Lletres

Crítica

DESIG FEMENÍ I FRUSTRACIÓ

“Tu ets una dona, se suposa que tens el poder”, li etziba –no com un afa­lac, sinó com un retret– l’esposa enga­nyada a l’Slo­ane, una de les tres dones que la peri­o­dista nord-ame­ri­cana Lisa Tad­deo (Nova Jer­sey, 1980) retrata amb una sen­zi­llesa apa­rent, ple­gada de sub­ti­le­ses i detalls, cavant en el desig femení, amb una lírica tan esplèndida com punyent. Tres dones i la seva relació, sub­or­di­nada, amb el sexe i els orígens i vin­cles que aca­ben arre­lant en la frus­tració i no el plaer.

Segu­ra­ment perquè ens lle­gim en els lli­bres, Tad­deo ha fet que mol­tes lec­to­res s’emmi­ra­llin en el que s’ha con­ver­tit en un best-seller –“aques­tes històries trans­me­ten veri­tats essen­ci­als sobre les dones i sobre el desig”, escriu l’autora a tall de nota expli­ca­tiva– i ha con­ver­tit Tres dones, edi­tat en català per Més Lli­bres, en el boom lite­rari d’aquest con­fi­na­ment. “Lite­ral­ment, no podia parar de lle­gir”, n’ha dit l’actriu Gwy­neth Pal­trow.

Sabe­dora dels perills d’un feno­men de moda, Lisa Tad­deo imposa que les por­ta­des del lli­bre no siguin de color rosa per no con­fon­dre els lli­bre­ters i edi­tors i que no col·loquin el lli­bre sota l’eti­queta de chick­lit, pro­ducte de màrque­ting lite­rari sor­git arran d’El diari de Brid­get Jones. No és una novel·la sen­ti­men­tal amb el pejo­ra­tiu “per a dones”. Lluny de tot això, els fruits sabo­ro­sos que il·lus­tren la por­tada de l’edició cata­lana, un bodegó a punt de des­fer-se a la boca, s’adeqüen més al que s’ha qua­li­fi­cat com el retorn del gran peri­o­disme lite­rari nord-ame­ricà, com­pa­rada –com la cara inversa– a La mujer de tu prójimo, de Guy Talese.

Tres dones és la síntesi, a par­tir de tres relats con­crets, d’un exhaus­tiu tre­ball periodístic d’inves­ti­gació en què l’autora va recórrer els Estats Units durant vuit anys escol­tant i con­ver­sant amb dones, entrant en la seva quo­ti­di­a­ni­tat, amb l’objec­tiu de “regis­trar l’ardor i la fiblada del deler perquè els homes i altres dones les puguin enten­dre una mica més abans de con­dem­nar-les”, escriu. I en el lli­bre, Lisa Tad­deo no jutja el que la soci­e­tat sí que fa.

Per què només dones? Per l’experiència com a peri­o­dista tre­ba­llant en revis­tes mas­cu­li­nes com Esquire i, per tant, com a conei­xe­dora del per­fil i dels gus­tos mas­cu­lins, explica en el pròleg que ini­ci­al­ment pen­sava sen­tir-se atreta “per les històries dels homes, per les seves ànsies, per com podien arris­car un imperi per una noia de qua­tre gra­pes” i recorda que “hi ha pre­si­dents que renun­cien a la glòria per unes mama­des”. Con­clou que és per la manera com expe­ri­menta el desig la dona, més com­plexa i amb més bellesa, que “la salva final de l’orgasme” d’un home. I sobre­tot per la sin­ce­ri­tat d’elles en les res­pos­tes, sense el pòsit d’ego d’ells.

Relació mares-filles

“Una de les herències de viure sota la mirada mas­cu­lina durant segles és que les dones hete­ro­se­xu­als sovint es miren la resta de dones de la mateixa manera que un home.” Lisa Tad­deo argu­menta així el perquè, en certa manera, “jutja” la seva mare ita­li­ana, amb unes cames “des­ba­ra­ta­da­ment feme­ni­nes” i objecte de desig d’un «pobre vell» que solia seguir-la cada matí quan anava cap a la feina i es mas­tur­bava dar­rere d’ella. I és a través de la des­cons­trucció del desig femení, que Tad­deo també tei­xeix les rela­ci­ons entre mares i filles a par­tir de la seva pròpia història i del relat de les tres pro­ta­go­nis­tes: Slo­ane, Mag­gie i Lina. Des de la mare que viu i per­pe­tua les hipo­cre­sies benes­tants i con­di­ci­ona l’obsessió pel físic de l’Slo­ane, fins a la mare a qui pre­ci­sa­ment els abu­sos patits per la filla la des­per­ten de la letar­gia de l’alco­ho­lisme, una mare que no para de cer­car pro­ves que per­me­tin reo­brir el cas con­tra el pro­fes­sor d’ins­ti­tut de la Mag­gie, segu­ra­ment el relat més col­pi­dor. O la mare a qui la filla no es vol assem­blar, en el cas de la Lina.

Són tres dones dibui­xa­des amb tots els mati­sos que els este­re­o­tips han escom­brat sota les cati­fes. També són retrats que mos­tren ober­ta­ment les feri­des psi­cològiques de la violència sexual i dels judi­cis morals en eta­pes de cons­trucció del desig com l’ado­lescència. I la desi­gual­tat de gènere en una dona que no és pode­rosa al llit, sinó vul­ne­ra­ble: la Lina només vol que li facin petons i acaba con­duint qua­tre hores per a una tro­bada sexual i intensa de vint minuts amb un exnòvio que li ha dei­xat clar que no l’estima.Tres dones és una lec­tura incòmoda, que atrapa, no per la curi­o­si­tat mor­bosa de guai­tar d’ama­gat el dor­mi­tori d’uns des­co­ne­guts, sinó perquè, tal com diu la cita de Bau­de­laire que obre el lli­bre, és dar­rere la fines­tra on “la vida es viu, es somia i es sofreix”.

TRES DONES Autora: Lisa Taddeo Editorial: Més Llibres Pàgines: 380
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.