Música antiga amb empremta catalana
La música antiga, que rebrota cada estiu a Catalunya amb projectes, per exemple els festivals FeMAP i Bachcelona, conviu ara amb el pes del llegat de Jordi Savall i noves veus com ara les de Cantoría
-
El mestre Jordi Savall ha engegat un nou festival, aquest agost, al monestir de Santes Creus. ACN. -
Concert del grup Pasacalle al Llac d’Engolasters, a Andorra, en el marc del FeMAP. B. C.. -
Concert d’Inés Moreno Uncilla al recinte de Sant Pau de Barcelona, amb el públic assegut en gandules que convidaven al son. FREDERIC HERNÁNDEZ. -
Música antiga amb empremta catalana.
IMPULSOR
“Jordi Savall ha estat decisiu per entendre la bona acollida que la música antiga té a Catalunya des de fa més d’una dècada”OBLITS
“La pandèmia ha posat de manifest la importància de la música, però també que està oblidada per les institucions” MARCA BARCELONA “El grup vocal Cantoría fa dialogar la sacralitat medieval de la música antiga amb el Modernisme barceloní”DESCENTRALITZAR
“El FeMAP és l’exemple que és possible organitzar projectes culturals d’èxit més enllà de la capital barcelonina”La música antiga està de moda. Avui dia, hi ha un veritable fervor per aquest gènere tan pur i arcaic i, alhora, tan passional i ple d’actualitat. Alguns musicòlegs i directors d’orquestra, com ara John Eliot Gardiner, Gustav Leonhardt, Christopher Hogwood i Jordi Savall, han treballat incansablement per revalorar la música medieval, renaixentista i barroca. N’han fet lectures pulcrament historicistes, que denoten amor i respecte cap als orígens del nostre cànon i que, a poc a poc, s’han anat filtrant a la consciència de programadors i amants de la música.
Tot és nou i, al mateix temps, no hem inventat res. Ho descobrirem si fem les preguntes oportunes als compositors antics a través d’una hermenèutica afinada i sense polseguera ideològica. El curs de la història de la música ha estat un exercici de llenguatge cada cop més refinat i complex, fins al punt que, a principi del segle XX, va haver de passar pel sedàs de l’avantguardisme per tal de repensar-se i fer-se novament intel·ligible.
Justament, Jordi Savall ha estat decisiu per entendre la bona acollida que la música antiga té a Catalunya des de fa més d’una dècada. Ara, el violagambista, director d’orquestra i musicòleg –un monstre viu a l’altura de Pau Casals–, vol cloure la carrera artística amb un festival d’inspiracions utòpiques, molt a l’estil del Festival Pau Casals de Prada de Conflent. Coincidint amb el seu vuitantè aniversari, el mestre igualadí ha fundat el Festival Jordi Savall, que se celebrarà entre l’11 i el 15 d’agost al Reial Monestir de Santes Creus, a la comarca de l’Alt Camp. “Faltava un gran festival a Tarragona”, segons el director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manuel Rueda.
Ara bé, ja fa uns quants estius que la música antiga passeja per una bona part de Catalunya. Any rere any, el festival Bachcelona convida els melòmans catalans a retrobar-se amb el mestre barroc per excel·lència, Johann Sebastian Bach. Enguany, durant la primera setmana de juliol, se n’ha fet la novena edició, que ha aplegat a Barcelona onze propostes prou variades. Al nord del país, també van ben servits: ja fa deu anys que va néixer el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), que aquest estiu ha organitzat gairebé cinquanta concerts a una trentena de municipis. Amb el Festival Jordi Savall, la música antiga ha conquerit, ara, un dels territoris que històricament havien estat domini de la música contemporània.
El foc de la música antiga espurneja des de fa segles. Hi va ser, hi és i segurament –de segur, i no pas de probable– hi serà. “Els músics van ser els primers que van fer d’Europa un territori unit”, recorda Savall. Per això, el repte dels programadors d’aquesta mena de festivals és prou considerable: a partir d’un corpus musical més o menys tancat, han d’intentar oferir cada any una programació captivadora, que conjugui la tradició amb la innovació. Han de fugir de la repetició, però, alhora, han de garantir que, any rere any, s’interpretin les obres més fonamentals de la música medieval, renaixentista i barroca.
