Teatre

TREMOLA, ‘STATU QUO’

Aquest nou Ocaña juga amb la bogeria més provocativa d’aquest pintor de rostres desproporcionats i ulls hipnòtics, que va escandalitzar Rambla amunt i avall, tot just morir Franco
Cedó escriu amb intel·ligència que a l’angúnia de després del “xim-pum!” se la supera amb la il·lusió de “tatxan!”
Cada etapa convida a noves experiències sense necessitat d’anul·lar les anteriors: un adult és un infant que s’ha fet gran

Sigui des de la comèdia o bé des d’una ficció més amarga, el tea­tre ajuda a minar el poder de l’statu quo. Va ser un San­ti­ago Rusiñol qui va cari­ca­tu­rit­zar els agents de segu­re­tat través d’una figura patètica­ment còmica (ser poli­cia per defect...

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.