Silencis casuals trobats
Els silencis que el director i dramaturg Guillem Clua conrea en la seqüela de ‘Smiley’ tenen un to agre i, a la vegada, redemptor, que relativitza les paradoxes de la vida adulta
Sobre ‘Paraules que trenquen ossos’: ‘‘Escoltar en la foscor el silenci perceptible de l’arbreda, traspassa. Com si fos una ària lírica il·luminada per una fràgil cuca de llum. Preciós viatge als temps de les llegendes”
De silencis n’hi ha de trobats, i n’hi ha de buscats. N’hi ha que enfonsen l’ànima al personatge, i d’altres que el revitalitzen. L’espectador, habitualment, comparteix la mateixa estranyesa que l’intèrpret en cada situació. Quan els telers callen, a...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Altres articles de l'autor