D’alguna manera, el FeMAP, el Bachcelona i el Festival Jordi Savall comparteixen el desig d’eixamplar el públic de la música antiga, d’apropar-la a persones que no en són consumidores assídues. Les programacions d’aquest any ho palesen. Cada festival ha provat d’atansar-se a aquest objectiu a partir d’una estratègia diferent. Per damunt de tot, el FeMAP ha excel·lit en la tria intel·ligent de les ubicacions dels concerts i, també, en la varietat del programa. El Bachcelona, en canvi, s’ha centrat a donar veu a algunes propostes impregnades de frescor. El Festival Jordi Savall resulta atractiu, sobretot, per la solidesa del projecte ideològic que el sustenta, pels valors humanístics que el doten de sentit i per la rellevància de la figura del fundador.
“La música no està prou considerada com a patrimoni, perquè no és tangible. La pandèmia ha posat de manifest no només la importància de la música, sinó també que està especialment oblidada per les institucions, sobretot la música antiga”, critica Savall. El FeMAP, el Bachcelona i el Festival Jordi Savall asseguren que la música antiga continuï ressonant per tot Catalunya. Els concerts d’aquests tres festivals són com ombres fresques que apaivaguen la calor estiuenca. Són espurnes refrescants, plenes de ritme, que ens fan venir ganes de ballar i, al mateix temps, ens empenyen a mirar cap endins. A més, el panorama musical actual ens dona l’oportunitat de descobrir noves veus que van néixer aquí i que ara reivindiquen la nostra terra com a pròpia.
INNOVACIÓ En EL BACHCELONA
“Vam callar a l’acte perquè ja el violoncel, amb la seva veu ferma i vellutada, segura, va exigir per si mateix un silenci quietíssim i vast, com un mar. No provaré de trencar-lo amb cap paraula, no perseguiré amb la música imperfecta dels mots la plenitud serena i colpidora del seu vol”, va fer dir l’escriptora Maria Àngels Anglada a un dels personatges de la novel·la Viola d’amore (1983). Just després, va començar a sonar la suite per a violoncel núm. 6, BWV 1012 de Bach.
Tots sabem que, sense Bach, el Barroc seria diferent. O, més ben dit, que la música d’avui seria diferent. Amb cartesianisme i devoció religiosa, va convertir cada obra musical en un mecanisme de rellotgeria que no resulta gens fred, sinó que té una gran capacitat de fer-nos emocionar. Fa poc, el mestre orguener Gerhard Grenzing comentava que “no tots els instruments, ni molt menys els orgues, poden ser aptes per tocar qualsevol autor, però sí que hi ha un autor que sempre es pot tocar: Bach”. El Bachcelona s’esforça a recordar-nos-ho amb propostes innovadores i estimulants, que ens fan repensar la tradició.
“La marca Bachcelona és atrevir-se a fer coses diferents, i per això en aquesta edició hem apostat per nous formats, nous diàlegs i noves experiències”, va assegurar el fundadori director del festival, Daniel Tarrida. Enguany, la Fundació Bachcelona –fins al 2020, Fundació Bach zum Mitsingen (BZM)– ha sabut equilibrar magistralment la solemnitat i la frescor.
La novena edició del festival ha comptat amb algunes propostes realment atrevides, com ara Breaking Bach, un espectacle en què el pianista Carles Marigó va combinar música original de Bach, improvisacions pròpies i projeccions de vídeo. Amb un piano de cua acústic i un teclat digital, Marigó va apropar el públic a un Bach contemporani i especialment rítmic. El Bach noctàmbul, que es va fer el divendres 2 de juliol al recinte modernista de Sant Pau, també mereix ser inclòs en la llista de concerts trencadors. En aquest cas, la música va mantenir-se intacta: la clavecinista Inés Moreno Uncilla va interpretar una selecció de les Variacions Goldberg. Ara bé, els assistents van escoltar el repertori des d’unes gandules que convidaven al son. Aquesta idea tan divertida sorgeix de la llegenda que relata que Bach va compondre les Variacions amb la voluntat de curar l’insomni del comte Keyserling.
