PANDEMÒNIUM VIRAL

Vivim temps incerts. La vida, però, és dinàmica i can­vi­ant, i per això el futur sem­pre serà incert. Una de les fun­ci­ons del cer­vell és pre­ci­sa­ment adqui­rir conei­xe­ments i apren­dre de les experiències per inten­tar anti­ci­par-se a les incer­te­ses, pre­ve­nir les ame­na­ces i apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats. Una de les mol­tes vir­tuts dels lli­bres de divul­gació científica és, pre­ci­sa­ment, que trans­me­ten conei­xe­ments expli­cats de manera ade­quada per poder ser com­pre­sos sense neces­si­tat de ser espe­ci­a­lis­tes. En una assig­na­tura que impar­teixo al Màster de Comu­ni­cació Espe­ci­a­lit­zada de la UB sem­pre dic als estu­di­ants que la divul­gació científica l’hem de valo­rar com una eina que no només incre­menta la cul­tura de la població, sinó que també, pre­ci­sa­ment per aquest fet, ajuda a apro­fun­dir els meca­nis­mes democràtics, atès que per­met a qual­se­vol per­sona interes­sada pren­dre deci­si­ons per­so­nals i col·lec­ti­ves més infor­ma­des.

Tan­ma­teix, no tota la divul­gació que es publica és verídica ni con­tras­tada. La pandèmia de la covid-19 ha estat propícia per a tot tipus de lli­bres, molts publi­cats amb urgència per apro­fi­tar la situ­ació. Fent-ne la llista he tin­gut la impressió d’estar al davant d’un pan­demònium viral, un lloc de reunió d’espe­rits infer­nals amb el famós coro­na­vi­rus de con­vi­dat. Un d’aquests lli­bres –l’autora del qual és abo­nada a les teo­ries de la cons­pi­ració i que, per tant, si deci­diu lle­gir-lo, cal ser-ne espe­ci­al­ment crític i aga­far-lo amb pin­ces– és La ver­dad de la pan­de­mia: quien ha sido y por qué, de la peri­o­dista i escrip­tora Cris­tina Martín Jiménez (Ed. Martínez Roca).

A l’altre extrem, és a dir, lli­bres sufi­ci­ent­ment con­tras­tats per si us voleu infor­mar sobre els virus: què són, què fan, com es pro­pa­guen i què hi podem fer, us reco­mano Un pla­neta de virus, de Karl Zim­mer (Ed. Capitán Swing), ple d’històries fas­ci­nants que demos­tren fins a quin punt les per­so­nes i els virus com­par­tim les nos­tres vides; Un día en la vida de un virus. Del ADN a la pan­de­mia, de Miguel Pita (Ed. Periférica), que explica com con­vi­vim amb els virus i quins meca­nis­mes té el nos­tre cos per defen­sar-nos-en, i el més acadèmic i rigorós però igual­ment asse­qui­ble, Coro­na­vi­rus: pre­vención, pan­de­mia y con­tención, de Sonia de Miguel i Juan Car­los Ruiz (Ed. de la Cata­rata).

D’altra banda, si el que voleu és infor­mar-vos sobre la pandèmia actual i la pos­si­bi­li­tat de pandèmies futu­res, us reco­mano Pan­de­mia. Mapa del con­ta­gio de las enfer­me­da­des más leta­les del pla­neta, de Sonia Shah (Ed. Capitán Swing), en què s’explora l’ori­gen de les epidèmies, i ¿Ya es mañana? Cómo la pandèmia cam­biará el mundo, d’Ivan Kras­tev, que ana­litza l’impacte de la glo­ba­lit­zació, la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal, l’auto­ri­ta­risme i la cohesió social.

Tan­ma­teix, els meus pre­fe­rits, pos­si­ble­ment per la pro­xi­mi­tat de les temàtiques que abor­den i per la manera com les trac­ten, són Sor­tim de l’UCI. Pro­posta per una sani­tat pública, de Laia Estrada i Xavier Milian (Ed. Tigre de Paper), i el clàssic Les grans epidèmies moder­nes. La lluita de l’home con­tra els ene­mics invi­si­bles, de Sal­va­dor Macip (Ed. La Cam­pana), que n’acaba de treure una versió actu­a­lit­zada.