dedi­cat a la memòria tèxtil és La Tèrmica, un cen­tre d’inter­pre­tació inte­grat a la xarxa del mNAC­TEC (Museu Naci­o­nal de la Ciència i de la Tècnica de Cata­lu­nya) i de la Xarxa de Turisme Indus­trial de Cata­lu­nya que, des del 2014, pro­grama visi­tes al vapor de l’antiga fàbrica. Un audi­o­vi­sual narra la història de la finca al mateix espai on el vapor es trans­for­mava en elec­tri­ci­tat.

Albert Soler, res­pon­sa­ble de la Roca Umbert, con­si­dera que l’actual crisi obliga repen­sar-se. Per aquest motiu, volen incen­ti­var amb la Uni­ver­si­tat Popu­lar unes línies temàtiques que inci­tin a la con­fluència d’artis­tes, cadascú des de la seva mirada artística (sigui plàstica o de movi­ment). També per­se­gueix un altre repte: tot i que ja hi ha una gran vin­cu­lació amb la ciu­ta­da­nia més activa, aspira que tot els veïns se sen­tin inter­pel·lats per la cul­tura, a par­tir de l’experiència que es generi a la Roca Umbert. Posen fil a l’agu­lla.

JORDI BOR­DES

jbor­des@​elpuntavui.​cat

QUÈ OFEREIX LA FÀBRICA AL CREADOR?

EMPATIA

PROCÉS DE SELECCIÓ DE COMPANYIES

renovable

La comissió que havia de determinar quins projectes se seleccionarien per a la temporada vinent s’ha hagut d’ajornar per culpa del confinament total. La previsió és que es faci les pròximes setmanes, amb un escenari en què siguin compatibles la trobada i el risc nul de contagi: sigui presencialment o virtualment. Els membres de les comissions van canviant anualment. Albert Soler, coordinador de la Roca Umbert, admet que falta una xarxa que permeti donar continuïtat als processos de creació i que unifiqui la feina de totes les fàbriques de creació. Hi ha una vinculació personal, no institucional, que necessitaria un reforç per impulsar aquesta xarxa comuna.

QUIN GUANY CULTURAL TÉ LA CIUTAT?

utilitat

Roca Umbert Fàbrica de les Arts pretén ser útil als ciutadans. Aconseguir arribar a públics (més enllà dels milers que setmanalment el visiten, en qualsevol de les propostes obertes, com ara la biblioteca, la universitat o el taller de dansa) que no tenen la cultura com un dels seus referents. El millor servei que pot fer la Roca Umbert al col·lectiu d’artistes que acull és ampliar enormement la base de públic. l per fer-ho, cal trobar una acció en què tothom se senti còmode, en què connectin artistes i ciutadans i que serveixi d’experiència privilegiada per als que avui tenen menys present la cultura com un bé de primera necessitat.

Identitat

El ballarí i coreògraf Junyi Sun treballa, des del setembre del 2018, en la coreografia, Am I Bruce Lee. La primera presentació va ser dins d’Embrions, a l’Escena Poblenou. Posteriorment, va fer una residència a La Piconera (amb una presentació informal a la sala Hiroshima). Encara va fer una nova residència a Ca l’Estruch (del juliol al setembre del 2019). A la Roca Umbert ha dividit la seva residència en períodes que van de l’octubre al març passat. En principi, aspirava a fer una primera presentació formal a la Quinzena de dansa. I posteriorment, a inaugurar la peça en un festival. Aspira que l’espectador pugui superar els tòpics del kungfu i de Hollywood. Bruce Lee va néixer a San Francisco, però sempre se’l va considerar un ciutadà oriental. Junyi Sun coincideix en aquest paràmetre: el color de la seva pell encara l’arracona, com si no fos un ciutadà de ple dret. Sun vol transmetre també la filosofia de Bruce Lee, un jove que va morir als 32 anys i que va compaginar ser actor, pare de família, estar en forma i tenir una llibreria de 2.000 llibres tots marcats i rellegits: “No sé d’on treia el temps!”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.