Tot i l’interès per la innovació, el Bachcelona d’enguany també va tenir propostes de caire més clàssic, com ara els concerts de la violinista Shunske Sato i dels violoncel·listes Clara Pouvreau i Markku Luolajan-Mikkola, que van interpretar algunes cantates, suites, sonates i partites cèlebres del mestre barroc.
EL FEMAP, VITAL AL PIRINEU
A Catalunya, ens cal apostar per la descentralització de la cultura. No és estrany tenir la sensació que tot passa a Barcelona, on els focus mediàtics tenen el vici de gastar-hi tota la llum. A mesura que ens n’allunyem, ens sentim orfes d’atenció, però hi ha iniciatives que lluiten per eixamplar el focus. El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) posa de manifest que és possible organitzar projectes culturals d’èxit més enllà de la capital. Ja fa deu estius que programen concerts a un bon grapat de municipis del Pirineu català i, sens dubte, han aconseguit arrelar-se tant al territori pirinenc com en el panorama català general de música antiga.
El programa artístic del FeMAP és una amalgama de propostes ben diverses que queden lligades gràcies a un fil conductor de caire geogràfic. De fet, l’objectiu principal del festival és portar la música antiga a pobles del Pirineu i, de passada, potenciar el patrimoni natural, arquitectònic i musical del país. Muntanyes, esglésies, santuaris i refugis del nord de Catalunya –i d’Andorra i de la Catalunya del Nord, també– s’omplen de concerts durant tot l’estiu i, d’aquesta manera, viuen un cert envigoriment cultural. El FeMAP va des de la vall de Boí fins a Sant Joan de les Abadesses, des de Tiurana fins a Llívia, des de Sort fins a Pesillà de la Ribera… I s’atura a espais tan màgics com ara el llac d’Engolasters, el santuari del Miracle de Riner i l’església de Santa Maria de Taüll.
Fins al 22 d’agost, ja en la traca final del festival, els amants de la música antiga podran gaudir de les actuacions de l’Stadler Trio, dels solistes Salvat Beca Bach i el Bachcelona Consort, de Lore Binon i Jurgen Debruyn, d’Il Gesto Armonico, de Serendipia, de Capella de Ministrers i de l’Ensemble ConTrastes.
FESTIVAL JORDI SAVALL
Convençut que “sense utopia no hi ha mai creativitat”, Savall ha decidit celebrar el seu vuitantè aniversari amb la fundació d’un festival de música antiga que es farà la segona setmana d’agost al Reial Monestir de Santes Creus. El mestre igualadí ha posat el seu nom al festival, però desitja que el projecte es vagi consolidant, any rere any, independentment de la marxa de la seva carrera musical. “Espero que tingui continuïtat en el temps, més enllà de la meva activitat artística i de la meva vida”, en paraules seves. Savall sap que li queden pocs anys de vida professional i, per això, ha començat a donar forma al seu llegat. Es tracta d’un llegat certament prolífic, divers, generós i valuós –en el sentit més honest de la paraula.
El Festival Jordi Savall beu clarament del Festival de Prada de Conflent, que va néixer de la voluntat dels admiradors del mestre Pau Casals per tornar-lo a sentir en públic, ja en ple exili republicà –l’humanista va negar-se durant anys a oferir concerts en qualsevol país que no condemnés el franquisme. Savall hi va anar cap a finals dels anys cinquanta, i en té un record especialment vívid. Ara, conscient del pes de la història, ret homenatge al sud donant vida al monestir de Santes Creus que, al seu parer, “té una sonoritat meravellosa i és un lloc de gran bellesa”.
Els protagonistes de la primera edició del festival seran formacions fundades pel mateix Savall. Hi actuaran l’orquestra intercultural Orpheus XXI, la Capella Reial de Catalunya, el conjunt Hespèrion XXI i l’orquestra Le Concert des Nations. A més, el mestre farà un concert en companyia de Xavier Díaz-Latorre, Andrew Lawrence-King, Xavier Puertas i Pedro Estevan. Enguany, doncs, Savall ha recorregut al talent que li és més proper, però de cara a les edicions dels anys vinents té previst incorporar-hi altres formacions, sobretot de músics joves.
