Crítica
DESIG FEMENÍ I FRUSTRACIÓ
“Tu ets una dona, se suposa que tens el poder”, li etziba –no com un afalac, sinó com un retret– l’esposa enganyada a l’Sloane, una de les tres dones que la periodista nord-americana Lisa Taddeo (Nova Jersey, 1980) retrata amb una senzillesa aparent, plegada de subtileses i detalls, cavant en el desig femení, amb una lírica tan esplèndida com punyent. Tres dones i la seva relació, subordinada, amb el sexe i els orígens i vincles que acaben arrelant en la frustració i no el plaer.
Segurament perquè ens llegim en els llibres, Taddeo ha fet que moltes lectores s’emmirallin en el que s’ha convertit en un best-seller –“aquestes històries transmeten veritats essencials sobre les dones i sobre el desig”, escriu l’autora a tall de nota explicativa– i ha convertit Tres dones, editat en català per Més Llibres, en el boom literari d’aquest confinament. “Literalment, no podia parar de llegir”, n’ha dit l’actriu Gwyneth Paltrow.
Sabedora dels perills d’un fenomen de moda, Lisa Taddeo imposa que les portades del llibre no siguin de color rosa per no confondre els llibreters i editors i que no col·loquin el llibre sota l’etiqueta de chicklit, producte de màrqueting literari sorgit arran d’El diari de Bridget Jones. No és una novel·la sentimental amb el pejoratiu “per a dones”. Lluny de tot això, els fruits saborosos que il·lustren la portada de l’edició catalana, un bodegó a punt de desfer-se a la boca, s’adeqüen més al que s’ha qualificat com el retorn del gran periodisme literari nord-americà, comparada –com la cara inversa– a La mujer de tu prójimo, de Guy Talese.
Tres dones és la síntesi, a partir de tres relats concrets, d’un exhaustiu treball periodístic d’investigació en què l’autora va recórrer els Estats Units durant vuit anys escoltant i conversant amb dones, entrant en la seva quotidianitat, amb l’objectiu de “registrar l’ardor i la fiblada del deler perquè els homes i altres dones les puguin entendre una mica més abans de condemnar-les”, escriu. I en el llibre, Lisa Taddeo no jutja el que la societat sí que fa.
Per què només dones? Per l’experiència com a periodista treballant en revistes masculines com Esquire i, per tant, com a coneixedora del perfil i dels gustos masculins, explica en el pròleg que inicialment pensava sentir-se atreta “per les històries dels homes, per les seves ànsies, per com podien arriscar un imperi per una noia de quatre grapes” i recorda que “hi ha presidents que renuncien a la glòria per unes mamades”. Conclou que és per la manera com experimenta el desig la dona, més complexa i amb més bellesa, que “la salva final de l’orgasme” d’un home. I sobretot per la sinceritat d’elles en les respostes, sense el pòsit d’ego d’ells.
Relació mares-filles
“Una de les herències de viure sota la mirada masculina durant segles és que les dones heterosexuals sovint es miren la resta de dones de la mateixa manera que un home.” Lisa Taddeo argumenta així el perquè, en certa manera, “jutja” la seva mare italiana, amb unes cames “desbaratadament femenines” i objecte de desig d’un «pobre vell» que solia seguir-la cada matí quan anava cap a la feina i es masturbava darrere d’ella. I és a través de la desconstrucció del desig femení, que Taddeo també teixeix les relacions entre mares i filles a partir de la seva pròpia història i del relat de les tres protagonistes: Sloane, Maggie i Lina. Des de la mare que viu i perpetua les hipocresies benestants i condiciona l’obsessió pel físic de l’Sloane, fins a la mare a qui precisament els abusos patits per la filla la desperten de la letargia de l’alcoholisme, una mare que no para de cercar proves que permetin reobrir el cas contra el professor d’institut de la Maggie, segurament el relat més colpidor. O la mare a qui la filla no es vol assemblar, en el cas de la Lina.
Són tres dones dibuixades amb tots els matisos que els estereotips han escombrat sota les catifes. També són retrats que mostren obertament les ferides psicològiques de la violència sexual i dels judicis morals en etapes de construcció del desig com l’adolescència. I la desigualtat de gènere en una dona que no és poderosa al llit, sinó vulnerable: la Lina només vol que li facin petons i acaba conduint quatre hores per a una trobada sexual i intensa de vint minuts amb un exnòvio que li ha deixat clar que no l’estima.Tres dones és una lectura incòmoda, que atrapa, no per la curiositat morbosa de guaitar d’amagat el dormitori d’uns desconeguts, sinó perquè, tal com diu la cita de Baudelaire que obre el llibre, és darrere la finestra on “la vida es viu, es somia i es sofreix”.