“La música és un dels mitjans d’expressió i de comunicació més universals, i la mesura de la seva importància i significació no es poden pas determinar segons els criteris d’evolució del llenguatge, sinó segons el grau d’intensitat expressiva, de riquesa interior i d’humanitat”, defensa Savall. Podem estar segurs que el Festival Jordi Savall no ens decebrà, perquè parteix dels valors purs i transformadors del seu fundador.
CANTORÍA
Des de Barcelona, Cantoría refresca el Renaixement ibèric. La soprano Inés Alonso, el baix Valentín Miralles i els tenors Oriol Guimerà i Jorge Losana van conèixer-se a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Immersos en l’ambient musical barceloní, van crear Cantoría, un ensemble vocal que aborda la música antiga des d’un punt de vista “fresc, jove, natural i accessible”, en paraules de Losana, que no només forma part del grup com a cantant, sinó que també el dirigeix. “D’alguna manera, volem eliminar certs rituals que s’han anat instal·lant tant en la música clàssica com en l’antiga. Treballem amb una mirada actual, però sempre respectant el context d’aquella època. Per damunt de tot, busquem allò que tenim en comú amb les persones del passat, que són sobretot les emocions i les passions humanes”, hi afegeix, tot seguit, el tenor murcià.
Aquest estiu estan presentant per Europa el repertori de música renaixentista ibèrica Lenguas malas, que parteix de les xafarderies, els rumors i els secrets que solen circular pels pobles. Interpreten peces incloses en el cançoner d’Uppsala, el de Palau i el de Medinaceli. Són obres divertides i enèrgiques. “Ens interessa explorar la relació que té la música antiga amb l’actualitat. Estem convençuts que des de la música antiga podem contribuir a fer una societat millor”, diu Losana. Per això, aquesta proposta pot entendre’s des de dues perspectives diferents: d’una banda, té valor artístic per se, perquè apropa el públic a la música de compositors com ara Juan del Encina, Bartomeu Cárceres i Pedro de Escobar; de l’altra, els temes de les cançons interpel·len directament l’oient del segle XXI i, de fet, fins i tot poden interpretar-se com una crítica social de l’era dels likes i de les fake news.
El proper dilluns 9 d’agost, portaran Lenguas malas al MAfestival de Bruges, a Bèlgica, i al llarg de la tardor, actuaran en diverses ciutats italianes, franceses, alemanyes i espanyoles. A més, a partir de l’octubre, continuaran la gravació del seu disc a Torroella de Montgrí.
Els integrants de Cantoría pretenen recuperar i divulgar la música del passat i, al mateix temps, volen posar-la en relació amb altres disciplines artístiques. En aquest sentit, el juliol passat, el festival De Bijloke de Gant (Bèlgica) va emetre mitjançant reproducció en línia un concert que el grup vocal havia gravat el mes de maig al recinte modernista de Sant Pau. Amb aquesta proposta audiovisual, Cantoría va voler vincular-se explícitament als seus orígens catalans. L’espiritualitat atea que desprèn l’arquitectura modernista els va semblar interessant per a començar a apropiar-se de la “marca Barcelona”, que esperen poder consolidar amb el pas del temps. “Ara que ens estan sortint oportunitats internacionals, ens agradaria poder retornar a Barcelona tot allò que ens ha aportat, tant en l’aspecte musical com personal”, segons Losana. Així doncs, Cantoría fa dialogar la sacralitat medieval de la música antiga amb el Modernisme barceloní i, d’aquesta manera, teixeix ponts que permeten repensar la història.
les persones del passat, que són sobretot les emocions i les passions humanes”, hi afegeix, tot seguit, el tenor murcià.
Aquest estiu estan presentant per Europa el repertori de música renaixentista ibèrica Lenguas malas, que parteix de les xafarderies, els rumors i els secrets que solen circular pels pobles. Interpreten peces incloses en el cançoner d’Uppsala, el de Palau i el de Medinaceli. Són obres divertides i enèrgiques. “Ens interessa explorar la relació que té la música antiga amb l’actualitat. Estem convençuts que des de la música antiga podem contribuir a fer una societat millor”, diu Losana. Per això, aquesta proposta pot entendre’s des de dues perspectives diferents: d’una banda, té valor artístic per se, perquè apropa el públic a la música de compositors com ara Juan del Encina, Bartomeu Cárceres i Pedro de Escobar; de l’altra, els temes de les cançons interpel·len directament l’oient del segle XXI i, de fet, fins i tot poden interpretar-se com una crítica social de l’era dels likes i de les fake news.
El proper dilluns 9 d’agost, portaran Lenguas malas al MAfestival de Bruges, a Bèlgica, i al llarg de la tardor, actuaran en diverses ciutats italianes, franceses, alemanyes i espanyoles. A més, a partir de l’octubre, continuaran la gravació del seu disc a Torroella de Montgrí.
Els integrants de Cantoría pretenen recuperar i divulgar la música del passat i, al mateix temps, volen posar-la en relació amb altres disciplines artístiques. En aquest sentit, el juliol passat, el festival De Bijloke de Gant (Bèlgica) va emetre mitjançant reproducció en línia un concert que el grup vocal havia gravat el mes de maig al recinte modernista de Sant Pau. Amb aquesta proposta audiovisual, Cantoría va voler vincular-se explícitament als seus orígens catalans. L’espiritualitat atea que desprèn l’arquitectura modernista els va semblar interessant per a començar a apropiar-se de la “marca Barcelona”, que esperen poder consolidar amb el pas del temps. “Ara que ens estan sortint oportunitats internacionals, ens agradaria poder retornar a Barcelona tot allò que ens ha aportat, tant en l’aspecte musical com personal”, segons Losana. Així doncs, Cantoría fa dialogar la sacralitat medieval de la música antiga amb el Modernisme barceloní i, d’aquesta manera, teixeix ponts que permeten repensar la història.
les persones del passat, que són sobretot les emocions i les passions humanes”, hi afegeix, tot seguit, el tenor murcià.
Aquest estiu estan presentant per Europa el repertori de música renaixentista ibèrica Lenguas malas, que parteix de les xafarderies, els rumors i els secrets que solen circular pels pobles. Interpreten peces incloses en el cançoner d’Uppsala, el de Palau i el de Medinaceli. Són obres divertides i enèrgiques. “Ens interessa explorar la relació que té la música antiga amb l’actualitat. Estem convençuts que des de la música antiga podem contribuir a fer una societat millor”, diu Losana. Per això, aquesta proposta pot entendre’s des de dues perspectives diferents: d’una banda, té valor artístic per se, perquè apropa el públic a la música de compositors com ara Juan del Encina, Bartomeu Cárceres i Pedro de Escobar; de l’altra, els temes de les cançons interpel·len directament l’oient del segle XXI i, de fet, fins i tot poden interpretar-se com una crítica social de l’era dels likes i de les fake news.
El proper dilluns 9 d’agost, portaran Lenguas malas al MAfestival de Bruges, a Bèlgica, i al llarg de la tardor, actuaran en diverses ciutats italianes, franceses, alemanyes i espanyoles. A més, a partir de l’octubre, continuaran la gravació del seu disc a Torroella de Montgrí.
Els integrants de Cantoría pretenen recuperar i divulgar la música del passat i, al mateix temps, volen posar-la en relació amb altres disciplines artístiques. En aquest sentit, el juliol passat, el festival De Bijloke de Gant (Bèlgica) va emetre mitjançant reproducció en línia un concert que el grup vocal havia gravat el mes de maig al recinte modernista de Sant Pau. Amb aquesta proposta audiovisual, Cantoría va voler vincular-se explícitament als seus orígens catalans. L’espiritualitat atea que desprèn l’arquitectura modernista els va semblar interessant per a començar a apropiar-se de la “marca Barcelona”, que esperen poder consolidar amb el pas del temps. “Ara que ens estan sortint oportunitats internacionals, ens agradaria poder retornar a Barcelona tot allò que ens ha aportat, tant en l’aspecte musical com personal”, segons Losana. Així doncs, Cantoría fa dialogar la sacralitat medieval de la música antiga amb el Modernisme barceloní i, d’aquesta manera, teixeix ponts que permeten repensar la història.